Time of tides

Avui hi ha hagut un gir inesperat consistent en 70 diputats indepes. I en l'Albiol quedant reduït a 3 diputats (que compartiran grup mixt amb la CUP: passaran estones entranyables junts). Pels pèls, però s'ha fet justicia. Ara a veure què fa Rajoy (res de bo). Únic punt negre, els 37 diputats de C's: les mentides dels mitjans estatals han fet efecte, i un s'espanta en pensar que hi ha força personal a Catalunya que no només no està horroritzat amb els cops de porra de l'1-O sinó que fins i tot s'hi diverteix. I a Terrassa en són molts. Sento vergonya de ser terrassenc en aquestes condicions.

*****

Ara sí, l'altra decisió del dia: he decidit que bona part del problema amb el "Random Rain" es deu a que necessita molt més treball. Tant com per a alterar-ne en concepte: calen guitarres, mandolines, baixos, possiblement sitars i djembés... i la meva veu cantant lletres. El qual és un problema, perquè no trobo quan gravar veus durant el dia, i de nit no puc, les nits a Kanga es van acabar el 2005 i no tornaran mai més. També hi ha el problema que hauré d'escriure lletres, i no tinc idees per a lletres des de fa temps, és un món que ja es va acabar. En tot cas, se suposa que Lluís Paloma instrumental és Lluís Paloma en estat pur, però em costa de vendre la idea. En fi, estic desesperat per donar-li un fil al "Random Rain" que sé positivament que ara no té i que em demanarà rumiar molt.

I havia pensat de començar a treballar en els ritmes llatins de "Bongo", però havia de ser cantat també. No vull dispersar-me més. Apart del "Random Rain" (en treball), hi ha pendents el "Santuari/Partisà", el "Disfunctional West Coast Promotion", el "1980" i l'"Estratègies al Paradís" (aquest darrer, amb veus convidades que no sé ni quan ni on les podré gravar, més que en una habitació visc en un caos). I he de regravar les veus d'"Himnes". Massa feina, i un bon coll d'ampolla. Començo a no saber com tenir un projecte que pugui gravar i acabar de nit.

*****

Passo nits en blanc perquè necessito estones d'estar amb mi mateix. Sense telèfon. Sense whatsapp. Sense agenda. Sense obligacions exteriors. Sense assaigs ni reunions. Sense tensió.

Tides of time

Estic una mica més animat en aquest moment, dintre que no serà el millor Nadal de la meva vida (si és que hi pot haver un Nadal bo). Aquest matí passat hem tocat nadales en una guarderia als grups Sant Llorenç, i reconec que escudat per gent amb simpatia pels nens ho he disfrutat i tot, improvisant també "El noi de la mare" a pelo. La sorpresa ha estat al sortir, quan m'han dit que es passen els assaigs de diñlluns i dimecres al matí a divendres i dissabte al matí... quan no puc. Pot ser que se m'alliberi horari, però em sap greu perquè ja hi havia invertit hores de feina i podia rendir. En fi, he de buscar substitut, i em queda el primer grup, igualment càlid, però instrumentalment més problemàtic. Almenys en aquest darrer sembla que seré definitivament el tercer guitarrista, cosa que no sé si serà bona però almenys em permetrà centrar-me. I aprofundir en un repertori que m'estic aprenent de cop als meus 42 anys, i que té els seus punts d'interès, especialment l'havanera "Torrevieja", coneguda però no per això sense possibilitats.

*****

Després de la cancel·lació del "Random Rain" (per una raó, és el primer àlbum que acabo sense que hi hagi cap avenç o cap canvi d'òptica a oferir al meu públic, i no estic en un moment com per rebre crítiques adverses), estic pensant l'estratègia a seguir. Tinc tres fronts: 1) acabar els àlbums amb lletres que tinc pendents, i això vol dir gravar de dia, cosa que no veig molt factible mentre visqui a l'hotel mamá; 2) preparar i gravar dos àlbums instrumentals més -no necessàriament de midis- amb idees incompletes que tinc en una carpeta i que són descartats-amb-potencial que abarquen molts anys, des de 1992 fins al propi "Random Rain", i amb l'avantatge que molts no tenen molt a veure amb el meu estil de sempre (pot sortir malament, però si funciona pot ser un canvi refrescant i tot); i 3) un àlbum amb guitarres i baix elèctric, i aquí m'estic figurant un esquema: posar el meu petit ampli Roland Blues Hot Cube de 30W a sota dels meus sintetitzadors i, quan hagi de gravar guitarres, connectar-ne la sortida d'auriculars amb la taula, blocant de passada l'altaveu. Per què? Perquè he descobert que el multiefectes BOSS ME-25 que he estat fent servir de previ no rendeix adequadament amb sons nets, fent sonar guitarres bones com guitarres dolentes per un tema d'impedàncies. A la vegada, crec que faré servir molt més l'ME-25 si el tinc a l'abast que no pas si continua penjat a sobre d'un dels mobles de rack. I un dia m'arribarà l'Angry Drive, en substitució del Blues Driver Waza Craft que vés a saber on és i que sempre recordaré amb afecte. L'àlbum no el tinc ni planejat, fora d'una carpeta amb idees al meu disc dur, però la idea és provar si és factible, simplement per a canviar de mètode i buscar altres resultats. Perquè la millor lliçó del "Random Rain" és com d'avorrit pot resultar gravar un àlbum de midis si només l'impulsa la necessitat de tenir producte per a no estar massa temps fora del mercat, en un moment particularment enervant de la meva vida adulta.

*****

Reescoltant el "Rubber Soul" dels Beatles. Recordo com em va impactar quan tenia 20 anys. No només em vaig acabar comprant un sitar: els "Misticismes" van ser compostos en la seva primera versió en resposta als fantàstics ambients acústics de l'àlbum i a la introspecció de les seves lletres (que no vaig poder replicar: la dels "Misticismes" va ser una lletra molt frustrant). Favorites meves de l'àlbum: "Norwegian Wood" i "Girl". Descartat favorit: la primera versió de "I'm Looking Through You".

