Time of tides

Avui hi ha hagut un gir inesperat consistent en 70 diputats indepes. I en l'Albiol quedant reduït a 3 diputats (que compartiran grup mixt amb la CUP: passaran estones entranyables junts). Pels pèls, però s'ha fet justicia. Ara a veure què fa Rajoy (res de bo). Únic punt negre, els 37 diputats de C's: les mentides dels mitjans estatals han fet efecte, i un s'espanta en pensar que hi ha força personal a Catalunya que no només no està horroritzat amb els cops de porra de l'1-O sinó que fins i tot s'hi diverteix. I a Terrassa en són molts. Sento vergonya de ser terrassenc en aquestes condicions.

*****

Ara sí, l'altra decisió del dia: he decidit que bona part del problema amb el "Random Rain" es deu a que necessita molt més treball. Tant com per a alterar-ne en concepte: calen guitarres, mandolines, baixos, possiblement sitars i djembés... i la meva veu cantant lletres. El qual és un problema, perquè no trobo quan gravar veus durant el dia, i de nit no puc, les nits a Kanga es van acabar el 2005 i no tornaran mai més. També hi ha el problema que hauré d'escriure lletres, i no tinc idees per a lletres des de fa temps, és un món que ja es va acabar. En tot cas, se suposa que Lluís Paloma instrumental és Lluís Paloma en estat pur, però em costa de vendre la idea. En fi, estic desesperat per donar-li un fil al "Random Rain" que sé positivament que ara no té i que em demanarà rumiar molt.

I havia pensat de començar a treballar en els ritmes llatins de "Bongo", però havia de ser cantat també. No vull dispersar-me més. Apart del "Random Rain" (en treball), hi ha pendents el "Santuari/Partisà", el "Disfunctional West Coast Promotion", el "1980" i l'"Estratègies al Paradís" (aquest darrer, amb veus convidades que no sé ni quan ni on les podré gravar, més que en una habitació visc en un caos). I he de regravar les veus d'"Himnes". Massa feina, i un bon coll d'ampolla. Començo a no saber com tenir un projecte que pugui gravar i acabar de nit.

*****

Passo nits en blanc perquè necessito estones d'estar amb mi mateix. Sense telèfon. Sense whatsapp. Sense agenda. Sense obligacions exteriors. Sense assaigs ni reunions. Sense tensió.

Tides of time

Estic una mica més animat en aquest moment, dintre que no serà el millor Nadal de la meva vida (si és que hi pot haver un Nadal bo). Aquest matí passat hem tocat nadales en una guarderia als grups Sant Llorenç, i reconec que escudat per gent amb simpatia pels nens ho he disfrutat i tot, improvisant també "El noi de la mare" a pelo. La sorpresa ha estat al sortir, quan m'han dit que es passen els assaigs de diñlluns i dimecres al matí a divendres i dissabte al matí... quan no puc. Pot ser que se m'alliberi horari, però em sap greu perquè ja hi havia invertit hores de feina i podia rendir. En fi, he de buscar substitut, i em queda el primer grup, igualment càlid, però instrumentalment més problemàtic. Almenys en aquest darrer sembla que seré definitivament el tercer guitarrista, cosa que no sé si serà bona però almenys em permetrà centrar-me. I aprofundir en un repertori que m'estic aprenent de cop als meus 42 anys, i que té els seus punts d'interès, especialment l'havanera "Torrevieja", coneguda però no per això sense possibilitats.

