Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, de desembre 26, 2013

Reflexió per a un final d'any

En primer lloc, aquest 2013 ha estat l'any en què la Sílvia Alcàntara i el Rafael Aròztegui han estat nomenats Terrassencs de l'Any. Molt content per ells.
De fet, ha estat un any intens al Munt de Mots. Tot i que em falta poder-me definir com a alguna cosa més que un contista d'humor. Però em reben bé. Són una molt bona influència a la meva vida. Només em falta posar-me en marxa com a lector. I aconseguir idear bones trames, el meu punt dèbil.
A més, almenys una obra important, ni que sigui feta per casualitat a partir de textos de la Viquipèdia en anglès. "Information About The Trinity" és un exemple d'algoritme aplicat a llenguatge, i reconec que em costarà superar-lo, tot i que s'intentarà. El podeu llegir a: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/05/information-about-trinity.html

*****

En aquest blog, l'any ha estat fonamentalment dedicat a dos tipus de continguts: els meus avenços a l'estudi (una mica minsos després de maig) i, sobretot, la sèrie d'Entrevistes 2013, on he entrevistat a força gent de l'escena independent catalana, d'aquells que no poden publicar de manera normalitzada (excepció: el José Luís Algar, que poc després de ser entrevistat va aconseguir contracte amb Music Bus i va publicar el notable "Planes para después de un resfriado", produït pel Pau Romero). El meu objectiu: donar veu a un col·lectiu al que normalment ningú no els pregunta res i que, com es va poder veure al Concert per la Llibertat al Camp Nou, ni tan sols no és tingut en compte per les entitats de país que haurien de ser les primeres a donar una oportunitat als músics independents que volem contribuir al Gran Moment que estem visquent. Simplement, si no ets una patum mediàtica ningú no et permet ni començar. És trist, i és una tendència que si ens volem anomenar democràcia hem de canviar col·lectivament.

*****

2013 havia de ser l'any de comprar una casa al preu més baix possible. M'hi van posar tot d'obstacles. No per res, però estic molt descontent amb la situació. Sí, tinc molta alegria econòmica, però no m'hagués vingut malament centrar-me en el que hauria estat el projecte més important de la meva vida. Loteria Catalana, allibera'm!

*****

Políticament, el 2013 ha estat un any nefast i oblidable, amb un PP descontrolat que només sembla saber fer mal, indiscriminadament i constant. I tenim uns polítics al Parlament que no es mouen del pas. La batalla del carrer està guanyada, així que si el procés d'independència se'n va a l'aigua ja sabrem molt bé quins n'han estat els responsables, entre polítics, banquers i empresaris. Catalunya serà d'esquerres o no serà. És així de cru. Classes populars, arremangueu la camisa, que toca pencar, i corre pressa: l'Ada Colau ja va anunciant una segona bombolla immobiliària, els especuladors no han après res i ja haurien de ser tots a la presó. Espanya = Dictadura. PP = Govern psicòpata. Serà el 2014 doncs, com ens han promès, l'any de la independència? Tant de bo ho sigui, ja no podem més.

*****

Pels Visitants ha estat un any de treball dur però ocult. Ocult perquè no hem fet un concert en tot l'any, cosa que aquests dies estic intentant sol·lucionar. El que sí hem fet és passar-nos sis mesos treballant en una versió elèctrica i progressiva de "Granollers, Menú Infantil" (del "Corrupció"; i sí, ens n'hem sortit amb nota però ha estat duret), fer assaigs on hem assegurat un repertori d'una hora llarga de duració, i gravar una demo que ja sembla l'obra de la Seu però en la que tenim dipositades moltes esperances. 2014 hauria de ser per a nosaltres l'any de mostrar al públic els resultats de tot aquest esforç. Que Marx ens ajudi.

*****

Almenys aquest ha estat un any en què he près la decisió de tancar la meva carrera com a cantant clàssic, que m'ha fet perdre un temps preciós i que finalment no m'ha dut enlloc. Continuo a la Massa Coral, però la resta ho he parat tot. No ho trobaré a faltar. A més, un últim intent de contactar amb la Terrassa 48 per a compondre'ls una obra ni tan sols no ha estat respost. Deixem-los amb els seus compositors morts, doncs. A partir d'ara miraré al rock i al futur.