*****

Podria haver-la encertat provant amb el grup de teatre de l'associació. No es tracta de res molt ambiciós o exigent. Però hi ha bon ambient... i sembla ser que acompleixo amb els mínims exigibles com a actor, cosa que fa deu anys estava completament en entredit. És una bona notícia.

Diamond Light, Part 1

(Tivizrí s'acosta de nou a la torre de marfil d'aquell ésser extravagant anomenat Patinet, i en fer-ho declara haver fet testament. Quina por.)

Abans de res, com valores aquest 2017?

Sense comentaris.

Però algun canvi hi ha, no?

En el personal, estar embolicat en el moviment de la música per a gent gran. Hi ha bons temes, la pega és que tots els que la toquen són gent gran amb llacunes de preparació. És duret. Políticament, et sembla poc xou el maltracte policial l'1-O i que mig govern Puigdemont hagi visitat o encara estigui a la presó, atac de l'estat, espoli generalitzat...? No vull Espanya. No vull la UE. Només vull la llibertat. I tornant al personal, acabo l'any amb un àlbum acabat que no puc treure perquè no acompleix les expectatives: "The Random Rain Intrigue", un "Biedroneczki II" sense el rotllo llatí i que, sense sonar malament, no aporta res i sona a esgotament d'idees. Perquè és el que és: un conjunt de midis ideats i completats de manera mecànica mentre l'horrible panorama polític em robava el temps i l'energia. Tampoc no he pogut resoldre el tema d'un habitatge, ni el podré resoldre mentre Espanya ens tingui a tots segrestats. 2017, com 2016, fot fàstic.

No ha sortit nòvia?

Ni ha sortit ni la busco ja. Tinc la moral pel terra, i he descobert que no mereixo sentir-me desgraciat per culpa de gent que em voldria veure mort. Sempre em faltarà una part de mi i serà molt incòmode viure així, però per una altra banda he de reconèixer que no sóc convivible i que a més necessito desesperadament uns anys de viure sol i al meu aire. I que a 42 anys cap dona no té ni inclinació ni ganes per a aguantar un home sense cap experiència i amb òbvies llacunes pel que fa a la vida de cada dia. Inseguretat? Tota. Excepte en una cosa: no mereixo el rebuig al que he estat sotmès tots aquests anys. Així que la hostilitat, finalment, és mútua. Sóc un divorciat.

I què has sentit?

Sabeu? Estic en una nebulosa. He vescoltat molta música i ho he fet amb voluntat d'obrir-me a músics que tenia ignorats, però tot ha passat tan barrejat amb el caos vital i polític que de molta cosa no me'n recordo, o almenys no amb detall. Estic en un atzucac.

I no t'alegra el Nadal?

Alguna cosa em diu que aquest serà el Nadal més amarg i furiós de la meva vida. La meva mare també nota les males vibracions. I fins aquí puc llegir.

Algun desig pel 2018?

Que vingui la República Catalana definitivament i s'acabi el caos, a nivell de país i a nivell de la meva vida. Només vull que arribi la pau. I perdre de vista el PP, C's i el PSC.

Què tal lector ets?

Un desastre. Diria que no he aconseguit llegir res aquest 2017. Necessito espai, temps i calma. Sóc el pallasso al circ.

Escriptor, potser?

Hi ha alguna novetat, però no totes les que voldria. Almenys torno a escriure contes pel Munt de Mots, després de la travessa del desert del curs 2016-17. I el darrer conte que els he presentat ha resultat ser explosiu. No podia ser de cap més manera: era la meva angoixa per com m'ha anat tot, centrada a més en el PP. M'estic convertint en un escriptor molt instintiu. No sé si és bo.

Quant has après?

Li reconec al Munt de Mots que m'ha millorat un 500% com a escriptor. Quan vaig començar a escriure, sobre els 13-14 anys, tot era un desastre i amb molta obsessió per la violència. Vaig millorar ràpidament, però l'ensulsiada mental ho va avortar. I en recuperar-me vaig escriure algun conte, i algun de bo, però de manera esporàdica. Així que com a escriptor sóc un producte del Munt de Mots. Espero no decebre'ls. Més que res perquè tinc una novel·la encallada. També aquí, nervis. Trobo a faltar la regularitat horària dels grans escriptors, el fet de llevar-se molt d'hora i escriure cada dia de 6 a 10 del matí. Així es fan les grans novel·les, amb treball i constància. I a la vegada, llegint. No tinc el millor panorama.

Necessites unes vacances?

Sí, sens dubte. No em refereixo a cap gran viatge, només a poder estar tancat a casa unes quantes setmanes seguides. He arribat al punt de ruptura.

Necessites cobrar més diners?

Sí, el suficient com per poder arribar a final de mes, poder eixugar tots els deutes, i poder-me pagar un habitatge digne.

Pintura?

Continuo apostant per l'artteràpia, que m'ha canviat la meva percepció de com dibuixo o escric. Però quan és purament dibuixar per dibuixar, també aquí estic frenat i mancat d'idees. Com m'agradaria que arribés l'aire fresc i rejovenir-me...

Perquè el tema activista...

Hi he de tornar. Vull ser activista en salut mental, no vull deixar-ho perdre. Ho trobo a faltar, era una activitat que em feia sentir bé i que ajudava altra gent. Tinc un problema d'agenda, i de no saber dir que no. Només sóc assertiu quan es tracta de teoria del so i composició. Ahir vaig acabar a la fi un "Te Deum" curt per a la Massa Coral. Està tan anclat en el meu so de sempre com el fallit "Random Rain", però sembla funcionar millor. En sentireu a parlar més la tardor de 2018. Però voldria poder fer més, també en l'activisme.

Et veiem trist.

I cansat. Perdoneu-me. Un altre dia miraré d'animar-vos més. M'agrada la vida quan em permet de dur a terme allò que sé fer, en benefici de la comunitat.

Almenys faràs el llibre de teoria del so?

M'agradaria, sí. En part, per a aconseguir partidaris, però també per a poder deixar escrit tot un corpus teòric que els enginyers de gravació coneixen bé, però que als conservatoris tothom ignora, amb resultats desastrosos. Quan ho intento explicar de viva veu ni m'escolten. Per escrit, i amb més gent podent-s'ho llegir, potser hauran de parar més atenció. Ja és hora de passar del segle XVIII al XXI.