*****

Després de la cancel·lació del "Random Rain" (per una raó, és el primer àlbum que acabo sense que hi hagi cap avenç o cap canvi d'òptica a oferir al meu públic, i no estic en un moment com per rebre crítiques adverses), estic pensant l'estratègia a seguir. Tinc tres fronts: 1) acabar els àlbums amb lletres que tinc pendents, i això vol dir gravar de dia, cosa que no veig molt factible mentre visqui a l'hotel mamá; 2) preparar i gravar dos àlbums instrumentals més -no necessàriament de midis- amb idees incompletes que tinc en una carpeta i que són descartats-amb-potencial que abarquen molts anys, des de 1992 fins al propi "Random Rain", i amb l'avantatge que molts no tenen molt a veure amb el meu estil de sempre (pot sortir malament, però si funciona pot ser un canvi refrescant i tot); i 3) un àlbum amb guitarres i baix elèctric, i aquí m'estic figurant un esquema: posar el meu petit ampli Roland Blues Hot Cube de 30W a sota dels meus sintetitzadors i, quan hagi de gravar guitarres, connectar-ne la sortida d'auriculars amb la taula, blocant de passada l'altaveu. Per què? Perquè he descobert que el multiefectes BOSS ME-25 que he estat fent servir de previ no rendeix adequadament amb sons nets, fent sonar guitarres bones com guitarres dolentes per un tema d'impedàncies. A la vegada, crec que faré servir molt més l'ME-25 si el tinc a l'abast que no pas si continua penjat a sobre d'un dels mobles de rack. I un dia m'arribarà l'Angry Drive, en substitució del Blues Driver Waza Craft que vés a saber on és i que sempre recordaré amb afecte. L'àlbum no el tinc ni planejat, fora d'una carpeta amb idees al meu disc dur, però la idea és provar si és factible, simplement per a canviar de mètode i buscar altres resultats. Perquè la millor lliçó del "Random Rain" és com d'avorrit pot resultar gravar un àlbum de midis si només l'impulsa la necessitat de tenir producte per a no estar massa temps fora del mercat, en un moment particularment enervant de la meva vida adulta.

*****

Reescoltant el "Rubber Soul" dels Beatles. Recordo com em va impactar quan tenia 20 anys. No només em vaig acabar comprant un sitar: els "Misticismes" van ser compostos en la seva primera versió en resposta als fantàstics ambients acústics de l'àlbum i a la introspecció de les seves lletres (que no vaig poder replicar: la dels "Misticismes" va ser una lletra molt frustrant). Favorites meves de l'àlbum: "Norwegian Wood" i "Girl". Descartat favorit: la primera versió de "I'm Looking Through You".

*****

Podria haver-la encertat provant amb el grup de teatre de l'associació. No es tracta de res molt ambiciós o exigent. Però hi ha bon ambient... i sembla ser que acompleixo amb els mínims exigibles com a actor, cosa que fa deu anys estava completament en entredit. És una bona notícia.

Diamond Light, Part 1

(Tivizrí s'acosta de nou a la torre de marfil d'aquell ésser extravagant anomenat Patinet, i en fer-ho declara haver fet testament. Quina por.)

Abans de res, com valores aquest 2017?

Sense comentaris.

Però algun canvi hi ha, no?

En el personal, estar embolicat en el moviment de la música per a gent gran. Hi ha bons temes, la pega és que tots els que la toquen són gent gran amb llacunes de preparació. És duret. Políticament, et sembla poc xou el maltracte policial l'1-O i que mig govern Puigdemont hagi visitat o encara estigui a la presó, atac de l'estat, espoli generalitzat...? No vull Espanya. No vull la UE. Només vull la llibertat. I tornant al personal, acabo l'any amb un àlbum acabat que no puc treure perquè no acompleix les expectatives: "The Random Rain Intrigue", un "Biedroneczki II" sense el rotllo llatí i que, sense sonar malament, no aporta res i sona a esgotament d'idees. Perquè és el que és: un conjunt de midis ideats i completats de manera mecànica mentre l'horrible panorama polític em robava el temps i l'energia. Tampoc no he pogut resoldre el tema d'un habitatge, ni el podré resoldre mentre Espanya ens tingui a tots segrestats. 2017, com 2016, fot fàstic.

No ha sortit nòvia?

