Mississipi floods

Divendres a la tarda vaig anar amb els d'artteràpia a veure l'exposició de l'Ocaña a la Sala Muncunill. Vaig sortir una mica trist, però no per cap mancança de l'exposició, molt bona, sinó pel molt que li va costar sortir endavant, només per morir d'aquella manera tan estúpida, amb el que va morir quan li esperaven els millors anys de la seva vida i de la seva obra. Una obra que sempre estarà a mig construir, i el món sempre la trobarà a faltar. Per si de cas, vaig comprar el catàleg, a un preu més accessible que els dels museus de Barcelona, on has de ser ric per poder comprar-te un catàleg.

*****

Documento aquí un fet estrany a finals de l'any passat: la meva assistència al programa de TVE-Sant Cugat "Ara i Aquí", on vaig assistir com a convidat per a expressar-me sobre no voler la UE... i vaig marxar de l'estudi sense haver pogut dir ni piu. De fet vaig demanar poder assistir a un altre programa, però diria que ho tinc pelut. Tot i que no vol dir que no estigui agraït per l'experiència...

*****

Dilluns vaig acabar el "Random Rain" i dimarts el vaig penjar al Bandcamp. Altres llocs estan a l'espera. En tot cas, reaccions força bones. Els que volien bona música estan encantats, realment he pogut redreçar l'àlbum. Els que volen que canti, menys, no estan tan satisfets. La pega per cantar és que ho he de fer de dia, i de dia no puc per agenda plena. I encara no tinc la veu prou neta després de l'última afonia. Em preocupa la picor al meu coll, també. Però tocarà acabar els àlbums cantat que tinc pendents: 1980, Santuari, Himnes refet... I també dedicar hores a fer un àlbum amb guitarres que em té insegur però que pot estar bé d'intentar per a un canvi de mètode.

I em guardo les restes descartades del "Random" per si en algun moment cal un "Duncan Drawings IV".

*****

No deixeu d'assumir el desafiament d'escoltar el "Cottonwood Hill" de Brainticket (1971).

*****

Una guitarra que m'havia fet somniar per les seves opcions de color ha estat descartada: la Epiphone Les Paul SL. Raó? Està tenint unes crítiques terribles. No vull llençar els diners.

Mentre, l'Angry Drive ha arribat després de molt temps, i sona bé (l'AKG D-112 encara s'ha de materialitzar).

Em recomanen una Fender PM-1 com a acústica de sis cordes. Prenc nota. Però reconec que trigaré a poder-la comprar. Aquest 2018 serà l'any de pagar...

*****

Dimarts baixo a Barcelona. Sé que baixo a que em pegui la policia espanyola, però per a ells serà el final, facin el que facin, i això és bo. Molt bo. Benvinguda, República.

*****

Que mediocre que és M. Rajoy. Que mediocre.

1941

Hipoteca? Necessitem: 1) que es detingui a tots els promotors, agents immobiliaris i banquers de l'estat, per destrucció econòmica de tota una societat; 2) que baixin radicalment els preus dels pisos fins a que una persona normal amb un sou o una pensió baixos puguin pagar-se un pis en no més de dos anys; 3) que a més els preus de l'habitatge siguin fixos (i sé que se'm dirà que això no pot ser, argument que jo contesto dient que desnonar a milions de persones tampoc no és una cosa la mar d'intel·ligent: si es vol que la gent pagui per una casa, els preus han de ser pagables. Jo mateix porto 17 anys buscant casa i de moment el més calent és a l'aigüera).

*****

Necessitem que es detingui els ministres corresponents del govern de Madrid, pel que estan fent amb les nostres pensions.

Quines ganes que demà tot surti bé al Parlament.

Quines ganes de no ser espanyol. I que no se sàpigui mai més res de M. Rajoy.

"Només tinc ganes que perdem de vista Madrid i siguem lliures. Vaja, també vull poder-me pagar una casa amb la meva pensió. Les dues coses estan connectades."

*****

La matinada de diumenge a dilluns (ahir) me la vaig passar fent midis. I he fet una carpeta amb aquests midis, els descartats del Random Rain, i un tema sobrer que encaixava. I té problemes similars al Random Rain, però sona a àlbum. Així que toca fer sessions de regravació, assumint que no en sortiran gravacions completes en elles mateixes, però que pot sortir-ne una bona base de treball. El mateix Random Rain no és tan dolent, i veient-lo després de dues setmanes de descans forçat per afonia, és més un cas de gravacions incompletes que de desastre total. Això sí, s'ha de treballar. En tot cas, el millor de tot això és que estic convertint en cançons vàlides els vells esbossos de l'era Corrupció que sempre havien estat allà tocant-me els nassos. Encara en queden, però són diferents. I mereixen el seu propi projecte, ni que sigui el Duncan Drawings IV.

I una nit m'he de posar a gravar bases de guitarra per a un projecte diferent: vaig compilar i editar demos de guitarra aquest desembre passat, però per si soles no tenen la qualitat necessària com per a basar-hi produccions completes, i són una mica avorrides. He de poder ser més lliure i impactant.

*****

Tinc completat el tercer capítol de la meva novel·la, i començat el quart. Són capítols curts, de dues pàgines o poc més, i la novel·la no serà gens extensa. Més val, perquè m'està costant molt d'escriure i és, per ser sincers, "la repanocha". No descarto escriure un llibre de contes en els moments en què m'encalli més: representa que sé què passa a cada capítol, però convertir-ho en un text i uns personatges amb vida és el major repte de la meva ídem. (Tinc també una idea per a una segona novel·la, però no l'he pretreballada.)

