1a
part: Dilluns 13 d'octubre de 2014 a la nit, debacle. Ruptura entre
els partits proconsulta al Palau de Pedralbes. El 9-N plantejat
inicialment se'n va a regar cols. Únicament la CUP intenta continuar
negociant, i amb CiU, un partit amb el que no té res en comú.
Confusió i tristor. L'endemà, anunci d'Artur Mas que hi haurà un
9-N... molt diferent, i força descafeinat. Per què no anuncia
directament plebiscitàries? Per què gastar diners i energies en un
"procés participatiu" força més neuliós? Sí, al llarg
d'aquesta setmana hem vist els autèntics posicionaments dels
diferents actors (i en Joan Herrera, d'ICV, podria estar causant una
divisió enorme al seu partit; del Duran no se n'esperava una altra
cosa que un "no"). Però reconec estar molt decebut. Amb
moltes ganes d'arribar a la independència, però sense un referent
clar de què fer ara. Frases meves del dimarts 14:
"A
veure, content de veure que el plus vol fer alguna cosa, però no per
això estic menys desorientat o, directament, decebut amb el que va
passar ahir al vespre. I no entenc per què no anem directament a
plebiscitàries, que al meu entendre és l'única sortida eficaç a
tota aquesta història. Molt, molt trist. Ara el mal ja està fet."
"Aquestes
darreres hores he experimentat una destrempada de tita com crec que
no l'havia experimentada mai. Fins i tot el plus està visiblement
emprenyat pel paperot que li toca fer, però per què no anem
directament a plebiscitàries i DUI? Voler fer un 9-N rebaixat no té
gaire sentit. Si és que en té alguna cosa d'ahir vespre ençà."
I certament
he perdut fe fins i tot en el Mas des de dimarts. Sí, no estic del
tot en desacord amb el Junqueras. Hem d'anar a plebiscitàries.
Directament. Però (i aquí és on discrepo de tots ells) sense
necessitat de cap llista conjunta. Que poguem decidir qui farà la
DUI, que SÍ és el pas imprescindible. Que puguem no votar ni a CDC
ni a UDC, encara menys sobre una base implícita. I fer net, just en
aquest moment tan important. No me n'aniré ni de l'ANC ni d'Òmnium
si decideixen diferent de mi, però reconec que estaré content si
marquen perfil. Especialment avui mateix a Pl. Catalunya.
I sí, aniré
a votar "sí-sí" el 9-N. Però a la vegada vull poder fer
immediatament el pas següent i votar a unes plebiscitàries. No vull
cap més dilació.
Nota a les
13:33: 'President, volem votar en unes eleccions els pròxims tres
mesos'. I els propers dos, afegeixo jo. (ANC i Òmnium exigeixen als
partits que recuperin la unitat. Donaran suport al 9-N si el govern
convoca eleccions plebiscitàries -Vilaweb-.)
*****
2a
part: Mentre, primera mostra clara d'assertivitat per part meva
respecte dels escenaris: el passat 3 d'octubre vaig enviar a tot el
món clàssic terrassenc aquest correu:
"Em
permeto anunciar-vos que a partir d'avui, i per un període de temps
indeterminat però que abastarà com a mínim els propers vuit mesos,
em tancaré al meu estudi de gravació amb el propòsit d'acabar i
registrar un total de cinc discos que he anat creant des de 2005 i
que fins ara no he pogut acabar per excés no desitjat de concerts.
Aixo implica també que ni puc ni vull participar a cap concert
clàssic, amb la sola excepció del parell de dates ja acordades amb
temps amb la Massa Coral. Simplement ha arribat ja l'hora de
reorganitzar les meves prioritats i viure amb una mica de
tranquil·litat. L'únic pel que acceptaré encàrrecs es per a
composicions, que és el que sempre havia volgut fer i l'única cosa
que de veritat respon a la meva identitat. Fins al proper CD, i si no
ens veiem, Bon Nadal i Feliç 2015."
L'aspror era
deliberada, i a la vegada fruit dels nervis que encara tinc. Però ho
havia de fer. A la coral ho han entès i els ha agradat. En canvi,
diria que a cert edifici no els ha fet ni gota de gràcia, perquè
ningú no m'ha respost. En fi, ells sabran. Jo he de mirar per mi, i
en qualsevol cas considero acabada la meva carrera de cantant
clàssic. Fora escenaris!
La gota que
ha fet vessar el vas ha estat el "Carmina Burana participatiu"
amb el que se'ns ha estat donant la tabarra aquests darrers mesos.
Pagar per una partitura i "unes classes" obligatòriament.
A la coral ja se'ns havia fet l'anunci abans de les vacances d'estiu.
El millor vespre de setembre el vaig tenir quan se'ns va notificar
que, degut al preu, la coral com a institució no hi participaria,
deixant llibertat a qui hi volgués participar com a individual
(algunes cantaires sí que ho volen fer). Clar, d'haver-hi participat
la coral, jo no era més guapo que els/les demés i hi hagués hagut
de participar. Però ara tinc la sensació que aquest curs ja no serà
un caos com l'anterior (amb tots els seus concerts amb cobla, que van
ocasionar que el nostre propi concert de final de curs quedés
aguantat amb saliva).
*****
Algú sap
d'algun "cantant VST" que pugui fer anar des de Cubase? Em
simplificaria molt la feina. Gràcies.
*****
A Visitants
estem buscant cantant. I hi estic d'acord. Simplement no dóno la
talla. De moment continuaré com a guitarrista rítmic i teclista.
Tot i que no m'importaria ser substituït també en això, perquè
també en això opino que altra gent ho pot fer millor. És més un
tema que els meus companys veurien estrany que passés a ser una mena
de Brian Wilson darrera el grup que no pas per falta de voluntat
meva. Tot i que, amb l'estiu a darrera, hem carregat les piles i
estem en un bon moment personalment. Sempre seran els meus amics. Com
ho són els antics To Be Continued des de fa més de deu anys. Sempre
estaré allà per a tots ells.
*****
Amb el que
només queda parlar de discos. Estic a mig fer un àlbum
instrumental. Fora lletres, fora micros. Sonarà bastant a Corru,
perquè en bona part serà regravar velles idees i deixar-les a punt.
Hi ha hagut alguna mitja gravació que apunta en una línia diferent.
Encara no l'acabaré perquè no vull dispersar-me. Però hi ha
intenció de canviar de so. Suposo que els nervis de quasi tot un any
estan sortint ara de cop. He resolt moltes coses en aquest temps,
però em costarà calmar-me.
Sobre el
1964, aviat gravaré els solos. I amb un bon arsenal, del que parlaré
al proper post.
Sobre la
part literària, he reprès el treball en cert poemari i, el que és
més important: segon curs amb la Sílvia, on espero poder agafar un
bon hàbit de lectura i trobar alguna primera resposta als meus punts
dèbils com a escriptor, especialment com muntar un argument. I sobre
dibuix, n'estic fent un de bo després de mesos i mesos d'estar en un
atzucac, dibuixant d'esma.
