Entrevistes 2013, 13.

Potser aquesta sigui l'entrevista de la sèrie en la que més m'hi he implicat emocionalment. En Francesc "Quico" Palomar, membre fundador de La Fura dels Baus i actualment músic i pintor de talent, els atzars de la vida l'han apartat dels cercles on un pot esdevenir "mediàtic", sigui el que sigui el que aquesta paraula impliqui. Per tant, ell és un dels grans oblidats als que el món de la cultura del nostre país hauria de rescatar. Content de poder-vos-el presentar avui aquí.

1. Abans de parlar de música, què ens comentaries del teu vessant com a dibuixant i pintor?

De petit sempre m'havia agradat la fantasia, la història, els còmics i pintors experimentals,Dalí i similars, hiperrealisme i sobretot fantasia.

Les arts son complementaries i barrejables.

Sempre he pintat i dibuixat, el ser miop em deu haver influenciat a fer complicades miniaturitzacions.

A Barcelona la majoria de feines que hi havia eren de tractar amb gent: publicitats, vendes, a domicili... i enquestes.

Un dia se'm va ocórrer de fer imprimir un dibuix, per ensenyar-ne mes vaig dibuixar una cara feta de dibuixets ,un dels meus trets caracteristics...

al imprimir o, avui dia, fotocopiar aprofito per complicar els dibuixos i posar hi moltes coses...

Als anys 70 ,quant deien que venia la democràcia, els carrers eren festa de llibertat o ens ho semblava ,donçs anant pel carrer llocs on hi havia jovent, pubs , parcs , universitats... oferint un dibuix a preu super economic anava i encara vaig buscant me la vida.

He pintat en varies tècniques... he fet murals , etc.

Últimament aquarel·les petites per poder vendre a poc preu.

Tinc coses mes treballades que no porto pel carrer.

Ara m´hauria de lamentar del poc reconeixement pero preferiré parlar d´altres temes.

2. I del teu paper en la fundació de La Fura dels Baus?

Als anys 70 a Barcelona hi havia concerts i festivals on jo participava amb tribu, solíem ser un grup multitudinari. Jo em cuidava de disfresses i ninots, l'ármadura, una cabra, un elefant de goma... i de vegades feia sortir a ballar alguns components futurs de la Fura... eren xicots del meu poble, de vegades adornaven les meves actuacions, tenien inquietuts culturals i un dia em van dir que volien fer un grup de teatre...

Bàsicament influenciats pels Comediants i els seus espectacles-cercaviles...

A Barcelona vàrem actuar pel gòtic, les rambles,la rodona que hi ha al capdamunt de les rambles on hi ha el metro...

Després cercaviles als pobles, el carro i la mula... tot dins un ambient festiu i familiar.

jo en aquells moments estava amb l´idea de teatralitzar la musica, com Genesis o Jethro Tull, buscant vessant medieval romantico-còsmica... el gir punk-industrial.

Però els hi va anar be.

3. Molt sovint fas filmacions dels teus concerts. Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar? I algun video favorit?

Els videos que he fet son per veure la intenció. Cap no m'ha sortit massa be, he d´agrair al Martí Inglada de Reus els dos que m'ha fet per al youtube.

4. De moment comptes amb un CD de gravacions en viu. Tens pensat de fer un àlbum d'estudi en el futur?

Porto anys gravant algunes cançons en estudi amb el jairo moreno. Quants anys mes per acabar 12 cançons? No ho se...

5. Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?

La primera "l´estel de canya", a l´estudi vaig afegir-li un tros per fer-la mes simpàtica.

6. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?

Em fa respecte composar, penso que ja hi ha infinitat de musica feta i em sento poc culte per opinar. Amb les lletres el que faig en directe es barrejar-ho tot: estils , ritmes,canvis de lletra, versions, i quant surt, cançons improvitzades irrepetibles.