*****

Un àlbum que vinc escoltant aquests darrers dies és "Pandemonium Shadow Show" de Harry Nilsson (1967). Una mena de "Sgt. Pepper II" deliberat per part del seu autor... i no desmereix. Tema clau: "1941". De Harry Nilsson també en recomano el tema "Black Sails", produït per John Lennon el 1974: Dennis Wilson té temes en aquesta línia i és un puto geni.

*****

"El moment en què un admet que ni sabia que existien The Cranberries. Sóc alternatiu, alternatiu..."

Ufff II

El recopilatori "República o República", en el que he participat amb el tema "MR Blues (Mal Karma)", ha punxat. Hi ha dos o tres temes realment bons que fan que s'hagi d'investigar, però la resta és fluix, la gent no se l'ha pres amb ganes, i les lletres consisteixen majorment en repetir una vegada i una altra les consignes de les darreres "manis". És com si no poguéssim fer obres mestres com a país. En fi, si hi ha segona part, m'hi afegiré amb tota l'empenta, esperant que aquest cop es convoqui la màgia...

*****

Esperant la màgia Puigdemont. Sé que arribarà. De totes maneres, reconec que voldria que Madrid no existís. No hi ha qui els aguanti. I n'estic fart que anem amb el lliri a la mà. Són els nostres enemics i punt.

*****

Trump és un perill. Kim Jong Un, també. I els seus botons nuclears, encara més. Octubre de 1962.

*****

Afonia durant totes les festes. Encara no puc gravar veus. Almenys tinc clar que és millor gravar veus i acabar discos que venen de lluny, més que no fer discos instrumentals MIDI. El que no vol dir que no tingui pressa: el "Random Rain" és una punxada, i rescatar-lo implica convertir-lo en un disc cantat. Un altre problema.

*****

Reflexions depriments sobre el món femení:

1) Reconec el meu cansament que tots els problemes del món se'ns atribueixin als homes mentre totes les qualitats del món s'atribueixen a les dones. Suposo que hi ha de tot, com a tot arreu. En tot cas, els i les psicòpates suposen un problema molt més greu que la resta de la població combinada. Ho dic demanant una mica d'exactitud. El feminisme hauria de revisar certes tesis.

2) Estem en un món peculiar on intentar conèixer dones presentant-se un en persona és equiparat a agressió. Mentre, tothom es veu forçat a emprar Tinder, una aplicació de contactes, i no per res però és el major club de psicòpates del món, és un camp de mines on tothom menteix i tothom procura fer mal, i els pocs que hi van amb el lliri a la mà en surten traumatitzats. No m'hi veureu.

3) Està clar que una vida com la meva sense un sol èxit amorós i amb un munt de rebuigs i maltractes psicològics, en una ciutat on totes van pel carrer amb cara d'agressió, no és agradable. He hagut de deixar-ho córrer. És trist, perquè a l'escola se'm va prometre que trobaria una dona amb la que seríem feliços i durant molts anys la vaig buscar amb la intenció de fer-la la meva igual, però vist el pati només puc fer que tancar-me a casa i tallar totes les connexions amb l'exterior. Protegir-me. Defensar-me. Mirar de no pensar. "Hotel Renaissance".

4) Estic fart dels "memes" que es gasten les dones per internet, definint-se com les més perfectes, les més boniques i les més simpàtiques, mentre asseguren que només acceptaran homes perfectes i guapos que facin tot el que els diguin. No per res, però així prefereixo viure sol. No necessito egos descontrolats a casa. Han acabat amb la meva paciència. És la guerra.

Ufff

De Madrid només puc dir que són un dels grans centres de la maldat en aquest món. Només espero que acabin tots a la presó, i que els "nostres quatre" en surtin per a comandar el nostre dissortat país cap a la República i tota la seva promesa de llibertat i dignitat.

*****

Terrassa Griposa Blues. I jo he hagut de perdre el Nadal a darrera d'una afonia. Tot està per acabar. Molt fustrant. Almenys l'altra nit vaig estar programant el meu multiefectes BOSS ME-25 i crec que ja ho tinc tot ajustat per gravar i treure bons sons de guitarra. Especialment la"Glendor".

*****

La matinada del 5 vaig llegir dos articles de Politico sobre Donald Trump i la veritat, em temia el contingut però és que encara és més terrible del que em pensava: tot un aparell de govern actuant per frenar el seu president enlloc d'ajudant-lo, buit de poder, política exterior caòtica, i un president tan famós per les seves sortides de to a Twitter i a importants reunions que el seu equip no para de dir als seus equivalents d'altres paÏsos que es fixin en el que realment s'implementi i no en el Twitter del seu president... Fins i tot un dels articles parlava del seu estat de salut mental. I això amb ell presumint que el seu botó nuclear és més gran i funcional que el de Kim Jong Un. Així que el pitjor escenari possible s'està esdevenint. Ha ocorregut. I ningú no sap com sortir-ne, especialment sense grans danys. I no és que sigui molt fan de la Casa Blanca, però Trump està aconseguint que, en comparació, George W. Bush i Barack Obama siguin grans estadistes amb mandats plens d'èxits. Molt, molt depriment.

*****

Tinc a la llista de pendents els cofres de "Sgt. Pepper" dels Beatles i de "Made in California" dels Beach Boys, així com les reedicions d'"AM" i "Being There" de Wilco. I els llibres "Beatles Gear" i "Terrassa recull gràfic 1865-1965". No és molt, però no sé d'on treure els diners.

*****

Tres capítols de novel·la fets, però és massa dur de fer, per a pocs avenços. No és el meu millor moment.