Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de novembre 18, 2017

Be Here Now

Tot el que compta és que ja ho tinc tot, excepte casa i temps. Excepte aquesta matinada d'escriptura i inspecció de vells WAV. Per l'escriptura, he fet successivament el meu millor conte per al Munt de Mots i el meu primer article pel Blog d'en Patinet des dels "quatre primers" d'agost de 2016. Aquest darrer m'ha permès rematar la feina endegada sobre el sistema de discogràfiques. El següent pas serà parlar del món de la música clàssica. I pels WAV, he separat efectivament els continguts de la carpeta "Wendoline" i ara aquesta conté les idees que efectivament valen la pena de ser treballades i convertides en el meu darrer àlbum "típic", i la resta està a "Restes", preparat per a un backup i quedar-se allà, acumulant pols digital. Ara estic escoltant per segon cop el "Be Here Now" de Oasis, no perfecte però inspirador. I vaig pensant en com fer un àlbum de guitarres. Grunge. Angry Drive.
Mentre, "The Random Rain Intrigue" existeix, si més no, en format de midis i demos en mp3. Tot l'àlbum. No el podré gravar fins les vacances de Nadal com a mínim. Però un ja es pot fer la idea d'un àlbum agradable però continuista. Per això no li dono prioritat: no vull ratllar el personal, ni em vull ratllar a mi mateix, i per això he de trobar una guspira que me'l faci gravar una mica diferent. Toca pensar, llegir i escoltar música. De moment, el primer serà intentar tirar endavant certa novel·la que fins ara ho ha tingut difícil per arribar a existir.

*****

Políticament estem en un moment difícil però sense rendir-nos. Jo almenys no ho faré. En tot cas, tot el que ha passat augmenta encara més les ganes de perdre de vista a l'imbècil del Rajoy, i espero que, políticament parlant, l'hòstia que li fotem sigui de les que fan mal. Tant, almenys, com ell ens n'ha fotut a nosaltres. Fora 1939!
2016 i 2017 haurien de passar a la Història com el Bienni Enervant.

*****

"Per nosaltres, en #Trapero sempre serà el Major dels @mossos i un heroi nacional, li agradi o no a Madrid."

*****

"No creo casual que en la clase de dibujo a la que asisto nadie se atreva a hacer más que copiar fotos, incluso cuando les digo que sólo deben lanzarse. La escuela es un mataintelectos."

*****

Les ressenyes pel TERME d'aquest any estan fetes. Al temps de descompte, però fetes. I ja en surt una altra a l'Arxiu Històric Comarcal, que té pinta de Guerra Civil. En fi, porto fent-les des del número 17 si no recordo malament, i diria que aquest número serà el 31. Començo a formar part del mobiliari... Pels dubtes, ara mateix "Energeia" funciona mega bé i també és cert que Mina tractava molt bé els seus treballadors, almenys a l'època en què el meu pare hi treballava. Que consti.

*****

A Dibuix he tornat a copiar momentàniament. El cos humà em costa. Especialment el de dona: em surten ambigües, no se sap si és una dona o un home vestit de dona. És un rotllo. Diria que he començat a millorar-ho, però no destacaré ni com a retratista ni pels meus nus. Per cert, vaig assistir tan poc temps a la facultat de Belles Arts que em vaig escapolir d'haver de participar en alguna d'aquelles horroroses sessions amb una model núa. No me'n penedeixo, d'haver-me'n anat. Ara sóc més lliure.

dilluns, de novembre 13, 2017

Patata Brava Blues

Tancant equip. Només em falta un micro AKG D-112 Mk II per a gravar bombos i baixos. Ja arribarà. Per demés, és l'important moment d'haver vençut a la pobresa, malgrat que continui essent pobre. Però puc fer coses. Puc fer-les.

