Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, de desembre 26, 2013

Reflexió per a un final d'any

En primer lloc, aquest 2013 ha estat l'any en què la Sílvia Alcàntara i el Rafael Aròztegui han estat nomenats Terrassencs de l'Any. Molt content per ells.
De fet, ha estat un any intens al Munt de Mots. Tot i que em falta poder-me definir com a alguna cosa més que un contista d'humor. Però em reben bé. Són una molt bona influència a la meva vida. Només em falta posar-me en marxa com a lector. I aconseguir idear bones trames, el meu punt dèbil.
A més, almenys una obra important, ni que sigui feta per casualitat a partir de textos de la Viquipèdia en anglès. "Information About The Trinity" és un exemple d'algoritme aplicat a llenguatge, i reconec que em costarà superar-lo, tot i que s'intentarà. El podeu llegir a: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/05/information-about-trinity.html

*****

En aquest blog, l'any ha estat fonamentalment dedicat a dos tipus de continguts: els meus avenços a l'estudi (una mica minsos després de maig) i, sobretot, la sèrie d'Entrevistes 2013, on he entrevistat a força gent de l'escena independent catalana, d'aquells que no poden publicar de manera normalitzada (excepció: el José Luís Algar, que poc després de ser entrevistat va aconseguir contracte amb Music Bus i va publicar el notable "Planes para después de un resfriado", produït pel Pau Romero). El meu objectiu: donar veu a un col·lectiu al que normalment ningú no els pregunta res i que, com es va poder veure al Concert per la Llibertat al Camp Nou, ni tan sols no és tingut en compte per les entitats de país que haurien de ser les primeres a donar una oportunitat als músics independents que volem contribuir al Gran Moment que estem visquent. Simplement, si no ets una patum mediàtica ningú no et permet ni començar. És trist, i és una tendència que si ens volem anomenar democràcia hem de canviar col·lectivament.

*****

2013 havia de ser l'any de comprar una casa al preu més baix possible. M'hi van posar tot d'obstacles. No per res, però estic molt descontent amb la situació. Sí, tinc molta alegria econòmica, però no m'hagués vingut malament centrar-me en el que hauria estat el projecte més important de la meva vida. Loteria Catalana, allibera'm!

*****

Políticament, el 2013 ha estat un any nefast i oblidable, amb un PP descontrolat que només sembla saber fer mal, indiscriminadament i constant. I tenim uns polítics al Parlament que no es mouen del pas. La batalla del carrer està guanyada, així que si el procés d'independència se'n va a l'aigua ja sabrem molt bé quins n'han estat els responsables, entre polítics, banquers i empresaris. Catalunya serà d'esquerres o no serà. És així de cru. Classes populars, arremangueu la camisa, que toca pencar, i corre pressa: l'Ada Colau ja va anunciant una segona bombolla immobiliària, els especuladors no han après res i ja haurien de ser tots a la presó. Espanya = Dictadura. PP = Govern psicòpata. Serà el 2014 doncs, com ens han promès, l'any de la independència? Tant de bo ho sigui, ja no podem més.

*****

Pels Visitants ha estat un any de treball dur però ocult. Ocult perquè no hem fet un concert en tot l'any, cosa que aquests dies estic intentant sol·lucionar. El que sí hem fet és passar-nos sis mesos treballant en una versió elèctrica i progressiva de "Granollers, Menú Infantil" (del "Corrupció"; i sí, ens n'hem sortit amb nota però ha estat duret), fer assaigs on hem assegurat un repertori d'una hora llarga de duració, i gravar una demo que ja sembla l'obra de la Seu però en la que tenim dipositades moltes esperances. 2014 hauria de ser per a nosaltres l'any de mostrar al públic els resultats de tot aquest esforç. Que Marx ens ajudi.

*****

Almenys aquest ha estat un any en què he près la decisió de tancar la meva carrera com a cantant clàssic, que m'ha fet perdre un temps preciós i que finalment no m'ha dut enlloc. Continuo a la Massa Coral, però la resta ho he parat tot. No ho trobaré a faltar. A més, un últim intent de contactar amb la Terrassa 48 per a compondre'ls una obra ni tan sols no ha estat respost. Deixem-los amb els seus compositors morts, doncs. A partir d'ara miraré al rock i al futur.