Anticipes alguna dificultat?

L'anàlisi de Fourier. La part matemàtica és força complicada, i jo tinc un nivell matemàtic de 3er d'EGB que és el que vaig estudiar. És un impediment molt important, doncs part d'explicar el que he d'explicar és incloure-hi, en un annexe, tota la part matemàtica. I per a incloure-la l'he d'entendre. Això sí, dic això de l'annexe perquè crec en explicar primer els conceptes en prosa per a un públic generalista, de la manera més planera possible, i després que hi hagi un annexe amb tota la part matemàtica per a qui vulgui fer els seus experiments, i qui no, doncs que en pugui prescindir.

Thinnervisions

Tinc acabat el "The Random Rain Intrigue", amb un remix del primer tema fa una estona. L'estic escoltant i se sosté bé. Però tinc el dubte: val la pena treure un àlbum tan continuista? I aquí reconec que no acabo de saber com gravar guitarres per a un àlbum trencador. Ho he estat provant fa una hora via multiefectes i les guitarres em sonen matades, lluny del to que em dóna un ampli. Estic desconcertat. Tornant al "Random", a la meva amiga María Luisa li agrada, però no tinc cap opinió del "sector exigent", així que toca esperar.

També vull gravar veus abans no em vingui l'afonia de desembre. Crec que és on puc tenir millors avenços. Problema: durant el dia no puc, i de nit no despertaré els veïns només per una gravació de veus. Per això he estat una temporada tirant d'instrumentals, ja amb l'operació de tabic feta.

*****

El proper dijous, eleccions. És can pixa. Crec que votaré Puigdemont, però em sap greu que així hagi de votar el PDECat. Però és a pito pito colorito. És molt frustrant. Això sí, espero que ni INDRA no pugui canviar el resultat, especialment si passa el que penso i els votants unionistes es queden a casa desmobilitzats. El millor regal de Nadal seria la instauració definitiva de la República Catalana i el retorn de Carles Puigdemont per a acabar la feina.

Mentre voteu indepe, voteu el que més us agradi.

*****

S'acosta Nadal i cada dia estic més deprimit. Ho odio. Dies de perdre temps amb la gent inadequada. Molt, molt frustrant.

Records de part d'una habitació increïblement densa.

*****

Tinc el Neufert, el manual d'arquitectura. El volia des de petit. Ara no em servirà de gaire, i fullejant-lo té molta informació que em costa de processar. Però és una part del meu passat, quan volia ser arquitecte. Tot i que ara m'alegro de no haver-ho estat: el món immobiliari no em sembla ni just ni honorable. El dia que tinguin preus pagables per gent com jo, en parlem. Però ara, no.

*****

Tinc el meu millor conte pel Munt de Mots, demà el repassarem entre tots, juntament amb els seus contes. Estic esperançat.

*****

I tinc el "Microphones" de Martin Clifford. L'he estat fullejant i és el que m'imaginava. Martin Clifford m'ha donat molt bones notícies: el llibre de teoria musical és factible.

*****

Finalment, quasi tinc a punt el Te Deum. Promet. Em falta apuntar-hi les respiracions. La resta de revisions estan fetes. I sembla que l'obra té un parell de fans... :)

Mentre, a la Massa hi estic tocant el djembé. Sempre multiinstrumentista.

Ashes of American Flags

El passat dia 28 de novembre els d'artteràpia vam anar a Barcelona a veure exposicions. Joan Ponç em va donar la impressió d'algú precís i molt avançat al seu temps, encara que no estigués exactament dins la meva àrea. Rodin, amb la "porta de l'infern", va ser un moment major, fins i tot en el meu estat actual de relativa apatia intel·lectual. Única pega: els catàlegs eren molt cars. Sobretot si comptem que no tinc un duro.

*****

Les coses comencen a anar millor en el terreny polític. El jutge espanyol ha hagut de retirar l'ordre de cerca i captura internacional contra Puigdemont i els quatre consellers, en veure que a Bèlgica la justícia és seriosa i anava a invalidar els motius majors per a la extradició. Clar, el que no vol el jutge espanyol és haver de jutjar Puigdemont i els seus només per delictes menors, i per això apliquen una retirada estratègica. Però a Bèlgica la llibertat de Puigdemont ocupa els grans titulars i la televisió. A la vegada, la Junta Electoral Central no admet la presència d'observadors internacionals als comicis imposats del 21D, i això és proclamar a bombo i plateret a la plaça major del poble que els espanyols van a fer una tupinada electoral. No volen que els vegin fent trampes. Però a les cancelleries europees no es mamen el dit. L'únic punt negre és la presència de Juncker i Tusk al capdavant de la Comissió Europea, i mentre aquest parell de dos siguin on són no hi ha res a fer. Així que sort als que heu pogut anar a Brusel·les, perquè part de la feina que heu de fer manifestant-vos és posar aquests impresentables contra les cordes. A la vegada, no seria pas mala idea airejar-ne els draps bruts. Res d'inventar-se'ls, però: per sort, ells mateixos tenen actuacions molt discutibles que es poden difondre sense faltar a la veritat. Informar, informar, informar!

*****

Un desembre en què hagués preferit no tenir certes despeses amb les que no comptava i que jo no hagués triat de fer. A partir d'ara i fins el desembre de 2018, pobresa extrema. I ja m'anirà bé. Per demés, estudi tancat. Només em queda, quan calgui, renovar l'ordinador, i quan imperi el seny en el dantesc mercat immobiliari i hipotecari, intentar una casa. Això darrer només ocorrerà quan es desplegui la República Catalana i tinguem un estat que no sigui el nostre enemic públic número 1.

*****

Creativament, moment estrany. Tinc gravades i mesclades vuit cançons pel disc instrumental "The Random Rain Intrigue". La seva qualitat individual és bona, i semblen integrar-se força bé com a disc, el problema és que és continuista, sobretot respecte del "Biedroneczcki estan en punts". I això em preocupa. Tot esperant cert pedal que em permeti distorsionar amb la guitarra de manera convincent. Perquè necessito un canvi de mètode si vull mantenir l'interès.