Ni ha sortit ni la busco ja. Tinc la moral pel terra, i he descobert que no mereixo sentir-me desgraciat per culpa de gent que em voldria veure mort. Sempre em faltarà una part de mi i serà molt incòmode viure així, però per una altra banda he de reconèixer que no sóc convivible i que a més necessito desesperadament uns anys de viure sol i al meu aire. I que a 42 anys cap dona no té ni inclinació ni ganes per a aguantar un home sense cap experiència i amb òbvies llacunes pel que fa a la vida de cada dia. Inseguretat? Tota. Excepte en una cosa: no mereixo el rebuig al que he estat sotmès tots aquests anys. Així que la hostilitat, finalment, és mútua. Sóc un divorciat.

I què has sentit?

Sabeu? Estic en una nebulosa. He vescoltat molta música i ho he fet amb voluntat d'obrir-me a músics que tenia ignorats, però tot ha passat tan barrejat amb el caos vital i polític que de molta cosa no me'n recordo, o almenys no amb detall. Estic en un atzucac.

I no t'alegra el Nadal?

Alguna cosa em diu que aquest serà el Nadal més amarg i furiós de la meva vida. La meva mare també nota les males vibracions. I fins aquí puc llegir.

Algun desig pel 2018?

Que vingui la República Catalana definitivament i s'acabi el caos, a nivell de país i a nivell de la meva vida. Només vull que arribi la pau. I perdre de vista el PP, C's i el PSC.

Què tal lector ets?

Un desastre. Diria que no he aconseguit llegir res aquest 2017. Necessito espai, temps i calma. Sóc el pallasso al circ.

Escriptor, potser?

Hi ha alguna novetat, però no totes les que voldria. Almenys torno a escriure contes pel Munt de Mots, després de la travessa del desert del curs 2016-17. I el darrer conte que els he presentat ha resultat ser explosiu. No podia ser de cap més manera: era la meva angoixa per com m'ha anat tot, centrada a més en el PP. M'estic convertint en un escriptor molt instintiu. No sé si és bo.

Quant has après?

Li reconec al Munt de Mots que m'ha millorat un 500% com a escriptor. Quan vaig començar a escriure, sobre els 13-14 anys, tot era un desastre i amb molta obsessió per la violència. Vaig millorar ràpidament, però l'ensulsiada mental ho va avortar. I en recuperar-me vaig escriure algun conte, i algun de bo, però de manera esporàdica. Així que com a escriptor sóc un producte del Munt de Mots. Espero no decebre'ls. Més que res perquè tinc una novel·la encallada. També aquí, nervis. Trobo a faltar la regularitat horària dels grans escriptors, el fet de llevar-se molt d'hora i escriure cada dia de 6 a 10 del matí. Així es fan les grans novel·les, amb treball i constància. I a la vegada, llegint. No tinc el millor panorama.

Necessites unes vacances?

Sí, sens dubte. No em refereixo a cap gran viatge, només a poder estar tancat a casa unes quantes setmanes seguides. He arribat al punt de ruptura.

Necessites cobrar més diners?

Sí, el suficient com per poder arribar a final de mes, poder eixugar tots els deutes, i poder-me pagar un habitatge digne.

Pintura?

Continuo apostant per l'artteràpia, que m'ha canviat la meva percepció de com dibuixo o escric. Però quan és purament dibuixar per dibuixar, també aquí estic frenat i mancat d'idees. Com m'agradaria que arribés l'aire fresc i rejovenir-me...

Perquè el tema activista...

Hi he de tornar. Vull ser activista en salut mental, no vull deixar-ho perdre. Ho trobo a faltar, era una activitat que em feia sentir bé i que ajudava altra gent. Tinc un problema d'agenda, i de no saber dir que no. Només sóc assertiu quan es tracta de teoria del so i composició. Ahir vaig acabar a la fi un "Te Deum" curt per a la Massa Coral. Està tan anclat en el meu so de sempre com el fallit "Random Rain", però sembla funcionar millor. En sentireu a parlar més la tardor de 2018. Però voldria poder fer més, també en l'activisme.

Et veiem trist.

I cansat. Perdoneu-me. Un altre dia miraré d'animar-vos més. M'agrada la vida quan em permet de dur a terme allò que sé fer, en benefici de la comunitat.

Almenys faràs el llibre de teoria del so?