*****

Descartem la vaga general: ningú no hi està disposat, i amb bons arguments. Què fem, doncs? Toca fer bullir el tupí (el tupé en el cas de l'Elvis Presley). Estic cremadet i sucarrimadet, així que trobar sol·lucions aplicables corre pressa. Molta pressa. Les manis de dissabte no ens acaben de menar enlloc.
Mentre, tindrem tres llistes. Ja, ja, ja! (Ah, i segons Rajoy no votarem fins d'aquí a 95 anys. Bufff...)
I 10 persones són a la presó injustament. Indignant.

*****

Amb els preus pujant, passo d'intentar res més amb bancs i immobiliàries. Espero que s'estavellin aviat. Aquesta segona bombolla no trigarà tant com la primera a petar. Tots som pobres. I punt.

*****

Aquelles demos midi s'han anat acumulant, i ara tinc un protoàlbum sencer de demos titulat "The Random Rain Intrigue". Falta veure què en pensen unes poques persones que em fan de betatesters. A una li ha agradat molt.
Mentre, espero que m'arribi cert pedal per a intentar unes gravacions amb guitarres. No sé com aniran, però és per canviar de mètode.

*****

M'ha d'arribar un llibre usat i descatalogat que em pot ser molt útil: "Microphones", de Martin Clifford. Té moltes fórmules i descripcions de tipus de micròfons. I reconec que em voldria posar a escriure els meus "apunts per a una teoria de la música", un llibre exclusivament sobre tècnica i possibilitats.

*****

Tinc una temporada Eric Clapton. Em falten moltes coses per sentir, però tinc la sensació que, almenys en estudi, el seu darrer disc important és "Slowhand" (1977). Una llàstima, doncs té uns 1960 superbs, i uns 1970 que no són tan brillants però que realment tenen els seus moments. Per exemple, "There's One in Every Crowd" és rutinàriament posat a parir, i en canvi jo trobo que és fins i tot millor que el "461 Ocean Boulevard", encara que tots dos siguin discos "soft". Sempre ens quedaran "Bluesbreakers-John Mayall with Eric Clapton", "Disraeli Gears" i "Layla and Other Assorted Love Songs" per flipar de valent. I aquell toc que li dóna a la guitarra: ara pot semblar normal, però el so d'una Les Paul passada per un Marshall saturat el va inventar ell. Un mestre.

*****

Que què separa a en Jimi Hendrix d'altres guitarristes "mil dits"? Simple: ell tenia una visió, habitava un món diferent al nostre, i ens n'enviava notícies a cada gravació o concert que feia. Molts que han vingut després s'han centrat a tocar molt ràpid, i es nota.

*****

Mentre, a Jeff Beck i a Robert Fripp els hauria de seguir més la pista. També a Adrian Belew. Sí que he escoltat molt a David Gilmour, i es nota quan toco la guitarra: tot em sona una mica a Pink Floyd. Una altra cosa és que el seu so s'hagi quedat al 1979, tot i que no crec que cap dels seus fans ho vulguem diferent.
I com a independents, Lee Ranaldo, Thurston Moore o, a casa nostra, Ferran Baucells o Marc Casulleras.

*****

I per acabar: quan remuntaran el vol definitivament els Wilco? Hi ha el potencial, però no acaben d'arrencar. Tot i que admeto que el darrer disc de Son Volt és el pitjor que han fet, no un desastre però li manca moltíssim focus, com si al Jay Farrar li hagués costat moltíssim posar-se a escriure cançons.
I el darrer de Father John Misty no em crida tant com els altres dos. Un tema de so, suposo.
Em deixava de dir que el disc de Filipinki i Bez Atu es titulava "Nie wierz chłopcom". I aquest sí que és un exemplar mestre. No he perdut el temps.

*****

I ja no recopilaré més. Començo a pensar en passos futurs. 2018 serà un any de pagar, però també vull que sigui un any de creativitat i nous horitzons.

diumenge, de novembre 05, 2017

Tot sobre el Patinet

Sí, som els periodistes de Tivizrí i tornem a casa d‘aquell experiment estrany anomenat Patinet. Per si de cas, fem notar que ja hem fet testament.