Almenys dues notícies bones en aquest camp: la nova maqueta de Visitants "The Banghead Cities" amb tres temes ja coneguts en bones versions més "Polskie Nagrania", single clar i que per una banda s'avança a la meva versió d'estudi encara incompleta, un molt bon punt per uns Visitants en estat de gràcia; i un tema per un recopilatori del segell "Nomen Records" -sí, per un cop em desvio de la meva autogestió, però han rebut molt bé el que els he ofert, i el meu amic Garcés no és aliè a aquesta aventura-.

*****

Està a punt d'arribar-me un llibre descatalogat, "Microphones" de Martin Clifford, del que tinc bones referències i que em pot ajudar molt en el meu projecte d'un llibre sobre teoria de la música, un llibre que defugiria l'antic règim musical per presentar una teoria basada en la física del so, la teoria de la informació i una anàlisi de la tecnologia d'estudi, l'acústica, la psicoacústica i què passa amb el directe, plantejant la meva visió del tema sense embuts i a la vegada demanant l'opinió de tothom, inclosos els músics amb una visió antiga. Tirar endavant i a la vegada rebutjar tot dogmatisme, tant propi com aliè. En tot cas, "Microphones" tracta amb detall tot l'apartat matemàtic del so, i això me'l fa molt valuós, tenint jo moltes llacunes en matemàtiques, llacunes que hauré d'omplir amb l'ajuda de "Microphones" i d'internet. Vull fer bé la meva feina.

Be Here Now

Tot el que compta és que ja ho tinc tot, excepte casa i temps. Excepte aquesta matinada d'escriptura i inspecció de vells WAV. Per l'escriptura, he fet successivament el meu millor conte per al Munt de Mots i el meu primer article pel Blog d'en Patinet des dels "quatre primers" d'agost de 2016. Aquest darrer m'ha permès rematar la feina endegada sobre el sistema de discogràfiques. El següent pas serà parlar del món de la música clàssica. I pels WAV, he separat efectivament els continguts de la carpeta "Wendoline" i ara aquesta conté les idees que efectivament valen la pena de ser treballades i convertides en el meu darrer àlbum "típic", i la resta està a "Restes", preparat per a un backup i quedar-se allà, acumulant pols digital. Ara estic escoltant per segon cop el "Be Here Now" de Oasis, no perfecte però inspirador. I vaig pensant en com fer un àlbum de guitarres. Grunge. Angry Drive.

Mentre, "The Random Rain Intrigue" existeix, si més no, en format de midis i demos en mp3. Tot l'àlbum. No el podré gravar fins les vacances de Nadal com a mínim. Però un ja es pot fer la idea d'un àlbum agradable però continuista. Per això no li dono prioritat: no vull ratllar el personal, ni em vull ratllar a mi mateix, i per això he de trobar una guspira que me'l faci gravar una mica diferent. Toca pensar, llegir i escoltar música. De moment, el primer serà intentar tirar endavant certa novel·la que fins ara ho ha tingut difícil per arribar a existir.

*****

Políticament estem en un moment difícil però sense rendir-nos. Jo almenys no ho faré. En tot cas, tot el que ha passat augmenta encara més les ganes de perdre de vista a l'imbècil del Rajoy, i espero que, políticament parlant, l'hòstia que li fotem sigui de les que fan mal. Tant, almenys, com ell ens n'ha fotut a nosaltres. Fora 1939!

2016 i 2017 haurien de passar a la Història com el Bienni Enervant.

*****

"Per nosaltres, en #Trapero sempre serà el Major dels @mossos i un heroi nacional, li agradi o no a Madrid."

*****

"No creo casual que en la clase de dibujo a la que asisto nadie se atreva a hacer más que copiar fotos, incluso cuando les digo que sólo deben lanzarse. La escuela es un mataintelectos."

*****

Les ressenyes pel TERME d'aquest any estan fetes. Al temps de descompte, però fetes. I ja en surt una altra a l'Arxiu Històric Comarcal, que té pinta de Guerra Civil. En fi, porto fent-les des del número 17 si no recordo malament, i diria que aquest número serà el 31. Començo a formar part del mobiliari... Pels dubtes, ara mateix "Energeia" funciona mega bé i també és cert que Mina tractava molt bé els seus treballadors, almenys a l'època en què el meu pare hi treballava. Que consti.

*****

A Dibuix he tornat a copiar momentàniament. El cos humà em costa. Especialment el de dona: em surten ambigües, no se sap si és una dona o un home vestit de dona. És un rotllo. Diria que he començat a millorar-ho, però no destacaré ni com a retratista ni pels meus nus. Per cert, vaig assistir tan poc temps a la facultat de Belles Arts que em vaig escapolir d'haver de participar en alguna d'aquelles horroroses sessions amb una model núa. No me'n penedeixo, d'haver-me'n anat. Ara sóc més lliure.

Patata Brava Blues

Tancant equip. Només em falta un micro AKG D-112 Mk II per a gravar bombos i baixos. Ja arribarà. Per demés, és l'important moment d'haver vençut a la pobresa, malgrat que continui essent pobre. Però puc fer coses. Puc fer-les.

*****

Descartem la vaga general: ningú no hi està disposat, i amb bons arguments. Què fem, doncs? Toca fer bullir el tupí (el tupé en el cas de l'Elvis Presley). Estic cremadet i sucarrimadet, així que trobar sol·lucions aplicables corre pressa. Molta pressa. Les manis de dissabte no ens acaben de menar enlloc.

Mentre, tindrem tres llistes. Ja, ja, ja! (Ah, i segons Rajoy no votarem fins d'aquí a 95 anys. Bufff...)

I 10 persones són a la presó injustament. Indignant.

*****

Amb els preus pujant, passo d'intentar res més amb bancs i immobiliàries. Espero que s'estavellin aviat. Aquesta segona bombolla no trigarà tant com la primera a petar. Tots som pobres. I punt.

*****

Aquelles demos midi s'han anat acumulant, i ara tinc un protoàlbum sencer de demos titulat "The Random Rain Intrigue". Falta veure què en pensen unes poques persones que em fan de betatesters. A una li ha agradat molt.