M'agradaria, sí. En part, per a aconseguir partidaris, però també per a poder deixar escrit tot un corpus teòric que els enginyers de gravació coneixen bé, però que als conservatoris tothom ignora, amb resultats desastrosos. Quan ho intento explicar de viva veu ni m'escolten. Per escrit, i amb més gent podent-s'ho llegir, potser hauran de parar més atenció. Ja és hora de passar del segle XVIII al XXI.

Anticipes alguna dificultat?

L'anàlisi de Fourier. La part matemàtica és força complicada, i jo tinc un nivell matemàtic de 3er d'EGB que és el que vaig estudiar. És un impediment molt important, doncs part d'explicar el que he d'explicar és incloure-hi, en un annexe, tota la part matemàtica. I per a incloure-la l'he d'entendre. Això sí, dic això de l'annexe perquè crec en explicar primer els conceptes en prosa per a un públic generalista, de la manera més planera possible, i després que hi hagi un annexe amb tota la part matemàtica per a qui vulgui fer els seus experiments, i qui no, doncs que en pugui prescindir.

Thinnervisions

Tinc acabat el "The Random Rain Intrigue", amb un remix del primer tema fa una estona. L'estic escoltant i se sosté bé. Però tinc el dubte: val la pena treure un àlbum tan continuista? I aquí reconec que no acabo de saber com gravar guitarres per a un àlbum trencador. Ho he estat provant fa una hora via multiefectes i les guitarres em sonen matades, lluny del to que em dóna un ampli. Estic desconcertat. Tornant al "Random", a la meva amiga María Luisa li agrada, però no tinc cap opinió del "sector exigent", així que toca esperar.

També vull gravar veus abans no em vingui l'afonia de desembre. Crec que és on puc tenir millors avenços. Problema: durant el dia no puc, i de nit no despertaré els veïns només per una gravació de veus. Per això he estat una temporada tirant d'instrumentals, ja amb l'operació de tabic feta.

*****

El proper dijous, eleccions. És can pixa. Crec que votaré Puigdemont, però em sap greu que així hagi de votar el PDECat. Però és a pito pito colorito. És molt frustrant. Això sí, espero que ni INDRA no pugui canviar el resultat, especialment si passa el que penso i els votants unionistes es queden a casa desmobilitzats. El millor regal de Nadal seria la instauració definitiva de la República Catalana i el retorn de Carles Puigdemont per a acabar la feina.

Mentre voteu indepe, voteu el que més us agradi.

*****

S'acosta Nadal i cada dia estic més deprimit. Ho odio. Dies de perdre temps amb la gent inadequada. Molt, molt frustrant.

Records de part d'una habitació increïblement densa.

*****

Tinc el Neufert, el manual d'arquitectura. El volia des de petit. Ara no em servirà de gaire, i fullejant-lo té molta informació que em costa de processar. Però és una part del meu passat, quan volia ser arquitecte. Tot i que ara m'alegro de no haver-ho estat: el món immobiliari no em sembla ni just ni honorable. El dia que tinguin preus pagables per gent com jo, en parlem. Però ara, no.

*****

Tinc el meu millor conte pel Munt de Mots, demà el repassarem entre tots, juntament amb els seus contes. Estic esperançat.

*****

I tinc el "Microphones" de Martin Clifford. L'he estat fullejant i és el que m'imaginava. Martin Clifford m'ha donat molt bones notícies: el llibre de teoria musical és factible.

*****

Finalment, quasi tinc a punt el Te Deum. Promet. Em falta apuntar-hi les respiracions. La resta de revisions estan fetes. I sembla que l'obra té un parell de fans... :)

Mentre, a la Massa hi estic tocant el djembé. Sempre multiinstrumentista.

Ashes of American Flags

El passat dia 28 de novembre els d'artteràpia vam anar a Barcelona a veure exposicions. Joan Ponç em va donar la impressió d'algú precís i molt avançat al seu temps, encara que no estigués exactament dins la meva àrea. Rodin, amb la "porta de l'infern", va ser un moment major, fins i tot en el meu estat actual de relativa apatia intel·lectual. Única pega: els catàlegs eren molt cars. Sobretot si comptem que no tinc un duro.

