Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

"Corrupció"

El "Corrupció" al Bandcamp!
http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/corrupci-automobil-stica-a-liechtenstein

Notes al "Corrupció Automobilística A Liechtenstein" (1994-2004)

La saga del "Corrupció" és la més important en la meva vida. Durant deu anys vaig estar lluitant per gravar el millor disc que pogués fer. Va ser obsessiu, me'n depenien moltes coses. I tinc molts dubtes que mai pugui superar-ho. Anem per parts:
1) Després de compondre els "2000 mosquitos" i tocar-los al piano al parell de llocs on vaig poder, vaig treballar en una cançó, "Amsterdam 1966" (res a veure amb l'"Amsterdam" del "Feina 2.0"), que va quedar inacabada perquè no acabava d'anar enlloc. I de sobte estava tenint idees molt potents que vaig treballar amb un sinte barat (Yamaha PSR-6) i després amb un Yamaha DX-7 que l'Òscar Roig em va deixar durant un any (a finals de 1997 va ser meu, però originalment ell no se'l volia vendre). Estem parlant del canvi d'any entre 1993 i 1994. Cap a finals de la primavera del 94 algú em va deixar un 4 pistes de casette on vaig gravar les "maquetes del 94", amb diferents variants de tres temes: Raining In Pollito, Wood Night & Day Ripper, i un tercer tema del que no recordo el nom (els dos darrers van acabar formant part de "Màgia de la C.N.T."). Pel que sé, la cinta resultant va arribar a circular per la UAB degut a que l'havia escoltada el Toni Ubach (en aquell moment amb La Fuga -de Terrassa- i a data de 2010-2011 amb el Cabaret Misèria). El problema va ser que, en el moment de retornar el DX-7 a l'Òscar, i per causes no relacionades ni amb el DX-7 ni amb l'Òscar, vaig entrar en barrena mental, i durant tres anys no sabia quasi ni qui era i no estava en condicions de compondre (ni tenia cap idea vàlida). Però no es pot dir que deixés de treballar-m'ho.
2) Finalment, a finals de 1997 vaig poder comprar el DX-7, i lentament vaig poder articular un primer casette amb idees, gravades de manera precària (ca. març de 1998). A l'estiu del 98 vaig poder comprar-me un sinte Casio CTK-601 on podia seqüenciar idees de manera fàcil i llavors gravar-les en suport audio (en aquell moment, casette). I, després d'uns mesos gravant de manera diletant, la tarda del 23 de novembre de 1998 em van sortir una sèrie de segments que quasi conformaven la "Torradora", inclòs el seu principal tros orquestral. Allà vaig saber que ho tenia.
3) Finalment, després de passar-me un any acumulant idees gravades alternativament en casette i en CD-R Audio (un suport que no recomanaria a ningú), vaig poder comprar un multipista portàtil Fostex i vaig poder gravar Raining In Pollito (descartada perquè en digital no semblava funcionar), versions de cançons d'altres (una manera d'entrenar) i, a la segona part de 2000, una primera versió de l'àlbum, amb portada fotocopiada, alguns temes que després descartaria, i encara sense cap rastre de la "Torradora" (que reservava per a un segon disc fins que el 2001 em vaig adonar que no tenia sentit deixar per a més tard una peça tan important per a mi). Va seguir una segona versió el 2001, ja amb la Torradora però amb tot molt embrionari, i a partir d'aquí perdo el compte però van ser tres anys de treball molt dur, gravant sobretot durant les matinades de les vacances i gravant, mesclant, muntant i torna a començar. Tot havia de ser perfecte. El primer tema a ser acabat va ser la "Torradora", a l'agost de 2003, i en poc més d'un any havia acabat, tot i que recordo el 31 d'octubre de 2004 com un dia especialment tens en què vaig estar a punt de deixar-ho córrer (per quant temps no ho sabré mai). Finalment, la matinada d'aquell 1 de novembre vaig poder torrar les primeres còpies del disc, però recordo l'estat de nervis en què estava i que em va durar prop d'un mes.