*****

Mirant el tema instrumental, aquest 2013 haurà estat un any excepcional, amb un total de 5 guitarres, almenys un pedal multiefectes, i un mòdul de so. Les guitarres: la Glendor (una Rickenbacker 330/12 Jetglo de 2009), la Schönbrun (una Gibson Les Paul Studio de 2010), una Epiphone Dot Studio (comprada a LCâG!), una Squier Vintage Modified Telecaster de tres pastilles (SSH) i una acústica Storm amb piezo. El pedal: un Zoom G1X, pendent encara de programació. I el mòdul: un Casio GZ-50M, antic, comprat nou a preu de saldo, però estic content de tenir-lo. Tot plegat em dóna moral. El 2014 no serà tan brillant, m'he de refer, però no crec que em trobi tan mancat com fins aquest 2013.

*****

El que he escoltat: 2013 ha estat l'any en què quasi he acabat la "cole" de Jay Farrar/Son Volt (queden un parell de serrells pel proper gener), i àlbums com "Honky Tonk" o "Live In St. Louis" m'han aixecat força la moral. També Tom Petty, amb àlbums com "Wildflowers" o l'infravalorat "The Last DJ". El "Kid A" de Radiohead em mostra nous camins, i he de pair bé "The Soft Bulletin" de The Flaming Lips. He quasi completat també la col·lecció de Phil Spector, i en particular una cançó, "What Am I To Do?" de les Paris Sisters, m'ha intrigat força (també l'àlbum "Silence Is Easy" de Starsailor ha estat una escolta grata). El recopilatori de James Last, sense ser música major, m'ha intrigat pels seus jocs tímbrics amb dos Hammonds. I tinc ja els discos d'estudi de la ELO, amb "Zoom" i "Balance Of Power" essent els més escoltats.
Pel que fa a casa nostra, apart del ja mencionat disc de l'Algar, Ran Ran Ran s'han estrenat amb "Més Brots" (un bon àlbum, tot i que "Gernació" és tan extraordinària que la resta de cançons, bones, queden en un cert segon pla degut a això). L'Exèrcit d'Islàndia també s'han autoeditat "El regne mineral", un disc que sembla tancar una època dins del grup més que obrir-ne una de nova, sense arriscar musicalment però amb lletres molt bones (estiguem pendents del seu directe, estan millorant constantment i a més hi ha entrat la Núria Jaouen com a teclista de luxe). En Xavi Eruga no ho fa malament tampoc, sobretot com a narrador d'històries. I no ens oblidem de l'intrigant debut de Le Clotêt Àvec Garcés, "Pasen, acomódense y salgan por donde puedan", relaxadet però prometedor.
En canvi, no he trobat gaire jazz interessant, i estic prou cremat amb el món de la clàssica com per a quasi haver-la suprimit del meu menú àudio.

*****

Acabo amb un breu apunt de concerts: recentment, dos concerts acústics dels islandesos, bastant "de tranquis". Un d'ells va acabar amb "Amsterdam" improvisada. Aprofito per a formular una queixa: de veritat ningú no munta concerts elèctrics a Terrassa City? I divendres passat vaig tocar a l'Antic Forn de Vallcarca en cartell doble amb Dino Ratso. El Dino ho va fer molt bé, però vam tenir a un sol assistent de pagament, i les noies de la sala van sortir a fumar durant el meu torn. Almenys hi ha bon feeling amb el que porta la sala, pel que un possible acústic amb Visitants no és descartable. Això sí, ens hauríem de currar la publicitat.

dilluns, de desembre 09, 2013

I'd have you anytime

Noves sobre el "1980"! Insegur sobre "Groupies Online" (tant pels comentats problemes amb la lletra com perquè la vaig ensenyar a classe de dibuix i almenys una persona va dir que no la suportava), aquesta nit passada he decidit provar a compondre i gravar una altra base molt diferent... i funciona! Fins i tot em millora la seqüència en aquest punt del disc (cançó núm 10). I un cop escrita la lletra... és "Lluitadora per la llibertat"! Fa dos dies vaig veure una foto d'una membre de l'EZNL i, com explico a la lletra, em vaig posar tendre, no només pel fet de ser dona, sinó perquè lluitava pel que jo voldria defensar i no puc. Em va impressionar molt. No sé si la lletra m'haurà sortit prou bé, creuem els dits. Almenys la música és com una segona part d'"Oceà Atlàntic", fins i tot en qualitat, i un dia m'agradaria fer un single només amb aquestes dues cançons.
Així, amb totes les bases gravades, totes les lletres fetes i les consegüents modificacions al disseny de portada (sí, accepto que el disc no estarà abans de gener del 2014), només em queda acabar de fer les partitures i (quan hagi recuperat la veu) gravar les veus. No sé si em sortiré amb la meva de gravar les veus en un nou estil, estic una mica insegur amb això. Però almenys l'intenció hi és.
Amb el que de moment ja puc donar per bo el següent track list:

