Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de març 28, 2014

At what o'clock dine him?


De sobte, nou àlbum en marxa: "Estratègies al paradís". En el fons no tan nou, perquè set de les cançons que hi he inclòs són... les descartades del "Busco feina/accident!" de 2006! Per sort, no en les versions originals, sinó en versions reescrites/regravades per a dur-les a un estadi de decència. Mai no serà una obra major, però em permetrà dir la darrera paraula sobre aquestes i altres cançons.
Amb un parell d'excepcions, les bases han estat gravades en una setmana de temps, del 17 al 24 març, amb retocs a dues d'elles el vespre del 28 de març. Ja només falten lletres i veus, tot i que aquesta pot ser la part àrdua. Els temes, amb nom de treball, són:
 
0. Sintonia X-1
1. Sybil Vane
2. Country Fast
3. Costa Grega
4. Down Down Blues
5. Esfera
6. Groupies Online
7. Marimba Town
8. The Fruity Song
9. John Cale
10. Nit en formació
11. Xiprers
12. Unifish
13. Ondas do mar

L'única novetat "de debò" és "The Fruity Song", una cançoneta intrascendent però amb ganxo. Aquesta i la "Sintonia X-1" seran les dues instrumentals de l'àlbum. Per tant, em toca escriure 12 lletres. Toca no perdre el temps... De fet, l'àlbum és tan nou que no té ni portada.

*****

Tinc una mica de problema amb els crèdits dels àlbums amb TH que he posat a internet darrerament. Per inexperiència vaig omplir els formularis d'una manera inadequada i ara em trobo: 1) que el "Lonely Watcher" ha arribat a on havia d'arribar... però com un àlbum només de Tired Hippo; i 2) que el "petit complot" no només apareix només com a àlbum de TH, sinó que no és a tot arreu on hauria de ser ni apareix com a àlbum als llocs on hi apareixen les cançons. Estic fent el que puc per a canviar-ho, però de moment sense èxit. Reconec que m'amarga el dolç, són àlbums al 50% i vaig lluitar per ells en el seu moment.

*****

El 26 de març vaig baixar-me legalment la versió de Shakira de "Boig per tu". I em va semblar força decent, pel que considero que també des d'un punt de vista musical mereix ser defensada. Però a més he seguit tota la polèmica, i deixeu-me dir: gràcies, Shakira, pel gest que has fet. Igual no el vas fer intencionadament, però el resultat és el mateix: mitjans de tot el món han entès de què van els espanyols i que els catalans no som lliures. Ens has obert una finestra al món on tothom ens hi veurà. I això és molt important. Per tant, benvinguda a Catalunya, aquest ja és també el teu país. I tan aviat com m'arribin diners et compraré el disc.

dimecres, de març 12, 2014

Silver Phial

El concert a La Goleta del passat dia 7 a la nit (i matinada del 8) va anar bé, malgrat que vam tenir
poc públic. Jo vaig improvisar una actuació només amb guitarra (la Glendor) i crec que vaig capturar l'imaginació dels presents molt més que cantant a damunt d'un CD. Al final vaig fer un parell de versions, entre elles "Somriu" de The Missing Leech (la del documental). El millor: hi va haver tant feeling amb els altres integrants del cartell (PEP-A i HAQNI & The Bandz) que ja hem concretat un segon concert pel 9 de maig vinent. Apart del sopar, un dels grans atractius del local.

*****

La nit següent, concert de Visitants al Bau House (a/k/a bar de la Baumann). Ple a petar, i a més el públic va ser entusiasta. Vam estrenar els arranjaments de cançons com "Vol de nit" o "Granollers, menú infantil". Jo vaig tocar amb l'Antàrtica, tot i que la Schönbrun estava preparada per una col·laboració que al final no es va produir. Una nit de bona música i acudits marca de la casa. Ara hem de buscar més concerts...

*****

Fa unes hores he escoltat el nou CD "How Now/Strung Out" de Philip Glass, documentant el seu primer concert a Nova York el 1968. Duret però valuós i imprescindible. El tipus de material que, abans dels dos CD's d'Alter Ego, jo havia sospirat durant anys per poder escoltar. Un Philip Glass encara en formació, però benvingudament radical.
I també, fa uns dies vaig brebre la partitura de "Four Organs" de Steve Reich, partitura que  analitzaré tan bon punt acabi els compromisos més urgents. És tot un moment...

*****

Inesperat retorn del Requiem a la cadena de producció. En menys de 36 hores (de la tarda de dissabte 8 a la matinada de dilluns 10) vaig repassar i modificar 9 dels 14 moviments del meu Requiem. Vaig intentar tenir una mica de feedback d'unes poques persones clau de la coral, sense massa èxit. Per tant, a decidir jo mateix. I ja he decidit recomençar de zero els moviments 5 a 9, aprofitant algunes idees que havia tret amb el Casio nou. De fet, aquesta era la part problemàtica, tant per passatges fluixos com perquè el Lacrimosa en concret podia ser massa difícil de cantar. Entre les modificacions que estic fent hi ha la reducció de tres teclistes a dos per qüestions econòmiques (m'he adonat que ho podia fer), la retranscripció dels solos de trompeta a trompeta piccolo en La, la simplificació d'un parell de passatges per a cor, i certes millores de coses que havien quedat una mica bèsties a la partitura de 2008-11 (per exemple, dotar a la peça d'un final digne o assegurar-me que els teclats fóssin interpretables per un teclista mig i no per Superman en esteroides).
Almenys sembla que el "Sanctus", ja revisat amb èxit, està a punt de tornar... No deixeu de vagar per l'espai!