Mentre, espero que m'arribi cert pedal per a intentar unes gravacions amb guitarres. No sé com aniran, però és per canviar de mètode.

*****

M'ha d'arribar un llibre usat i descatalogat que em pot ser molt útil: "Microphones", de Martin Clifford. Té moltes fórmules i descripcions de tipus de micròfons. I reconec que em voldria posar a escriure els meus "apunts per a una teoria de la música", un llibre exclusivament sobre tècnica i possibilitats.

*****

Tinc una temporada Eric Clapton. Em falten moltes coses per sentir, però tinc la sensació que, almenys en estudi, el seu darrer disc important és "Slowhand" (1977). Una llàstima, doncs té uns 1960 superbs, i uns 1970 que no són tan brillants però que realment tenen els seus moments. Per exemple, "There's One in Every Crowd" és rutinàriament posat a parir, i en canvi jo trobo que és fins i tot millor que el "461 Ocean Boulevard", encara que tots dos siguin discos "soft". Sempre ens quedaran "Bluesbreakers-John Mayall with Eric Clapton", "Disraeli Gears" i "Layla and Other Assorted Love Songs" per flipar de valent. I aquell toc que li dóna a la guitarra: ara pot semblar normal, però el so d'una Les Paul passada per un Marshall saturat el va inventar ell. Un mestre.

*****

Que què separa a en Jimi Hendrix d'altres guitarristes "mil dits"? Simple: ell tenia una visió, habitava un món diferent al nostre, i ens n'enviava notícies a cada gravació o concert que feia. Molts que han vingut després s'han centrat a tocar molt ràpid, i es nota.

*****

Mentre, a Jeff Beck i a Robert Fripp els hauria de seguir més la pista. També a Adrian Belew. Sí que he escoltat molt a David Gilmour, i es nota quan toco la guitarra: tot em sona una mica a Pink Floyd. Una altra cosa és que el seu so s'hagi quedat al 1979, tot i que no crec que cap dels seus fans ho vulguem diferent.

I com a independents, Lee Ranaldo, Thurston Moore o, a casa nostra, Ferran Baucells o Marc Casulleras.

*****

I per acabar: quan remuntaran el vol definitivament els Wilco? Hi ha el potencial, però no acaben d'arrencar. Tot i que admeto que el darrer disc de Son Volt és el pitjor que han fet, no un desastre però li manca moltíssim focus, com si al Jay Farrar li hagués costat moltíssim posar-se a escriure cançons.

I el darrer de Father John Misty no em crida tant com els altres dos. Un tema de so, suposo.

Em deixava de dir que el disc de Filipinki i Bez Atu es titulava "Nie wierz chłopcom". I aquest sí que és un exemplar mestre. No he perdut el temps.

*****

I ja no recopilaré més. Començo a pensar en passos futurs. 2018 serà un any de pagar, però també vull que sigui un any de creativitat i nous horitzons.

Tot sobre el Patinet

Sí, som els periodistes de Tivizrí i tornem a casa d‘aquell experiment estrany anomenat Patinet. Per si de cas, fem notar que ja hem fet testament.

Ja hi caps aquí dintre?

No. Necessito un pis, però bancs i immobiliàries m‘ho han prohibit. Així que aguanto sota una pressió enorme. Almenys he arribat a tenir tot l‘equip, i ara ja dono per tancats tots els temes i a tornar diners, que ja em convé. És un esforç que ja hauria acabat fa molts anys si hagués cobrat una pensió normal. L‘estat espanyol es pensa que amb una mica d‘almoina ja podrem viure. Almenys puc dir que m‘autofinanço la meva carrera de compositor/productor/enginyer de gravació. Completament independent.

Segur que no et queda cap pendent?

Bé, dos. Un és important i és l‘ordinador, quan s‘espatlli. Recordeu que és de 2011, i n‘estic molt content, però tinc la sensació que amb ell estic al temps de descompte. I l‘altre, per més endavant, és una taula de mescles més gran i amb alguna funció més, tot i que per l‘espai que tinc ara la taula que tinc ja em permet fer força feina.

I de les guitarres?

N‘hi ha una, una Samick Flying V a la que més endavant li voldré posar unes Seymour Duncan Seth Lover, cares però molt bones, que ja faig servir a la meva Epiphone Dot Studio “Scarlett“ amb excel·lents resultats. I hi ha dubte de si posar pastilles Fender Custom Shop a una Ibanez Talman tipus Telecaster. Però són detalls menors i no imprescindibles. Potser en algun moment llunyà aposti per una guitarra electroacústica Recording King, però queda lluny. Vull descansar.

On vas estudiar enginyeria de gravació?

A CRASH de Manresa. Tenien un programa molt comercial i vaig sortir-ne amb una bona nebulosa al cap. Però ara estic agraït d‘haver-hi passat, perquè tots aquells conceptes em van orientar molt quan vaig començar a muntar-me l‘estudi circa 1999, i també m‘han ajudat a treure-li el màxim partit al que no deixa de ser un home studio amb les seves ambicions. Impossible anar a per taules Neve, compressors Fairchild o Urei, o micròfons Neumann U-87. En tot cas, sóc un tècnic, i considero que el meu avantatge sobre molts dels músics del nostre país es deu precisament a això: un bon coneixement del so i de la tècnica d‘estudi, i res de tonteries.

Quin és el teu mètode?

El meu mètode habitual parteix de crear una partitura electrònica amb un editor de partitures, guardar-ne el resultat en un “MIDI file“, que obro després amb una DAW, i llavors disparar els sons en un sintetitzador via MIDI i regravar-ne el resultat en audio, pista per pista, i mesclar el resultat. En aquest resultat també hi puc incloure guitarres o baixos quan calgui. En tot cas, sempre mesclo tota la base, i ja hi posaré veus en un altre multipista quan em vagi bé. Finalment masteritzo el total. Dos detalls importants són que, com que la meva reverb favorita és en un rack (el Zoom RFX-2000, programa 01), solc gravar cada pista amb reverb. I que de vegades edito trossos junts en plan “Good Vibrations“. També experimento amb variacions de velocitat i amb la “marxa enrera“, així com amb línies de retard. I he descobert que la meva veu sona molt bé passada per flanger, cosa que en el futur faré moltíssim.