*****

Mirant el tema instrumental, aquest 2013 haurà estat un any excepcional, amb un total de 5 guitarres, almenys un pedal multiefectes, i un mòdul de so. Les guitarres: la Glendor (una Rickenbacker 330/12 Jetglo de 2009), la Schönbrun (una Gibson Les Paul Studio de 2010), una Epiphone Dot Studio (comprada a LCâG!), una Squier Vintage Modified Telecaster de tres pastilles (SSH) i una acústica Storm amb piezo. El pedal: un Zoom G1X, pendent encara de programació. I el mòdul: un Casio GZ-50M, antic, comprat nou a preu de saldo, però estic content de tenir-lo. Tot plegat em dóna moral. El 2014 no serà tan brillant, m'he de refer, però no crec que em trobi tan mancat com fins aquest 2013.

*****

El que he escoltat: 2013 ha estat l'any en què quasi he acabat la "cole" de Jay Farrar/Son Volt (queden un parell de serrells pel proper gener), i àlbums com "Honky Tonk" o "Live In St. Louis" m'han aixecat força la moral. També Tom Petty, amb àlbums com "Wildflowers" o l'infravalorat "The Last DJ". El "Kid A" de Radiohead em mostra nous camins, i he de pair bé "The Soft Bulletin" de The Flaming Lips. He quasi completat també la col·lecció de Phil Spector, i en particular una cançó, "What Am I To Do?" de les Paris Sisters, m'ha intrigat força (també l'àlbum "Silence Is Easy" de Starsailor ha estat una escolta grata). El recopilatori de James Last, sense ser música major, m'ha intrigat pels seus jocs tímbrics amb dos Hammonds. I tinc ja els discos d'estudi de la ELO, amb "Zoom" i "Balance Of Power" essent els més escoltats.
Pel que fa a casa nostra, apart del ja mencionat disc de l'Algar, Ran Ran Ran s'han estrenat amb "Més Brots" (un bon àlbum, tot i que "Gernació" és tan extraordinària que la resta de cançons, bones, queden en un cert segon pla degut a això). L'Exèrcit d'Islàndia també s'han autoeditat "El regne mineral", un disc que sembla tancar una època dins del grup més que obrir-ne una de nova, sense arriscar musicalment però amb lletres molt bones (estiguem pendents del seu directe, estan millorant constantment i a més hi ha entrat la Núria Jaouen com a teclista de luxe). En Xavi Eruga no ho fa malament tampoc, sobretot com a narrador d'històries. I no ens oblidem de l'intrigant debut de Le Clotêt Àvec Garcés, "Pasen, acomódense y salgan por donde puedan", relaxadet però prometedor.
En canvi, no he trobat gaire jazz interessant, i estic prou cremat amb el món de la clàssica com per a quasi haver-la suprimit del meu menú àudio.

*****

Acabo amb un breu apunt de concerts: recentment, dos concerts acústics dels islandesos, bastant "de tranquis". Un d'ells va acabar amb "Amsterdam" improvisada. Aprofito per a formular una queixa: de veritat ningú no munta concerts elèctrics a Terrassa City? I divendres passat vaig tocar a l'Antic Forn de Vallcarca en cartell doble amb Dino Ratso. El Dino ho va fer molt bé, però vam tenir a un sol assistent de pagament, i les noies de la sala van sortir a fumar durant el meu torn. Almenys hi ha bon feeling amb el que porta la sala, pel que un possible acústic amb Visitants no és descartable. Això sí, ens hauríem de currar la publicitat.