*****

Les coses comencen a anar millor en el terreny polític. El jutge espanyol ha hagut de retirar l'ordre de cerca i captura internacional contra Puigdemont i els quatre consellers, en veure que a Bèlgica la justícia és seriosa i anava a invalidar els motius majors per a la extradició. Clar, el que no vol el jutge espanyol és haver de jutjar Puigdemont i els seus només per delictes menors, i per això apliquen una retirada estratègica. Però a Bèlgica la llibertat de Puigdemont ocupa els grans titulars i la televisió. A la vegada, la Junta Electoral Central no admet la presència d'observadors internacionals als comicis imposats del 21D, i això és proclamar a bombo i plateret a la plaça major del poble que els espanyols van a fer una tupinada electoral. No volen que els vegin fent trampes. Però a les cancelleries europees no es mamen el dit. L'únic punt negre és la presència de Juncker i Tusk al capdavant de la Comissió Europea, i mentre aquest parell de dos siguin on són no hi ha res a fer. Així que sort als que heu pogut anar a Brusel·les, perquè part de la feina que heu de fer manifestant-vos és posar aquests impresentables contra les cordes. A la vegada, no seria pas mala idea airejar-ne els draps bruts. Res d'inventar-se'ls, però: per sort, ells mateixos tenen actuacions molt discutibles que es poden difondre sense faltar a la veritat. Informar, informar, informar!

*****

Un desembre en què hagués preferit no tenir certes despeses amb les que no comptava i que jo no hagués triat de fer. A partir d'ara i fins el desembre de 2018, pobresa extrema. I ja m'anirà bé. Per demés, estudi tancat. Només em queda, quan calgui, renovar l'ordinador, i quan imperi el seny en el dantesc mercat immobiliari i hipotecari, intentar una casa. Això darrer només ocorrerà quan es desplegui la República Catalana i tinguem un estat que no sigui el nostre enemic públic número 1.

*****

Creativament, moment estrany. Tinc gravades i mesclades vuit cançons pel disc instrumental "The Random Rain Intrigue". La seva qualitat individual és bona, i semblen integrar-se força bé com a disc, el problema és que és continuista, sobretot respecte del "Biedroneczcki estan en punts". I això em preocupa. Tot esperant cert pedal que em permeti distorsionar amb la guitarra de manera convincent. Perquè necessito un canvi de mètode si vull mantenir l'interès.

Almenys dues notícies bones en aquest camp: la nova maqueta de Visitants "The Banghead Cities" amb tres temes ja coneguts en bones versions més "Polskie Nagrania", single clar i que per una banda s'avança a la meva versió d'estudi encara incompleta, un molt bon punt per uns Visitants en estat de gràcia; i un tema per un recopilatori del segell "Nomen Records" -sí, per un cop em desvio de la meva autogestió, però han rebut molt bé el que els he ofert, i el meu amic Garcés no és aliè a aquesta aventura-.

*****

Està a punt d'arribar-me un llibre descatalogat, "Microphones" de Martin Clifford, del que tinc bones referències i que em pot ajudar molt en el meu projecte d'un llibre sobre teoria de la música, un llibre que defugiria l'antic règim musical per presentar una teoria basada en la física del so, la teoria de la informació i una anàlisi de la tecnologia d'estudi, l'acústica, la psicoacústica i què passa amb el directe, plantejant la meva visió del tema sense embuts i a la vegada demanant l'opinió de tothom, inclosos els músics amb una visió antiga. Tirar endavant i a la vegada rebutjar tot dogmatisme, tant propi com aliè. En tot cas, "Microphones" tracta amb detall tot l'apartat matemàtic del so, i això me'l fa molt valuós, tenint jo moltes llacunes en matemàtiques, llacunes que hauré d'omplir amb l'ajuda de "Microphones" i d'internet. Vull fer bé la meva feina.