I això també ho vas fer al teu primer disc?

Només a “Dos Rellotges Fan Un Litre“ i gravant el MIDI via teclat. També vaig emprar el seqüenciador d‘a bord dels meus Casios CTK 601-611 per a parts d‘“El Patinet...“ i de la “Torradora“. Però tota la resta ho vaig tocar manualment, i culpo d‘haver trigat tant amb aquell disc al fet d‘haver-lo de gravar manualment i sense la maquinària adequada: primer amb una Fostex FD-8, i a partir del 7 de juliol de 2001 vaig tenir ordinador, però havent d‘aprendre-ho tot de nou i amb només una sortida MIDI no vaig començar a aprofitar-ne les possibilitats fins a finals de 2002 (audio) i mitjans de 2004 (MIDI). De fet, els dos primers usos que vaig fer del MIDI van ser els “Dos Rellotges“ (2004) i “Automatic Day“ (2005). En tot cas, vaig haver de regravar moltes coses, doncs al principi disposava de molt pocs instruments i alguns d‘ells eren molt dolents.

Fas servir sons molt complexos. Com els crees?

Mitjançant capes de sons, una tècnica on el MIDI m‘ajuda molt. Dispares el mateix MIDI amb sons diferents en pistes diferents, o en dos o tres sintes diferents en la mateixa pista estéreo. I el resultat és un so molt més complex i dens que si em limités a dir “un instrument fa aixó, un altre fa això altre“ per separat. Una tècnica que m‘agrada molt emprar consisteix a disparar mostres del mateix tipus d‘instrument a dos o tres sintetitzadors de diferents marques, distribuïts per l‘estéreo. Hi ha el risc de tenir problemes de fase, i un tema que em reca és no disposar de botó d‘escolta mono a la meva DAW. Però si es fa bé, és una manera de crear sons en estéreo sense els problemes de passar una mostra mono per un chorus lateralitzat. També he aplicat de vegades una tècnica semblant a les bateries de kit, amb tres kits de bateria a la vegada, tot i que s‘ha de fer amb tres sintes i vigilar igualment amb el tema de fase, i aquí no panoramitzo. Finalment, també solc fer capes amb els orgues, i aquí faig servir des d‘un Casio WK7500 fins a VST‘s d‘orgues Farfisa Mini Compact.

Empres equalització?

Sí. Però m‘ha portat anys deixar de ser purista en aquest aspecte. Abans l‘emprava només a la veu, per a que se m‘entenguessin més les lletres. Ara és part indispensable quan vull intentar la tècnica del “mur de so“, com al “1964“ o el “Biedroneczki“.

Dobles la veu en diferents pistes?

Sí, quasi sempre. I de vegades la comprimeixo amb un compressor analògic (fins ara, l‘Alesis 3630, un compressor polèmic, però que ben emprat fa la seva feina).

Què en penses de l‘Univibe?

Que és el meu efecte favorit per guitarra. Sempre sona bé.

Què ens recomanaries per a aprendre a gravar?

Recomano intentar gravar com als 1960. Recordeu que aleshores només disposaven de cambres d‘eco, micròfons i gravadores de cinta. I amb això es van arribar a crear sons increïbles. Gravar així et fa pensar molt, i aprens. De fet, és important que les fonts sonores sonin el millor possible, i això et fa treballar amb el músic, l‘instrument i els micròfons abans de tornar a la taula de mescles i posar-te a gravar. També és bona idea llegir com s‘han gravat certs discos, perquè et dóna idees per intentar al teu estudi. I sí, ara tot és molt fàcil, però és una molt bona idea no aconformar-se amb posar quatre sons de sinte i una mica de reverb. Et perds gran part de la diversió, i el teu públic ho nota. També recomano llegir llibres en anglès sobre com gravar, i sobre com es van gravar discos clàssics del rock. Dic el rock perquè els enginyers de clàssica són massa conservadors i els he sentit discos molt pobres per la part audio, obsedits com estan en la puresa sonora. Els efectes han arribat per quedar-se.

Què en penses de l‘autotune?

No sé si té alguna possibilitat interessant que se‘ns estigui passant a tots per alt, però el cert és que amb la utilitat que li dóna la Indústria, simplement em posa molt nerviós: veus robòtiques i sense res del que se suposa que fa gran a un cantant. Si hi he experimentat? Alguna vegada, sí. Però no ha arribat mai a un dels meus discos. Raó? El meu vibrato natural es fotia d‘hòsties amb la manera de funcionar dels VST correctors que he provat, i el resultat era inescoltable, era com sentir una alarma d‘un edifici. Al final prefereixo regravar una pista vocal fins que quedi bé. I sí, almenys faig “comping“: gravar diverses preses d‘una mateixa part vocal i llavors sel·leccionar-ne i muntar junts els millors trossos.

Fas servir poc la guitarra...

Cert. És una pura qüestió de manca d‘espai, no em puc deixar l‘equip muntat per quan vulgui gravar, màxim un multiefectes BOSS ME-25 que tinc muntat però que he de reprogramar quasi per complet. Amb les acústiques el mateix: quan les gravo ho faig via piezo. Tinc bons micròfons, però muntar-los amb tan poc espai disponible és directament impossible. És molt frustrant. Sobretot perquè he millorat força a la guitarra, i m‘agradaria experimentar-hi. Tampoc no trobo el meu pedal BOSS Blues Driver Waza Craft, la millor disto de què disposo, i no voldria haver de gravar amb distorsions pitjors, almenys no les guitarres principals.

Has provat de gravar amb micròfons i amplificadors?

Almenys un cop, en unes cançons del “1964“, amb el Twin-Amp. Va ser molt interessant.

Què tal et trobes amb els baixos elèctrics?