Ja hi caps aquí dintre?
No. Necessito un pis, però bancs i immobiliàries m‘ho han prohibit. Així que aguanto sota una pressió enorme. Almenys he arribat a tenir tot l‘equip, i ara ja dono per tancats tots els temes i a tornar diners, que ja em convé. És un esforç que ja hauria acabat fa molts anys si hagués cobrat una pensió normal. L‘estat espanyol es pensa que amb una mica d‘almoina ja podrem viure. Almenys puc dir que m‘autofinanço la meva carrera de compositor/productor/enginyer de gravació. Completament independent.
Segur que no et queda cap pendent?
Bé, dos. Un és important i és l‘ordinador, quan s‘espatlli. Recordeu que és de 2011, i n‘estic molt content, però tinc la sensació que amb ell estic al temps de descompte. I l‘altre, per més endavant, és una taula de mescles més gran i amb alguna funció més, tot i que per l‘espai que tinc ara la taula que tinc ja em permet fer força feina.
I de les guitarres?
N‘hi ha una, una Samick Flying V a la que més endavant li voldré posar unes Seymour Duncan Seth Lover, cares però molt bones, que ja faig servir a la meva Epiphone Dot Studio “Scarlett“ amb excel·lents resultats. I hi ha dubte de si posar pastilles Fender Custom Shop a una Ibanez Talman tipus Telecaster. Però són detalls menors i no imprescindibles. Potser en algun moment llunyà aposti per una guitarra electroacústica Recording King, però queda lluny. Vull descansar.
On vas estudiar enginyeria de gravació?
A CRASH de Manresa. Tenien un programa molt comercial i vaig sortir-ne amb una bona nebulosa al cap. Però ara estic agraït d‘haver-hi passat, perquè tots aquells conceptes em van orientar molt quan vaig començar a muntar-me l‘estudi circa 1999, i també m‘han ajudat a treure-li el màxim partit al que no deixa de ser un home studio amb les seves ambicions. Impossible anar a per taules Neve, compressors Fairchild o Urei, o micròfons Neumann U-87. En tot cas, sóc un tècnic, i considero que el meu avantatge sobre molts dels músics del nostre país es deu precisament a això: un bon coneixement del so i de la tècnica d‘estudi, i res de tonteries.
Quin és el teu mètode?
El meu mètode habitual parteix de crear una partitura electrònica amb un editor de partitures, guardar-ne el resultat en un “MIDI file“, que obro després amb una DAW, i llavors disparar els sons en un sintetitzador via MIDI i regravar-ne el resultat en audio, pista per pista, i mesclar el resultat. En aquest resultat també hi puc incloure guitarres o baixos quan calgui. En tot cas, sempre mesclo tota la base, i ja hi posaré veus en un altre multipista quan em vagi bé. Finalment masteritzo el total. Dos detalls importants són que, com que la meva reverb favorita és en un rack (el Zoom RFX-2000, programa 01), solc gravar cada pista amb reverb. I que de vegades edito trossos junts en plan “Good Vibrations“. També experimento amb variacions de velocitat i amb la “marxa enrera“, així com amb línies de retard. I he descobert que la meva veu sona molt bé passada per flanger, cosa que en el futur faré moltíssim.
I això també ho vas fer al teu primer disc?