dilluns, de desembre 09, 2013

I'd have you anytime

Noves sobre el "1980"! Insegur sobre "Groupies Online" (tant pels comentats problemes amb la lletra com perquè la vaig ensenyar a classe de dibuix i almenys una persona va dir que no la suportava), aquesta nit passada he decidit provar a compondre i gravar una altra base molt diferent... i funciona! Fins i tot em millora la seqüència en aquest punt del disc (cançó núm 10). I un cop escrita la lletra... és "Lluitadora per la llibertat"! Fa dos dies vaig veure una foto d'una membre de l'EZNL i, com explico a la lletra, em vaig posar tendre, no només pel fet de ser dona, sinó perquè lluitava pel que jo voldria defensar i no puc. Em va impressionar molt. No sé si la lletra m'haurà sortit prou bé, creuem els dits. Almenys la música és com una segona part d'"Oceà Atlàntic", fins i tot en qualitat, i un dia m'agradaria fer un single només amb aquestes dues cançons.
Així, amb totes les bases gravades, totes les lletres fetes i les consegüents modificacions al disseny de portada (sí, accepto que el disc no estarà abans de gener del 2014), només em queda acabar de fer les partitures i (quan hagi recuperat la veu) gravar les veus. No sé si em sortiré amb la meva de gravar les veus en un nou estil, estic una mica insegur amb això. Però almenys l'intenció hi és.
Amb el que de moment ja puc donar per bo el següent track list:

1. Times New Roman
2. Subluna Park
3. Axateia
4. Challenger
5. Binarium 70 Ophiuchi
6. Oceà Atlàntic
7. I Am Trying To Crash Your Car
8. The See And See Machine
9. Automatic Night
10. Lluitadora per la llibertat
11. Elvis Preisler
12. All You Need Is Glub
13. Three Mile Island
14. L'efecte Bérégovoy
15. Fasten Sea Bells
16. Llibertat crònica
17. Gamma Cephei
18. Edimburg (Piobaireachd)
16. General Belgrano
20. Rates sobre ADN

Bé, la resta d'aquesta tarda la dedicaré a preparar un dossier de premsa i a anar a recollir uns llibres a la llibreria del carrer Ramon Llull.
Mentre, el "1964" està bastant encarrilat però li manca encara alguna feina crucial, sobretot per "Guireola", mancada de lletra i encara inacabada com a base. M'ho agafaré amb calma, ho he de fer bé després de la jugada rodona que està essent el "1980".
Us desitjo un 2014 feliç i sense PP.

divendres, de desembre 06, 2013

Some rare bits of brain lie here

Primer de tot, unes paraules d'homenatge a l'afonia del desembre, que com cada any ha vingut a visitar-me.
Aquest serà un post ràpid per parlar del "1980" i del "1964". I d'un cert encallament, malgrat que darrerament estic fent algun progrés.

1980

La pista núm. 10, "Groupies Online", està encara pendent de lletra. A més, no descarto regravar-la, i aprofitar per escurçar-la. És que no sé què passa: en l'esbós prometia ser un single en la millor tradició d'"Automatic Day" i "Hotel Renaissance", però simplement sona molt "machacona" un cop convertida en base. I no vull tenir cap tema dèbil al disc. La idea és prou bona, pel que lluitaré per ella. Pot ser que li acabi canviant el títol: no se m'acudeix res sobre "groupies" que no sigui sexista, i no m'agrada, ja fa vint anys que el sexisme té prohibida l'entrada a casa meva. Segurament, doncs, aniré per una altra banda, tot i que no sé quina.

1964

El tema núm. 13, "El buit", ha estat regravat definitivament, en un estil molt més conforme al que és la resta del disc, amb percussions potents.
El tema núm. 21, "Aquesta és una mà normal", ha estat mogut al lloc 20 i ralentitzat un to i mig (sembla que n'hi ha prou amb aquesta maniobra per sol·lucionar un petit punt dèbil a la seqüència). El tema núm. 20, "Els millors ossos del país", ha estat subsegüentment mogut al lloc 21.
El tema núm. 23, batejat de moment com a "Guireola", és un afegit de darrera hora. És una bona idea... però com "Groupies Online" al "1980", està resultant problemàtic, tant en la seva gravació (un intent de mescla amb "flanger" no ha funcionat) com en la seva lletra (estic fent curt d'idees).
A partir de "Guireola", tots els temes següents han estat moguts un lloc enrera (en total, doncs, 26 temes).