Molt bé! No pretenc ser un virtuós, però el cert és que vaig tenir els baixos aparcats durant molt temps perquè em tenia per un baixista mediocre, fins que fa cosa d‘un any i mig vaig provar-ho i em vaig adonar que totes les hores amb la guitarra m‘havien servit per ser conscient de què estava fent, i ara hi ha contextos on toco el baix. Per tocar per Terrassa, tinc el nivell.

Alguna tècnica que tinguis pendent de provar?

Una que vaig llegir en un dels llibres de Bobby Owsinski: una tècnica de compressió de mescla en què el senyal de mescla es divideix, amb un canal estéreo essent comprimit analògicament i un altre sense comprimir, i llavors es mesclen. Això permet una presència màxima, però conservant els transitoris. Potser ara sigui una tècnica antiga, amb programes com Wavosaur permetent retallar la forma d‘ona de manera molt efectiva, però no deixo d‘estar intrigat.

Finalment, quins són els teus enginyers de gravació favorits?

El meu gran tótem és en Geoff Emerick, l‘enginyer de gravació del “Revolver“ i el “Sgt. Pepper“ dels Beatles, així com de l‘“Odessey and Oracle“ dels Zombies i de l‘“Imperial Bedroom“ de l‘Elvis Costello. Era un gran amant de l‘experimentació àudio, així com de no repetir-se, i més d‘un cop es va arriscar a que el despatxessin de la feina perquè per a obtenir el so perfecte necessitava fer coses força discutibles amb el material de gravació del que disposava. Un altre enginyer molt bo és Michael B. Tretow, l‘enginyer d‘ABBA i un factor decisiu en el bon so de la discografia d‘aquest admirable grup. També m‘agrada molt el treball de Stephen Barncard a l‘“If I Could Only Remember My Name“ de David Crosby, increïblement net i present per a 1971, i Eddie Kramer va fer una molt bona feina amb els discos de Jimi Hendrix. Dels enginyers que van treballar amb els Beach Boys, em quedo de lluny amb en Stephen Desper, clau en els àlbums “Sunflower“ i “Surf‘s Up“. I no sé si Daniel Lanois és enginyer apart de productor, però admiro el so que li ha tret a discos favorits meus de Bob Dylan i U2.

Equipament de la Unitat Mòbil, novembre de 2017:

 Micròfon de condensador AKG C-3000.

 Micròfon de condensador ADK A-51 s Type IV.

 Micròfon de condensador Behringer B-1.

 Previ Behringer T-1953.

 Rack d'efectes Zoom RFX-2000.

 Rack d'efectes Behringer Virtualizer Pro.

 Compressor/Porta Alesis 3630 analògic.

 Compressor/Porta Alesis 3632 analògic.

 Compressor DBX 266XS analògic.

 Auriculars,

 Patch bay Behringer Ultrapatch.

 Amplificador d‘auriculars Alto HPA6.

 MOTU Midi Time Piece.

 Interface Tascam US-16x08.

 PC clònic amb tarja de so Creative Soundblaster Fatal1ty i gravadores de CD/DVD.

 Mescladora Behringer Xenyx X1832USB..

 Midi Thru Box M-Audio Midisport 4x4.

 Mòdul sintetitzador Korg 05R/W.

 Sintetitzadors Casio CTK-601 i CTK-611, i WK-7500.

 Sintetitzadors Yamaha DX-7 i MM6.

Pedals principals d‘efectes:

BOSS ME-25

BOSS ME-50

BOSS Blues Driver Waza Craft

BOSS Metal Zone

BOSS CS-3

BOSS FDR-1

Electro Harmonix Ravish Sitar

Electro Harmonix Big Muff Tone Wicker

ZOOM G1X-N

Guitarres i baixos, novembre de 2017:

Squier VM Telecaster: Nashville

Squier VM Jazzmaster: Pieholden

Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia

Fender American Series Stratocaster: Antàrtica

Epiphone Riviera: Mythbusters

Epiphone Wildkat: Nothammer

Epiphone Dot Studio: Scarlett

Gibson Les Paul Studio: Schönbrun

Rickenbacker 330/12: Glendor

Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher

Casio MG-510: Crashbird

Älvian 335: Connecticut

Älvian "SG" estéreo: Victòria

LAG Arkane 100: Dimebag Darrell

Samick Flying V: Fairchild

Ibanez Talman 302 IV: Audiodelia

*****

Admira Paloma: Pigeon

Acústica Storm: Illinois

Fender Villager XII: Windfall

Ashley: Habanera

*****

Baix Storm: Barstow

Baix acústic Academy: Saint Louis

Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol

Warriors P-Bass: Pink Floyd

Höfner 500/1 Ignition: Beatle

També tinc un parell de mandolines, una de les quals electrificada.

Too Much Monkey Business

Aquests dies estic posant fi a moltes coses i preparant-me per retornar deute durant un temps llarg. És un final de cicle. Ja tinc tot el que necessitava, a excepció d'una casa pròpia, que els bancs i immobiliàries m'han prohibit. Però per la resta, puc treballar, encara que sigui en un espai mínim. I ara em toca buscar-me la vida. No puc tenir un treball com a tal, i per tant no tinc manera de tenir cada mes el que necessito. I ara vaig amb mentalitat de "només pagar" i intentar quedar en paus amb la meva mare tan aviat com pugui. Concursos? És una idea, però em costa trobar el què, ningú no sembla voler la mena de coses que sé fer.

*****

Madrid és el nostre pitjor malson. A aquest pas ens fotran a tots a la garjola. No vull ser espanyol. Ni europeu: la Unió m'ha decebut fins a extrems.

El Ballart i cinc regidors han dimitit pel 155. Això els honora.

Visca la República Catalana.

*****

Encallat amb la novel·la. Massa temps parat. També vull posar-me en feina amb la reescriptura del Requiem per a piano i veus.

*****

Estic força ficat en Eric Clapton darrerament.

*****

Necessito relaxar-me, m'estic repetint. També musicalment.

I no trobo el BOSS Blues Driver Waza Craft.

*****

Almenys tinc partitures de Philip Glass. Preparant-me per analitzar-les.

*****

Hi ha certa política que físicament em recorda a certa noia que em va dir que no. I no crec que sigui una casualitat que també les digui i faci de l'alçada d'un campanar.