Només a “Dos Rellotges Fan Un Litre“ i gravant el MIDI via teclat. També vaig emprar el seqüenciador d‘a bord dels meus Casios CTK 601-611 per a parts d‘“El Patinet...“ i de la “Torradora“. Però tota la resta ho vaig tocar manualment, i culpo d‘haver trigat tant amb aquell disc al fet d‘haver-lo de gravar manualment i sense la maquinària adequada: primer amb una Fostex FD-8, i a partir del 7 de juliol de 2001 vaig tenir ordinador, però havent d‘aprendre-ho tot de nou i amb només una sortida MIDI no vaig començar a aprofitar-ne les possibilitats fins a finals de 2002 (audio) i mitjans de 2004 (MIDI). De fet, els dos primers usos que vaig fer del MIDI van ser els “Dos Rellotges“ (2004) i “Automatic Day“ (2005). En tot cas, vaig haver de regravar moltes coses, doncs al principi disposava de molt pocs instruments i alguns d‘ells eren molt dolents.
Fas servir sons molt complexos. Com els crees?
Mitjançant capes de sons, una tècnica on el MIDI m‘ajuda molt. Dispares el mateix MIDI amb sons diferents en pistes diferents, o en dos o tres sintes diferents en la mateixa pista estéreo. I el resultat és un so molt més complex i dens que si em limités a dir “un instrument fa aixó, un altre fa això altre“ per separat. Una tècnica que m‘agrada molt emprar consisteix a disparar mostres del mateix tipus d‘instrument a dos o tres sintetitzadors de diferents marques, distribuïts per l‘estéreo. Hi ha el risc de tenir problemes de fase, i un tema que em reca és no disposar de botó d‘escolta mono a la meva DAW. Però si es fa bé, és una manera de crear sons en estéreo sense els problemes de passar una mostra mono per un chorus lateralitzat. També he aplicat de vegades una tècnica semblant a les bateries de kit, amb tres kits de bateria a la vegada, tot i que s‘ha de fer amb tres sintes i vigilar igualment amb el tema de fase, i aquí no panoramitzo. Finalment, també solc fer capes amb els orgues, i aquí faig servir des d‘un Casio WK7500 fins a VST‘s d‘orgues Farfisa Mini Compact.
Empres equalització?
Sí. Però m‘ha portat anys deixar de ser purista en aquest aspecte. Abans l‘emprava només a la veu, per a que se m‘entenguessin més les lletres. Ara és part indispensable quan vull intentar la tècnica del “mur de so“, com al “1964“ o el “Biedroneczki“.
Dobles la veu en diferents pistes?
Sí, quasi sempre. I de vegades la comprimeixo amb un compressor analògic (fins ara, l‘Alesis 3630, un compressor polèmic, però que ben emprat fa la seva feina).
Què en penses de l‘Univibe?
Que és el meu efecte favorit per guitarra. Sempre sona bé.
Què ens recomanaries per a aprendre a gravar?
Recomano intentar gravar com als 1960. Recordeu que aleshores només disposaven de cambres d‘eco, micròfons i gravadores de cinta. I amb això es van arribar a crear sons increïbles. Gravar així et fa pensar molt, i aprens. De fet, és important que les fonts sonores sonin el millor possible, i això et fa treballar amb el músic, l‘instrument i els micròfons abans de tornar a la taula de mescles i posar-te a gravar. També és bona idea llegir com s‘han gravat certs discos, perquè et dóna idees per intentar al teu estudi. I sí, ara tot és molt fàcil, però és una molt bona idea no aconformar-se amb posar quatre sons de sinte i una mica de reverb. Et perds gran part de la diversió, i el teu públic ho nota. També recomano llegir llibres en anglès sobre com gravar, i sobre com es van gravar discos clàssics del rock. Dic el rock perquè els enginyers de clàssica són massa conservadors i els he sentit discos molt pobres per la part audio, obsedits com estan en la puresa sonora. Els efectes han arribat per quedar-se.
Què en penses de l‘autotune?
