Començo
comentant breument el darrer àlbum de la ELO (o de Jeff Lynne
passant per la ELO, tampoc no fa gaire diferència), "Zoom",
de 2001. Que m'agrada força. Sona a ELO tal com la recordem de
discos com "A New World Record" (1976) o "Out Of The
Blue" (1977). Si sou fans, us agradarà. Una altra cosa és si
afegeix res de nou al que ja sabíem, i potser per això és un disc
força desconegut que en el seu moment va passar molt desapercebut.
Un disc pels ja convençuts, però també un final de
carrera molt més
interessant que aquell "Balance Of Power" de 1986 (que
només he escoltat molt fragmentàriament, però que sonava sosso).
*****
D'una
qualitat molt diferent és un disc que fa un temps em vaig comprar en
una botiga de segona mà, i que en algun moment d'aquest mes he
agafat de nou de l'estanteria, només per a tornar a quedar decebut.
Bé, intentaré no anar "a saco Paco", però és cert que
podem aprendre del fiasco. I reconec que tenia una certa idea de què
comprava quan el vaig adquirir (i per això el vaig comprar baratet).
El disc, un dels pocs discos
descaradament comercialots que tinc a la fonoteca, és "Twisted
Angel", de LeAnn Rimes (2002). Què falla? Almenys la seva
veu no, ella és bona
cantant i té bona oïda a l'hora de cantar (cosa que demostra a la
seva única gravació realment bona, una versió "a capella"
de l'himne "Amazing Grace" que recomano). Però sí
l'envoltori. I això que, quasi per primer cop, no la produeix el seu
pare (que no em convenç gaire com a productor, pel so fred que
obtenia). Ella va ser la productora executiva d'aquest
disc, amb Desmond Child ocupant-se de la part tècnica. El resultat,
onze anys després, sona terriblement vell malgrat ser un producte
digital i altament tecnològic. I és, per a mi, un exemple clar de
com no produir un disc (bé, apart dels seus discos anteriors).
M'explico: els dos problemes són que: 1) el disc es va produir
seguint el "trend" de l'època de demostrar acústicament
la gran quantitat de mitjans presents a l'estudi, encara que no
fessin falta per a cada cançó en concret: hi ha tota mena de
samples, efectes, veus en multipista, pistes i pistes d'instruments,
noise gates operats via
MIDI, alguna aplicació puntual d'autotune... Uns mitjans de luxe
que, usats de manera enfocada, podien haver donat peu a un gran
àlbum, però aquí hi ha l'altre problema: 2) que les cançons van
ser compostes exclusivament pensant en colar-les a radiofórmules i a
la MTV, per tant en termes durs de mercat, i
que tot l'enfocament va ser plantejat com una operació per a
convertir la LeAnn en la nova noia sexy del pop, intent enfonsat
precisament perquè un material així compost donava lloc a un disc
dramàticament inconsistent, des d'un tema escoltable però amb
lletra estranya com és "Love Is An Army" fins a temes com
"Tic Toc" o "Review My Kisses" que només es
poden descriure com a fallits i pràcticament inescoltables. Clar,
les crítiques van ser demencials. Pel que tinc entès, després ho
ha fet almenys una mica millor. Però reconec que, vistos els
precedents, no m'he preocupat excessivament de seguir els seus
moviments posteriors (alguna cançó o altra he sentit... un cop).
*****
I,
precisament, aprofito per a dir per què no em convenç l'autotune
(que, per a qui no estigui molt "en l'all" de la tecnologia
de gravació, aclareixo que és un efecte -disponible en rack físic
i en format plug-in informàtic- que corregeix automàticament
l'afinació d'un so monofònic, en principi una veu humana). Per una
banda, perquè fa que les veus sonin enllaunades: se suposa que una
veu humana mai no té una afinació tan perfecta i que a més això
forma part de la seva calidesa. Per l'altra, perquè
resulta que des que
l'enginyer de gravació de la Madonna va descobrir que un ajust molt
radical de l'efecte donava lloc a veus robòtiques similars a les
"veus de vocoder" de finals dels 1970, l'Indústria ha
abusat de l'efecte en infinitat de cançons per a les radiofórmules,
especialment perquè emmascara el mal cant de manera molt efectiva, i
això l'Indústria ho ha entès com una barra lliure per a fitxar
noves estrelles fixant-se només en la seva joventut i el seu aspecte
físic: la veu i el talent estrictament
musical han passat
definitivament a l'últim lloc. És potser l'aspecte que més ha
contribuït a que la música comercial d'aquesta darrera dècada
llarga sigui tan inescoltable. I aquí reivindico el poder d'una bona
veu que no necessiti d'aquesta mena d'argúcies. Fins
i tot prefereixo deixar alguna petita imperfecció a les meves
gravacions vocals, no per deixadesa sinó per a que la gent s'adoni
que la meva veu no està processada pel que fa a l'afinació (potser
sí d'alguna altra manera, però aquí estic disposat a provar de no
processar-la en absolut, com de
fet he fet a la
demo-en-progrés dels Visitants).
*****
"Immortal Love, Forever Full"
ha sortit ja del chart de
TourDates, després que la
setmana passada arribés a un discret lloc
#34
(http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/18-aug-2013).
Definitivament, "Himnes" no s'enlaira. A veure què puc fer
a continuació.
*****
I, per acabar, torno a repetir el patró
dels darrers posts, parlant dels mínims avenços que he fet en un
agost inusualment poc actiu (necessito un descans). La novetat, per
mínima que sigui, és que la matinada de diumenge vaig reorganitzar
el llistat de títols... del "Santuari"! La idea és anar
treballant les lletres a la mínima que trobi una estona. M'he adonat
que alguns temes que tenia apuntats ja els he inclòs al "1964"
i al "1980", i a la vegada tenia força idees apuntades en
una llista. Amb aixó he arribat a la següent llista de títols, que
considero definitiva (base – títol):
1. Mr. Far Away - A Jeff Tweedy
2. Himne ERC fallat - Elvis Preisler
3. Rockin'1 - Els màrtirs de Chicago
4. Studebacker - Les portes suicides
5. Parking - Cygnus X-1
6. Guitarrera - My Way Killings
7. Missa en Mi - Tatra 97
8. Pista base unificada - Audiòfil i les
vaques viables
9. Scotland/Grace - Haight/Ashbury
10. Country & Western - A Jay Farrar
11. Armènia - En el fred de la matinada
12. Song of Norway - Quarters Generals
13. No se sap - Dirigible F-73
14. Wizard Saxos - ABBA
15. Strong - Windshear
16. Britannic - No serem enterrats a
Arlington
17. London Pad - Sdryb
18. 1975 - Nothammer
19. Enigmance - Unsafe At Any Speed
20. Heard Piano/Drone Four - Vigilància
sobre un mur
21. Ice Is Nice – ENIGMA
Tots ells duen associat un tema que en
alguns casos és explícit en el títol, mentre que en d'altres té
una relació més vaga. No l'especifico perquè vull tenir un mínim
marge de maniobra si algun tema se'm resistís massa, recordem que no
sóc un gran lletrista. Però ara almenys puc començar a treballar.
Tot i que no sé quan podré començar a
gravar veus. Només dir que ja he anunciat a tota trompeta que en
algun moment entre desembre i gener deixaré la coral. Faig massa
coses i m'he de reorganitzar.