M'agradaria compondre en grup a una casa de pagès, d´eco un pou, etc., aixo als anys 70... Avui en dia és dificil , tot i que hi han molts mitjans portàtils.

Fer una canço pot semblar arquitectura i experiment psicologic, em costa quedar amb mi mateix per composar, preferiria compartir-ho, avui hi ha molts avantatges per fer ho, veient el que han fet els altres...

7. I a l'hora de fer adaptacions? Tens algun autor favorit?

M'agradaria trobar qui m'animés a fer versions de les més maques... King Crimson, Moody Blues i tot tipus d´estils, bellesa, emoció, i diversió.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?

Depèn d'on... Adaptarse al moment segons el public... Interessa expresar el que es pugui del meu misatge i fer-ho tant personal com pugui, tambe depèn de la comoditat tecnica i segons com sigui el públic...

9. Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.

Sóc un seguidor dels instruments peculiars i màgics, hi va haver un temps que vaig confondre un mellotron amb un arpa de boca, molts anys somniant en un theremin i fa anys que el "toco ". Mandolines bastantes ,guitarres més, m'ha interessat molt la de 12 cordes, n'he tingut unes quantes ,una aria de La Trinca que els hi vaig canviar per una eko... El mellotron que tinc espatllat ara el te un tècnic de teclats, qui sap quant es podrà arreglar. Uso quan puc un vintage synth de Roland i un v- machine de sons samplejats.

10. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

Un lloc en un entorn bonic, pagès o castell... a poder ser un amfiteatre o teatre o teatret ,o almenys escenari còmode... a la realitat hi ha el Pastis, el London, Cara B, Bohemius... A mi em faria falta un mànager.

11. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

Vaig aprofitar l´emule, ara ja no... Penso que es perillos de perdre-hi el temps, hauria de ser una ajuda, no un substitut de la realitat. Tinc l'equip de vinil en excedència, s´hauria de reparar, i sobre la qualitat dels sons tambe hi ha diferents qualitats d´oïda en les persones.

12. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Ve més de gust el vinil pero lo altre es mes portàtil i a mi m agraden les sonoritats. Potser hauria d'escoltar-ho en tres maneres.

13. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

Joan Colomo, l´Albert Palomar, Ix, tots els companys cantautors amb qui ens trobem a les jams. Tampoc no ho conec tot.

14. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

Arcade Fire, Moody Blues, Crosby Stills & Nash, tots els altres.

15. Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?

Actuar on es pugui i obert a l'inspiracio, colaboracio, i quan pugui gravar més ...

16. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Hauràs de corregir una mica... (No he hagut de fer-ho molt, Quico. -Ed.)

Entrevistes 2013, 12.

Més respostes avui! Ens arriben les paraules d'en Carles Cuixart, "Vol menor". Apassionat i ben informat, ens avora a tot de nova gent. Escoltem-lo!

1. Per què "Vol menor"? Com vas arribar a aquest nom?

Vol menor, és una cançó que va fer el meu cunyat i amic de l'infància, abans, no fa molt, uns 4 anys, teníem un projecte musical que es deia "pistoles d'aigua". Vam fer una quarantena de cançons, una d'elles i la meva preferida era "vol menor", quan es va acabar "pistoles d'aigua",..em vaig quedar fet caldo, i  vaig decidir  tirar endavant sol i cantant per primer cop, abans mai no ho havia fet... i vaig voler agafar el nom de la cançó per recordar aquella història, a part, el nom en sí és maco, sincer.