4) El problema va ser que jo havia treballat tan dur precisament per a garantir la publicació de l'àlbum, en un moment en què no tenia cap altra sortida que publicar si volia poder deixar la feina al magatzem, i pensava honestament que un àlbum tan ambiciós trobaria editor per poc que el busqués. Lamentablement estava equivocat, i a finals de 2005 jo estava molt deprimit perquè no veia cap sortida. I el trist és que després de ser posat a internet aquest disc ha generat el seu propi culte. No sé si parlem de molta gent perquè no he pogut accedir mai als grans mitjans de comunicació per a publicitar-lo, però alguns d'ells són músics en actiu i de prestigi. Tinc clar que si un dia es publica, aquest àlbum pot tenir molt d'èxit. Almenys, no em vull donar per rendit. Tot el que he fet de 2005 cap aquí ha estat per a garantir-ne la publicació. El públic te dret a escoltar-lo.
5) Això sí, ningú no és perfecte, i en els anys que han seguit al finiment d'aquest disc m'he adonat d'algunes inexactituds o errors manifestos en les lletres de tipus més històric, fruit dels meus limitats coneixements d'història el 2003-2004, quan anava a l'Autònoma i no tenia temps material de llegir res (diuen que una mica de coneixement és molt perillós). Crec que, per honradesa davant del meu públic, els he d'esmenar ni que sigui post-facto. Posem-nos en feina:
-“El jabón a pista”: En Brian Jones va ser trobat al fons de la piscina de Cotchford Park, no surant com deia la lletra de la cançó (aprofito per a apuntar una repensada literària: tot i no ser històricament acurat, potser ara hagués parlat d'una “piscina eterna”).
-“Màgia de la C.N.T.”: Encara que la menció a “Dollfuss-Roure” (per Gil-Robles, de la CEDA) no contingui en si mateixa cap error, sí que faig el següent matís: el canceller austríac Engelbert Dollfuß va ocupar el càrrec entre 1932 i el 25 de juliol de 1934, quan va ser assassinat per agents nacionalsocialistes a les ordres del NSDAP alemany. Dos cancellers més van ocupar el càrrec entre 1934 i l'Anchluß de 1938. Això és el contrari del que jo tenia entès sobre 2003 (que Dollfuss hauria ocupat el càrrec entre 1934 i 1938), i de fet les tendències totalitàries van començar a Àustria ja el 1933 per ordre del mateix Dollfuss (o abans, segons alguns historiadors). En tot cas, aprofito per a dir que detalls com el de l'aeroport venen del llibre “El 6 d'octubre: Palestra i Batista i Roca “, de Víctor Castells (Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2000), que acabava de llegir.
-“El patinet...”: Aclarim-ho, Himmler no va vomitar MAI en directe. De fet, va assistir impertèrrit a tota una sèrie d'execucions, i fins i tot en alguna ocasió va animar els soldats que les duien a terme a acabar de fer bé (és un dir) la seva feina (encara que ell no disparés en persona: ell entenia que aquesta tasca corresponia als soldats i era molt escrupolós en aquest respecte). Un dels meus millors versos a la punyeta. He de dir que el mite que el va generar està recollit al Dixon (amb el temps, no pas l'única inexactitud històrica que conté aquest llibre). També, un error d'ortografia que pot dur a confusió els eventuals oients en una Catalunya lliure: “aterrador” és en realitat “aterridor”. Res a veure amb avions o dirigibles, doncs.
-“Moscas en Moscú”: Per acabar, vull aclarir el tema de l'estruç-pèlag, que deu haver confós a més d'un. Havia llegit aquella història sobre soldats russos essent afusellats perquè a una carta als seus familiars (carta que passava censura) havien escrit malament alguna paraula que passava a dir alguna cosa no convenient per als paranoics censors soviètics. També havia llegit sobre aquells despatxos secrets de la KGB i les seves predecessores NKVD i GPU on es torturava i interrogava d'amagat dels ulls del món (i que són la referència directa per a la meva denominació). Però aquí hi ha una confusió meva: “pèlag” no és una illa (l'illa aillada del món exterior on els funcionaris podien fer de tot) si no el mar. Miraré d'anar amb cura a partir d'ara.