No sé si té alguna possibilitat interessant que se‘ns estigui passant a tots per alt, però el cert és que amb la utilitat que li dóna la Indústria, simplement em posa molt nerviós: veus robòtiques i sense res del que se suposa que fa gran a un cantant. Si hi he experimentat? Alguna vegada, sí. Però no ha arribat mai a un dels meus discos. Raó? El meu vibrato natural es fotia d‘hòsties amb la manera de funcionar dels VST correctors que he provat, i el resultat era inescoltable, era com sentir una alarma d‘un edifici. Al final prefereixo regravar una pista vocal fins que quedi bé. I sí, almenys faig “comping“: gravar diverses preses d‘una mateixa part vocal i llavors sel·leccionar-ne i muntar junts els millors trossos.
Fas servir poc la guitarra...
Cert. És una pura qüestió de manca d‘espai, no em puc deixar l‘equip muntat per quan vulgui gravar, màxim un multiefectes BOSS ME-25 que tinc muntat però que he de reprogramar quasi per complet. Amb les acústiques el mateix: quan les gravo ho faig via piezo. Tinc bons micròfons, però muntar-los amb tan poc espai disponible és directament impossible. És molt frustrant. Sobretot perquè he millorat força a la guitarra, i m‘agradaria experimentar-hi. Tampoc no trobo el meu pedal BOSS Blues Driver Waza Craft, la millor disto de què disposo, i no voldria haver de gravar amb distorsions pitjors, almenys no les guitarres principals.
Has provat de gravar amb micròfons i amplificadors?
Almenys un cop, en unes cançons del “1964“, amb el Twin-Amp. Va ser molt interessant.
Què tal et trobes amb els baixos elèctrics?
Molt bé! No pretenc ser un virtuós, però el cert és que vaig tenir els baixos aparcats durant molt temps perquè em tenia per un baixista mediocre, fins que fa cosa d‘un any i mig vaig provar-ho i em vaig adonar que totes les hores amb la guitarra m‘havien servit per ser conscient de què estava fent, i ara hi ha contextos on toco el baix. Per tocar per Terrassa, tinc el nivell.
Alguna tècnica que tinguis pendent de provar?
Una que vaig llegir en un dels llibres de Bobby Owsinski: una tècnica de compressió de mescla en què el senyal de mescla es divideix, amb un canal estéreo essent comprimit analògicament i un altre sense comprimir, i llavors es mesclen. Això permet una presència màxima, però conservant els transitoris. Potser ara sigui una tècnica antiga, amb programes com Wavosaur permetent retallar la forma d‘ona de manera molt efectiva, però no deixo d‘estar intrigat.
Finalment, quins són els teus enginyers de gravació favorits?
El meu gran tótem és en Geoff Emerick, l‘enginyer de gravació del Revolveri el Sgt. Pepperdels Beatles, així com de l‘Odessey and Oracledels Zombies i de l‘Imperial Bedroomde l‘Elvis Costello. Era un gran amant de l‘experimentació àudio, així com de no repetir-se, i més d‘un cop es va arriscar a que el despatxessin de la feina perquè per a obtenir el so perfecte necessitava fer coses força discutibles amb el material de gravació del que disposava. Un altre enginyer molt bo és Michael B. Tretow, l‘enginyer d‘ABBA i un factor decisiu en el bon so de la discografia d‘aquest admirable grup. També m‘agrada molt el treball de Stephen Barncard a l‘If I Could Only Remember My Name“ de David Crosby, increïblement net i present per a 1971, i Eddie Kramer va fer una molt bona feina amb els discos de Jimi Hendrix. Dels enginyers que van treballar amb els Beach Boys, em quedo de lluny amb en Stephen Desper, clau en els àlbums Sunflower“ i Surf‘s Up“. I no sé si Daniel Lanois és enginyer apart de productor, però admiro el so que li ha tret a discos favorits meus de Bob Dylan i U2.