2. Quants discos portes gravats ja? Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar?

Porto gravat dos discos, el primer "escriu-me en un paper" 13 cançons folk gravades de la manera més senzilla possible, hi han pocs instruments, guitarra, veu i piano, i el segon l'acabo de treure ara: "pluja d'estiu". Aquest segueix sent folk però amb toquets de pop, gràcies a la producció del Roger Gascon, la gran descoberta de l'any, músic multi-instrumentista i gran productor, que m'ha gravat el segon disc. Com anècdota, dir que en el segon disc, vaig deixar total llibertat en Roger a què fes al que volgués en les cançons... li vaig comentar, que estava saturat de gravar-me a mi mateix a casa, i que necessitava algú que es fiqués en la cançó, quan gravàvem les cançons, anava al seu estudi, gravava la guitarra i la veu i marxava. Després, l'endemà, rebia un mail de'n Roger amb la cançó muntada, i era com rebre un super regal de la teva pròpia cançó, ho recomano a tothom, gravar amb ell i deixar-se fer, és un mag aquest home, i una part molt important en vol menor a partir d'ara.

3. Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?

És molt difícil escollir una, jaja... m'agrada una cançó instrumental que es diu "Didi", és una peça instrumental amb la guitarra dedicada a la Cloe, l'angelet de casa, la vaig fer 6 anys abans de néixer i li tocava a la Guiomar la meva parella sabent els dos que era una cançó del nostre futur fill o filla, en aquella època ens agradava el nom de didi, que després vem escollir Cloe...

4. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?

Quan faig una cançó, em deixo dur, li don importància a les melodies que venen soles, quan menys tu esperes, busco espontaneïtat i que pugui arribar el missatge, amb les lletres sóc bastant directe, i vull que s'ha mantengui fàcil, sempre busco transmetre alguna cosa de dins.

5. Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin les teves lletres?

A les lletres parlo quasi sempre de fets personals que m'han passat, del que sento, del que estimo, i de temes en general, últimament, em surten lletres una mica anti-sistema, bé, amb tot al que està passant és fàcil que surti la vena punk.

6. Tens alguna experiència que ens vulguis comentar amb fer videos?

De tema de vídeos poqueta cosa, el primer el vaig gravar amb la Maria Mateu de k de cultura (la màquina el temps) i després, sol, sense tenir ni idea, amb una càmera de fotos, vaig gravar el segon vídeo (transparents) a la platja, de Calonge... ara, d'aquí poquet, gravaré coses noves, dos vídeos en directe.

7. Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.

Toco amb la primera guitarra que em va comprar la mare, ja fa una pila d'anys,.. una acústica Aria, al llarg dels anys he anat tenint diferents guitarres com una ovation i diversos pianos però per circumstàncies he anat venent i al final em quedo amb l'essència, el records del primer regal musical... i segueixo amb la primera guitarra. Com anècdota, em van regalar un piano vertical de fusta de "l'oeste", jaja, una clienta quan li estava fent el jardí de casa (sóc jardiner),..em vaig quedar de pedra quan em va dir : nen, si t'emportes el piano te'l regalo.." ostres vaig flipar,..aquest encara el tinc a casa, i sona molt maco, he fet moltes cançons instrumentals gràcies a aquest piano.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?

Als directes, busco transmetre un sentiment sincer en cada moment, i comunicar-me amb el públic, i últimament que la gent canti.

9. Com vius el moment de tocar el primer acord d'un concert?

Com sempre, al principi de cada concert, surt aquesta adrenalina màgica, que et deixa en un estat de eufòria, no sé, és difícil d'explicar, és una sensació màgica.

10. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

Hi ha de tot, hi han llocs macos, com el "versalles" de Sant Andreu" la goleta de Sant Feliu de Guixols, el niu i l'ultra-local records del poble nou, la teteria sa pubilla de Calonge, però al millor lloc, és al carrer amb un ampli a piles davant del mar.

11. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

En un principi internet, pintava molt maco pels músics independents, etc,..i segueix estan bé per poder promocionar la teva música i arribar a llocs on abans potser era impossible, però al mateix temps ha fet, que tot vagi molt ràpid, hi ha molta informació, que no dona temps assimilar-la, s'ha perdut l'encant d'escoltar un disc sencer. En format físic, crec que d'aquí poquet ja no existirà i les tendes de discos seran com museus...(per desgràcia).

12. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Les tres per igual... tot canvia... aquest pas al nou format serà un implant a la pell amb milions de cançons... (locura)

13. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

És impossible dir només un, en aquests dos anys que porto tocant, he conegut gent increïble, de fet, el segon disc està dedicat a ells i elles, els dic "els transparents", gent molt bona, que encara no té el lloc que es mereix. Per citar alguns: Ian Sala, Albufera, Helios Ruiz, Marlon Dean Clift, Albert Palomar, Jordi Calvet, Sam Destral, Canciones de nadie, Elaiza, Petit,el Cantaitor, Oscárboles, Namina, ultraido, Llorer, Abús, Rusó Sala, Guillem Michel, Jirbi, Carles Ribot... the missiing leech, etc etc...

14. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

M'encanta en Quimi Portet, crec que fa cançons increïbles, en Puntí, i en Serrat, que és com els beatles, té unes 60 cançons conegudes com a mínim i tots els clàssics del pop i rock de sempre... uehhh!

15. Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?

Ara segueixo fent concerts acústics, i estic preparant la presentació de "pluja d'estiu" en format trio (bateria i baix) que la farem el 13 de desembre a l'alfa en viu. En un calaix, ja tinc les cançons noves pel tercer disc que segur segur que tornaré a treballar conjuntament amb en Roger Gascon i la idea és que sigui doble... a veure què surt.

16. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Bé, tinc ganes de que vinguin ja els "anunakis" que posin una mica d'ordre en aquest puto sistema... i per acabar, la meva pàtria és la panxa de la mare.

Entrevistes 2013, 11.

Dia intens en aquesta sèrie, que avui començarem amb Notienefans (Dani Pino), parlant de grans experiències, de grups intensos, i d'una Maton. Enjoy!

1.        Per què "no tens fans"? Com vas arribar a aquest nom?

Sempre dic que prefereixo pensar que en lloc de fans, si t’agrada notienefans, serás un amic en potència.

2.        Quants discos portes gravats ja? Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar?

Notienefans té un disc: La deriva de los viejos, la quietud de los columpios.

I una maqueta ( que no sé en quin moment va passar de maqueta a EP ):

Descampado Plein.

He colaborat en discos d’altra gent com: Cabaret Misêria ( on formava part activa i pallassa ), Ulysses ( la meva banda de tota la vida ), Nunnery ( colaboració petita ), Estupida Erikah...

Més que anècdota millor explico qui ha grabat el disc de Notienefans:

Es diu Àlex Ballester (alias Plankton Electronics http://www.planktonelectronics.com).

És un autèntic privilegi treballar amb ell. Tot el material amb el que he grabat ha estat fabricat per ell ( previs, micro, pedals...) i podem dir amb un cert orgull rabiós que el nostre disc sona únic. Han sigut nou mesos molt intensos de proves, errors, i encerts.

Us convido a tots a visitar la seva web i fer un cop d’ull a tot allò que aquest home s’inventa.

3.        Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?

Això és molt difícil!! Però puc fer-ho.

És Los primeros dias de julio. Per què? Perque va significar una victòria per mi, una victòria davant de moltes coses complicades.

I a més, també va significar una forma de fer.

4.        Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?

Li dono importancia a tot. I per això acostumo de deixar abandonades moltes coses. Fins que la cançó no té la cara que había imaginat des d’un inici puc passa-me anys renant-li.

No tinc cap procés establert.

Tal i com em vénen les idees les realitzo. Unes més lentes, unes altres més inmediates. Sigui música o lletra. Això sí, les nits sempre són més agraïdes.

5.        Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin les teves lletres?

Crec que amb notienefans no tracto temes gaires còmodes en general. “la deriva de los viejos...” tracta d’alguna manera, sense vocació de tenir un fil conductor, de l’abisme que hi ha ha entre un nen i un vell. De si és més important l’experiència o la intuïció. Néixer o morir.