*****

I finalment, l'enllaç al "petit complot" a Amazon:
http://www.amazon.es/gp/product/B00HYG2Z6A/ref=sr_1_7_rd?ie=UTF8&child=B00HYG365E&qid=1394679719&sr=1-7%3C/a%3E
La pega és que surt acreditat només a Tired Hippo. Acabo de demanar que es corregeixi aquest tema de crèdits, sobretot perquè vull que qui busqui el disc amb el meu nom el pugui trobar (jo he hagut de buscar "Shelby" sense el meu nom per a poder-la localitzar, el que és absurd).

dijous, de març 06, 2014

Patsy


"Lonely Watcher Of The Skies" és ja al meu Bandcamp! En haver-li dedicat una pestanya pròpia, no m'hi estendré molt per a no resultar repetitiu. Fa menys d'una setmana vaig trobar-ne els màsters en un DVD mentre buscava altres coses, i li vaig proposar al frn de publicar-ho al blog. Ell va mostrar-se molt entusiasta amb la idea. I així el projecte s'ha materialitzat. Jo també estic molt content.
I també hi ha novetats a, de moment, Spotify:
*****
El passat diumenge 2 de març hi va haver filmació a casa meva. Com a part d'un documental sobre el Maurici Ribera, un equip força complet i professional em va enregistrar tocant un tema del Maurici i conversant amb el Ferran Baucells. Encara falten molts mesos per a que poguem veure el documental acabat i no se sap quanta part de tot plegat s'hi acabarà incloent. Però certament va ser una tarda memorable, i crec que tots van marxar contents, cosa que m'agrada.
*****
Tema compositiu: 1) "1980" aturat des del desembre per manca d'hores, he decidit de reescriure la lletra d'"Edinburgh" perquè la que vaig fer no m'agrada i a més crec que en puc fer una de més adequada a allò que aquella gent està vivint; 2) Requiem"... a punt de ser parcialment reescrit, espero els comentaris d'un parell de persones per a posar-me en feina amb seguretat, vull fer-lo fàcil d'interpretar i a més la versió original de 2008-11 té alguns moments fluixots que penso que puc millorar (tot i que pot ser que tregui el "Lacrimosa", és bona música però és la típica peça que et passaries un any assajant-la i ni així quedaria bé; però això dependrà de què em diuen "els experts"; en tot cas, en dues setmanes començarem a assajar el "Sanctus" retocat amb la Massa Coral, sembla que comença la diversió); i 3) "project unknown": fa cosa d'una setmana, aprofitant que de sobte podia accedir a alguns dels meus vells DVD's de back-ups, vaig recuperar un munt de tracks amb idees velles, a afegir a algunes de noves tretes amb el nou Casio... i entre les pistes velles hi vaig incloure les set del "Busco feina-Accident" de 2006 que vaig retirar de circulació. A veure, tal com estan és impossible publicar-les, fan pena; però he decidit que, amb temps i matinades pel davant, i amb molta calma, provaré de regravar-les junt amb velles descartades de més categoria com "Raining In Pollito", amb vistes a, d'aquí dos o tres anys, treure'n un disc decent que em permeti alliberar tot de material i dir-hi la darrera paraula. Almenys d'idees no en falten, tot i que ja aviso que la qualitat no està en absolut garantida i que m'ho hauré de guanyar mil·límetre a mil·límetre. Especialment amb les 7 desastroses, tinc dubtes que pugui aconseguir-ho: són pura desferra.
*****
Estic a mig escoltar la caixa "The Patsy Cline Collection" de quatre CD's (de 1991). Només m'ha donat temps d'escoltar els CD's 3 i 4, però us asseguro que és excel·lent. I sí, ella és la protagonista de "Shelby Avenue Bridge". Magnífica Patsy. Perfecta Patsy.
També he escoltat el "Long Wave" de Jeff Lynne. En aquest cas és un disc d'estàndards, menor, però prou ben fet, i que és interessant d'escoltar pel fet d'estar produït pel propi Jeff Lynne, és a dir, paraules majors. Encara no m'ha arribat l'"Armchair Theatre", però.
*****
Dit per mi a Twitter fa uns dies: "Ens marquem una DUI i immediatament una entrada a l'EFTA? És que a mi, això de romandre a la UE en marxar d'Espanya, em dóna mal rotllo."
Diguem que la UE podria ser un lloc molt millor i tenir un paper força més digne i presentable a nivell internacional. No m'hi reconec, se suposa que m'hauria de sentir megaeuropeu i en canvi... És trist. I no vull ser un esclau de la Merkel. Els catalans ens mereixem més.
En un altre apartat: la mani del 22 de març a BCN s'ha cancel·lat, DUIAP veia que no hi hauria prou quòrum. Llàstima, m'hagués agradat anar-hi. Almenys, aquell cap de setmana hi haurà recollida potent de signatures de la campanya "Signa un vot per la independència" (ANC). I reconec la meva impaciència, com més ràpid fugim, menys temps tindran ells per a organitzar-se.