*****

La Les Paul té dos grans defectes: 1) el pal encolat és molt difícil de reparar en cas d'accident; i 2) el punt d'unió entre el pal i el claviller és diabòlicament feble, i és una reparació freqüent per luthiers.

Talismán

La nit passada he compost un tema pel nou disc, però el cert és que es fot d'hòsties amb la resta de temes, pel que en quedarà fora. Però entronca amb unes gravacions que vaig fer a l'època del Corrupció i que també van quedar fora del disc acabat perquè s'hi fotien d'hòsties. Està sorgint un nou disc? Si de cas, podria ser el primer cas d'un disc meu que no arribés a publicar. És una direcció que em recorda al que vaig haver de cantar al concert del caos i em reca, em té insegur. No sé què fer.

*****

Demà podria ser la declaració d'independència. Volia ser al davant del Parlament, celebrant-ho. Tinc assaig. Em faig fúmer.

*****

Somniant en un baix Höfner Beatle. I en una casa.

*****

Un record pel Tom Petty. En tinc tots els discos. Només me'n falta "Waiting for Tonight". Bé, i els discos de The Traveling Wilburys. En tot cas, sóc fan confirmat. Se n'ha anat massa d'hora. 2017 és també un any força tètric.

*****

Tinc el disc de Filipinki! I, com intuïa, és una obra mestra perduda. Filipinki ja no són un plaer culpable: estan allà amb Czeslaw Niemen.

*****

El Lluís Roca exposa els seus mandales al bar restaurant del carrer Volta. Vaig tocar a la inauguració. Si podeu, aneu-hi, estan molt bé.

Thunder Road

Aquestes darreres setmanes he emprès i culminat el que he donat en anomenar "Operació Overhaul". Què és? Doncs, mentre deixava intactes els Duncan Drawings II i III, he fet un treball de refosa dels Duncan Drawings I i IV (l'"I" em tenia molt insatisfet), considerant-lo "I", pujant-lo al gran internet en substitució dels antics, incloent-hi algun extra nou i extreient-ne els "collages" sonors, que ara conformen una compilació titulada "Les cintes de 1992". També he reunit totes les versions alternatives del material del "1964" (2015) en una compilació titulada "Quan encara érem al 1963". I, en diverses etapes que ja han conclòs, he compilat "Corrupció, els tempteigs", més de tres hores de demos i versions alternatives del material del "Corrupció Automobilística A Liechtenstein" (2004). Aquestes tres darreres compilacions només estaran disponibles al meu Bandcamp. Un gran esforç d'arxivística digne d'un "box set", si alguna vegada n'hagués calgut un. I de sobte tinc ordenat tot el meu catàleg.

Només resten (que sigui material vell) dues cançons per treure, i les dues necessiten treball extra. Una és "La crucifixió dels Beatles", i no la puc treure sense una nova lletra. L'altra és un invent del TBO anomenat "Vuelve el miedo", i aquesta necessita d'un replantejament total: la lletra original és un desastre, i hi ha alguna cosa en la música que no em satisfà. En fi, ja pensaré com les soluciono.

I a partir d'aquí, regravar les veus d'"Himnes" i gravar les del "Santuari/Partisà". I passar a acabar material més recent, of course.

I, mentre no trobo el meu estimat pedal BOSS Blues Driver, estic fent midis per un àlbum que crec que acabarà essent bo però que no aporta res de nou. No sé ben bé com el presentaré. Toca rumiar...

*****

Per cert, no seria ja hora de posar a internet les velles maquetes de To Be Continued? Les crec prou significants com per a merèixer estar disponibles per a qui les vulgui escoltar. Estic molt orgullós de la meva feina amb aquell grup, i hi vam coincidir tanta gent interessant que valdria la pena que el nostre treball junts es pogués donar a conèixer i ser reivindicat.

*****

"El mundo sin escuelas sería maravilloso. La infancia es para jugar y descubrir mundo, no para hacer deberes encerrado en un aula con cuarenta niños que te odian."

*****

Una vegada jo estava davant de l'aparador de Casa Farràs i un nen es va aturar a mirar guitarres. Primera reacció del seu avi: "no t'hi aturis, ja saps que no t'agrada la música". Així segur que mai no li agradarà, oi?

*****

Començo a pensar que el que vol l’estat espanyol és una guerra. Encara pensen com la Unión Militar Española el 1936. Raó de més per a que nosaltres marxem pitant: tenim coses millors i més importants a fer que entrar en una dinàmica de violència amb aquests elements.

I una independència que és a un pas, però que ens farà suar. L'1 d'octubre vaig votar "Sí", però tot va ser força inquietant. Espanya ens odia. És la dinàmica del maltractador.

*****

Encara voldria fer aquell projecte d'òpera. Em falta fer, primer de tot, un llibret. Això vol dir que és un projecte que començaré l'any que vé. La idea és compondre per a entre quatre i sis cantants solistes i tres sintetitzadors, sense cor. I pensar un disseny d'escenari que es pugui fer amb molt pocs diners. Al final el tema que veig més viable és la reunió d'estat major a la Casa Blanca durant la crisi dels míssils l'octubre de 1962. Té tot el drama possible, em permetria analitzar els mecanismes del poder i la dinàmica de la presa grupal de decisions, no deixa de necessitar tan sols un escenari, i també té la virtut d'evitar els típics arguments romàntics, que ja em tenen ratllat.

Bé, suposo que és fer una obra sense tenir garantit que s'estrenarà: és el problema etern de no poder començar perquè no he començat ni tinc un nom. Almenys tinc força idees musicals, i encara no tinc garantit l'èxit artístic de la proposta amb això, però almenys puc dir que serà un caramelet. No és el pitjor balanç possible. Però ho tinc pelut per estrenar-la a Terrassa.

Mentre, la novel·la està paralitzadíssima.

*****

Necessito una casa. Necessito financiació. Estic nerviosíssim. És ser conscient que tinc tota una sèrie de problemes, conèixer-ne la solució, i no poder aplicar-la perquè tot depèn d'uns diners que no arriben. És terrible. No m'agrada la meva vida. Ni la meva pensió, per cert. Independència, arriba!