Equipament de la Unitat Mòbil, novembre de 2017:

Micròfon de condensador AKG C-3000.
Micròfon de condensador ADK A-51 s Type IV.
Micròfon de condensador Behringer B-1.
Previ Behringer T-1953.
Rack d'efectes Zoom RFX-2000.
Rack d'efectes Behringer Virtualizer Pro.
Compressor/Porta Alesis 3630 analògic.
Compressor/Porta Alesis 3632 analògic.
Compressor DBX 266XS analògic.
Auriculars,
Patch bay Behringer Ultrapatch.
Amplificador d‘auriculars Alto HPA6.
MOTU Midi Time Piece.
Interface Tascam US-16x08.
PC clònic amb tarja de so Creative Soundblaster Fatal1ty i gravadores de CD/DVD.
Mescladora Behringer Xenyx X1832USB..
Midi Thru Box M-Audio Midisport 4x4.
Mòdul sintetitzador Korg 05R/W.
Sintetitzadors Casio CTK-601 i CTK-611, i WK-7500.
Sintetitzadors Yamaha DX-7 i MM6.

Pedals principals d‘efectes:
BOSS ME-25
BOSS ME-50
BOSS Blues Driver Waza Craft
BOSS Metal Zone
BOSS CS-3
BOSS FDR-1
Electro Harmonix Ravish Sitar
Electro Harmonix Big Muff Tone Wicker
ZOOM G1X-N

Guitarres i baixos, novembre de 2017:

Squier VM Telecaster: Nashville
Squier VM Jazzmaster: Pieholden
Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia
Fender American Series Stratocaster: Antàrtica
Epiphone Riviera: Mythbusters
Epiphone Wildkat: Nothammer
Epiphone Dot Studio: Scarlett
Gibson Les Paul Studio: Schönbrun
Rickenbacker 330/12: Glendor
Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher
Casio MG-510: Crashbird
Älvian 335: Connecticut
Älvian "SG" estéreo: Victòria
LAG Arkane 100: Dimebag Darrell
Samick Flying V: Fairchild
Ibanez Talman 302 IV: Audiodelia
*****
Admira Paloma: Pigeon
Acústica Storm: Illinois
Fender Villager XII: Windfall
Ashley: Habanera
*****
Baix Storm: Barstow
Baix acústic Academy: Saint Louis
Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol
Warriors P-Bass: Pink Floyd
Höfner 500/1 Ignition: Beatle

També tinc un parell de mandolines, una de les quals electrificada.

divendres, de novembre 03, 2017

Too Much Monkey Business

Aquests dies estic posant fi a moltes coses i preparant-me per retornar deute durant un temps llarg. És un final de cicle. Ja tinc tot el que necessitava, a excepció d'una casa pròpia, que els bancs i immobiliàries m'han prohibit. Però per la resta, puc treballar, encara que sigui en un espai mínim. I ara em toca buscar-me la vida. No puc tenir un treball com a tal, i per tant no tinc manera de tenir cada mes el que necessito. I ara vaig amb mentalitat de "només pagar" i intentar quedar en paus amb la meva mare tan aviat com pugui. Concursos? És una idea, però em costa trobar el què, ningú no sembla voler la mena de coses que sé fer.

*****

Madrid és el nostre pitjor malson. A aquest pas ens fotran a tots a la garjola. No vull ser espanyol. Ni europeu: la Unió m'ha decebut fins a extrems.
El Ballart i cinc regidors han dimitit pel 155. Això els honora.
Visca la República Catalana.

*****

Encallat amb la novel·la. Massa temps parat. També vull posar-me en feina amb la reescriptura del Requiem per a piano i veus.

*****

Estic força ficat en Eric Clapton darrerament.

*****

Necessito relaxar-me, m'estic repetint. També musicalment.
I no trobo el BOSS Blues Driver Waza Craft.

*****

Almenys tinc partitures de Philip Glass. Preparant-me per analitzar-les.

*****

Hi ha certa política que físicament em recorda a certa noia que em va dir que no. I no crec que sigui una casualitat que també les digui i faci de l'alçada d'un campanar.

*****

La Les Paul té dos grans defectes: 1) el pal encolat és molt difícil de reparar en cas d'accident; i 2) el punt d'unió entre el pal i el claviller és diabòlicament feble, i és una reparació freqüent per luthiers.