Em sembla que cada cop estem més inmersos en un procés d’ignorància cap a nosaltres mateixos que em resulta delirant.

A notienefans li agrada parlar de coses així.

6.        Tens alguna experiència que ens vulguis comentar amb fer videos?

No sé molt bé si la pregunta vol tenir relacions amb el vídeo de presentació de la gira del disc.

Si tinc experiències que vulgui comentar? I TANT!

Una nit de festa major vam grabar un vídeo amb el Ian Gehlhaar (BlueBeardedLady). Estàvem a la plaça vella. Volíem mostrar la forma de veure el públic de notienefans. I vam pensar en grabar un concert a fragments de notienefans mentre la gent l’ignora completament.

Amb el Ian hem treballat junts en altres projectes i sempre surten idees i resultats sorprenents.

L’estimo mogollón.

7.        Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.

Quin perill. En aquest sentit, tenint un company com l’Àlex les possibilitats son inifinites.

Però a part d’alguns pedals més...s’aproxima una Maton. Un Aer. Un vintage 30 pel meu Hot Rod.

En quan a guitarres elèctriques he aconseguit arribar on volia amb la meva Strato Vintage 60. Per aquí el somnis ja no m’agafen.

També he de parlar de la meva Tanglewood TGRSP. Em va sorprendre molt. La vaig dur al luthier on acostumo a deixar les guitarres i li van afegir una LR BAGGS IBEAM. L’Àlex va fabricar una DI especial pels directes.

I en quan a so acústic, no puc demanar res millor, mai he tingut la sort de sonar com ara.

Només això, una Maton.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?

Als nivells dins de l’escenari.

A fora l’Àlex fa una feina molt fina, és un productor i un tècnic de so excelent. Paneja els loops, dosifica les reverbs, tracta les veus amb molta cura ( tinc una veu una mica incòmode...) i les guitarres son molt grans i planegen lleugeres pels puestos on anem.

Jo sempre tinc obessió amb tenir els nivells dels loops i les guitarres i les veus molt equilibrats. Llavors em faig la bombolla i jugo perquè sé que a fora va tot bé.

9.        Com vius el moment de tocar el primer acord d'un concert?

Suposo que com quan un lladre comença a fer allò de tallar el vidre per emportar-se una joia valuosa de la vitrina d’algú important.

10.         A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

La setmana passada vaig tocar a León al Bar Belmondo. Gent preciosa, respectuosa. Molt recomanable.

Rouge Bar de Poble sec.

La Cava de Terrassa.

El Teatro de la Estación de Saragossa (molt bon so, molt bona gent)

El teatre Alegria ( incomparable )

Em queden molts locals per conèixer, espero.

11.         Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

Que les incompatibilitats se les inventen les institucions que no tenen res a veure amb la música.

Jo consumeixo de tot, necesito música a tot arreu.

12.         Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Com ja he dit consumeixo de tot. Però m’encanta estar a casa i escoltar vinils.

Vinil. Per orgànic, per contacte, per real, per històric, per olfacte, per litúrgia,...

13.         Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

A ZA! per valents i tremendament originals i energètics.

A Espaldamaceta per sincer.

A Gente Joven per delicats.

A Pau Vallvé per compromès.

A Cabaret Misêria perque durarán sempre.

(Nota editorial: Cabaret Misèria van dissoldre's el juliol d'aquest any; sembla, però, que el Toni Ubach retornarà aviat).

14.         I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

Dels anteriors Za! y Espaldamaceta ja están “ en la brecha “.

Dels internacionals a Tame Impala, José Gonzàlez, Radiohead, Tune Yards...

15.         Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?

De projectes en tinc alguns. Un segon disc de notienefans en construcció. Potser un parell de bandes sonores. I un projecte molt ilusionant del que no puc parlar, encara.

Noms propis prefereixo no donar per no cagar-la.

16.         Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Jo sempre oblido coses importants. Ja en som dos.