Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de setembre 29, 2013

Odd ends

Aquest post té l'únic propòsit d'acabar de recollir tots els textos rellevants que he publicat a internet, i provenen del meu perfil personal de facebook, de la secció d'anotacions, que he buidat del tot fa tot just uns minuts. Són textos antics, i l'"Informe" correspon a una primera versió d'un dels textos recollits a la pestanya "Notes de 'Patinet'". Amb això, tota la informació rellevant sobre mi és en aquest blog. Únicament he decidit excloure de publicació una "Proclama" de gener de 2010, i ho he fet perquè ja no m'hi identifico i perquè ara tinc molt clar que m'omplen molt més les guitarres, els sintetitzadors, els ordinadors, els llibres i els discos que l'objecte de la "Proclama". Bé, posem-nos en feina:

 

Informe sobre la meva obra, a 21-10-2008.

21 / octubre / 2008 a les 19:00
A petició d'un amic, faig un resum de com està ara la meva obra:
Requiem? Avança, però he tingut compromisos i he perdut aquesta darrera setmana. Almenys avui al matí he compost íntegre el 13è moviment, amb el que tinc assegurada la recta final de la peça. Els altres moviments fets són els 1 a 4, 6 a 8, 10 i 14. Però amb els quatre que queden la cosa serà més difícil, no sé com estructurar-los i em falten passatges sencers, o en tinc algun que no funciona. En principi, la cosa havia d'estar per demà, però aquesta tarda la "colf" vé a netejar i he de perdre el temps aquí a Kanga. Per tant, no ho podré acabar almenys fins la setmana que vé.De totes maneres, no s'estrenarà fins l'any pum, si tot va bé. Pels curiosos, hi ha fragments de dos temes del "Busco Feina" i una cosa no gravada de l'època "Corrupció" per allà al mig.
Party, S.A.? Encalladíssim. No m'hi tornaré a posar mentre no acabi el Requiem. Admeto que, essent una cosa continuista, hi he perdut l'interès, només el faré perquè crec que la penya té dret a sentir aquest material.
(Ja no) Busco Feina? Serà això: les mescles definitives, ja conegudes, d'Automatic Day i Amsterdam, més coses disperses en cerca d'àlbum, des d'unes cançons fetes per a un concurs fins a dos "oldies" com són els 2000 mosquitos i Misticismes Bizantins, 1683. Es pot dir que, a falta de poder gravar un piano de veritat i fer la partitura de dues coses llargues, és un àlbum que no em fa témer. Encara no sé si anirà bé penjar-lo a internet el juny de l'any que vé, però. Depèn de què faci amb un dels temes.
I, apart d'això, poc més. L'últim text que vaig escriure "de debò" va ser el de la jove que marxa de casa. I d'això en fa ja uns quants mesos. M'he d'acontentar amb textos tècnics com el dels Beach Boys. Almenys, la producció que he fet de l'EP "Febrer" dels Tired Hippo (amb cançons del Ferran Baucells, entre elles les ben rebudes "Facing Up The Tide" i "Potser... Després") m'haurà permès un breu respir de novetat (i, sí, sóc fan de TH).
En resum, tinc un gran problema: tinc moltes coses que estan "a punt de", però en tots aquests anys no n'he poguda acabar cap, i això em posa nerviós, perquè hauria de presentar una novetat ja.

Llibres 1

6 / gener / 2009 a les 19:39
Avui he pogut ficar mà a dos dels 17 llibres que estic esperant per a Reis (els altres, a saber si arribaran, deuen estar nedant des dels Estats Humits). Un és un llibre amb pinta de correcte sobre el Lusitania, per Senan Molony, un autor de qui conec alguns treballs per a la Enciclopaedia Titanica i un llibre, una mica avorrit però metodològicament correcte, demostrant que el California no podia ser el "vaixell misteriós" que es va veure fugaçment des del Titanic.
L'altre és "Recording The Beatles". O el que és el mateix: el quart llibre imprescindible sobre els Beatles, després de "The Beatles Recording Sessions", "Anthology" i "Beatles Gear". És un llibràs on s'explica com van gravar els Beatles, fins i tot amb anàlisis d'alguns temes significatius. I hi ha fotos i diagrames per a parar un tren. Gràcies, Toni Noise, per indicar-me'l!