1. Times New Roman
2. Subluna Park
3. Axateia
4. Challenger
5. Binarium 70 Ophiuchi
6. Oceà Atlàntic
7. I Am Trying To Crash Your Car
8. The See And See Machine
9. Automatic Night
10. Lluitadora per la llibertat
11. Elvis Preisler
12. All You Need Is Glub
13. Three Mile Island
14. L'efecte Bérégovoy
15. Fasten Sea Bells
16. Llibertat crònica
17. Gamma Cephei
18. Edimburg (Piobaireachd)
16. General Belgrano
20. Rates sobre ADN

Bé, la resta d'aquesta tarda la dedicaré a preparar un dossier de premsa i a anar a recollir uns llibres a la llibreria del carrer Ramon Llull.
Mentre, el "1964" està bastant encarrilat però li manca encara alguna feina crucial, sobretot per "Guireola", mancada de lletra i encara inacabada com a base. M'ho agafaré amb calma, ho he de fer bé després de la jugada rodona que està essent el "1980".
Us desitjo un 2014 feliç i sense PP.

divendres, de desembre 06, 2013

Some rare bits of brain lie here

Primer de tot, unes paraules d'homenatge a l'afonia del desembre, que com cada any ha vingut a visitar-me.
Aquest serà un post ràpid per parlar del "1980" i del "1964". I d'un cert encallament, malgrat que darrerament estic fent algun progrés.

1980

La pista núm. 10, "Groupies Online", està encara pendent de lletra. A més, no descarto regravar-la, i aprofitar per escurçar-la. És que no sé què passa: en l'esbós prometia ser un single en la millor tradició d'"Automatic Day" i "Hotel Renaissance", però simplement sona molt "machacona" un cop convertida en base. I no vull tenir cap tema dèbil al disc. La idea és prou bona, pel que lluitaré per ella. Pot ser que li acabi canviant el títol: no se m'acudeix res sobre "groupies" que no sigui sexista, i no m'agrada, ja fa vint anys que el sexisme té prohibida l'entrada a casa meva. Segurament, doncs, aniré per una altra banda, tot i que no sé quina.

1964

El tema núm. 13, "El buit", ha estat regravat definitivament, en un estil molt més conforme al que és la resta del disc, amb percussions potents.
El tema núm. 21, "Aquesta és una mà normal", ha estat mogut al lloc 20 i ralentitzat un to i mig (sembla que n'hi ha prou amb aquesta maniobra per sol·lucionar un petit punt dèbil a la seqüència). El tema núm. 20, "Els millors ossos del país", ha estat subsegüentment mogut al lloc 21.
El tema núm. 23, batejat de moment com a "Guireola", és un afegit de darrera hora. És una bona idea... però com "Groupies Online" al "1980", està resultant problemàtic, tant en la seva gravació (un intent de mescla amb "flanger" no ha funcionat) com en la seva lletra (estic fent curt d'idees).
A partir de "Guireola", tots els temes següents han estat moguts un lloc enrera (en total, doncs, 26 temes).

Disc en anglès

Una proposta del noi de la discogràfica-en-fundació. Ell pensa que un recopilatori en anglès a l'estil de l'"ABBA Oro" en castellà pot ser més fàcil de moure per internet. Ja he reunit alguns temes en anglès i uns altres, de moment en base, per traduir i cantar de nou. Degut a afonia, això no es materialitzarà fins a principis de 2014 en el millor dels casos. Únicament em preocupa que pugui interferir amb els discos originals meus, sobretot el "Feina 2.0" i "Himnes".

Demo dels Visitants

Just quan a la fi podria haver regravat les veus, ha vingut l'afonia. M'ha vingut d'hores. He enviat les veus que havia gravat a l'estiu al Toni Noise, encarregat de fer les mescles, i a veure si ho pot salvar. Sort, Toni!

Guitarres

Un possible canvi de clavilles a la "Schönbrun" ha estat afortunadament descartat (les cordes, com em van demostrar a la botiga, simplement no s'havien acabat de donar). El que sí que tinc en ment quan torni a tenir diners és un pont de 12 selletes per a la "Glendor" (impossible quintar-la amb el pont de sis selletes que duu de sèrie). I més endavant faré canviar la celleta de la Squier... i crec que m'atreviré a fer un canvi de pastilles a l'Älvian "tipus SG". No serà immediat, però.