Disc en anglès

Una proposta del noi de la discogràfica-en-fundació. Ell pensa que un recopilatori en anglès a l'estil de l'"ABBA Oro" en castellà pot ser més fàcil de moure per internet. Ja he reunit alguns temes en anglès i uns altres, de moment en base, per traduir i cantar de nou. Degut a afonia, això no es materialitzarà fins a principis de 2014 en el millor dels casos. Únicament em preocupa que pugui interferir amb els discos originals meus, sobretot el "Feina 2.0" i "Himnes".

Demo dels Visitants

Just quan a la fi podria haver regravat les veus, ha vingut l'afonia. M'ha vingut d'hores. He enviat les veus que havia gravat a l'estiu al Toni Noise, encarregat de fer les mescles, i a veure si ho pot salvar. Sort, Toni!

Guitarres

Un possible canvi de clavilles a la "Schönbrun" ha estat afortunadament descartat (les cordes, com em van demostrar a la botiga, simplement no s'havien acabat de donar). El que sí que tinc en ment quan torni a tenir diners és un pont de 12 selletes per a la "Glendor" (impossible quintar-la amb el pont de sis selletes que duu de sèrie). I més endavant faré canviar la celleta de la Squier... i crec que m'atreviré a fer un canvi de pastilles a l'Älvian "tipus SG". No serà immediat, però.

dijous, de novembre 14, 2013

The Dreaming...

El "1980" acaba d'entrar en una fase força interessant: l'11 de novembre d'aquest 2013 (95è aniversari de l'Armistici de 1918, recordem que la política és la continuació de la guerra per uns altres mitjans) n'he acabat de gravar les bases instrumentals i acabat de decidir el track list. Efectivament, existeix fins i tot una còpia en CD d'un "1980" completament instrumental, amb portada i tot, tot fet per mi amb l'ordinador. Què falta? La veu. I escriure les melodies. Però el que fa especial aquest moment és que, per primer cop en tots aquests anys, hi ha la possibilitat certa que el resultat final de tot aquest esforç sigui publicat per una independent que s'està formant, i el noi que ho porta ha sentit aquestes bases i està encantat. Únic dubte: lletres en català o en anglès? Estic obert a tot, i l'opció anglesa la consideraria seriosament si hi ha possibilitats certes de sonar en algun lloc a USA, una opció que no sé si és factible però que reconec que m'agradaria intentar. Almenys, crec que he trobat la persona adequada per a publicar-me, i li estic molt agraït. Espero estar a l'alçada amb la part de feina que em resta per planificar i fer. Una cosa és segura: serà el meu disc més indubtablement comercial, i a la vegada deixarà molt clar què és el que hagués volgut fer amb el "Feina 2.0" i que aleshores no em va acabar de sortir.
El CD de "1980" instrumental dura 71:53 i consta de 20 temes + una pista fantasma, no essencial però que m'ajudarà a arrodonir l'estructura de l'àlbum. El llistat de temes, ara per ara en català i incloent tres nous temes més tota una sèrie de regravacions i overdubs (la tecnologia MIDI és gran), és:

1. Times New Roman
2. Subluna Park
3. Axateia
4. Challenger
5. Binarium 70 Ophiuchi
6. Oceà Atlàntic*
7. I Am Trying To Crash Your Car
8. The See And See Machine

9. Automatic Night
10. Groupies Online*+
11. Elvis Preisler*
12. All You Need Is Glub
13. Three Mile Island
14. L'efecte Bérégovoy
15. Fasten Sea Bells
16. Llibertat crònica
17. Gamma Cephei
18. Edimburg (Piobaireachd)
16. General Belgrano
20. Rates sobre ADN

(*) Indica els tres temes nous, encara sense lletra, a l'espera de decidir l'idioma del disc.
(+) Tema que segurament escurçaré en dos minuts amb un fos de sortida.

El "1964", mentre, queda guardat pel 2014, any de la independència. Totes les cançons estan compostes i les lletres escrites, però apart de la veu hi falten els solos de guitarra elèctrica a molts dels temes, i també hi ha dos temes (13 "El buit" i 21 "Aquesta és una mà normal") que vull regravar perquè encara hi ha marge per a millorar-los i acabar d'arrodonir el que jo crec que serà el meu segon millor disc, encara que segurament no tan comercial com el "1980" que va néixer a partir d'ell.

*****

L'aroma a Hammond ha anat canviant de dipositari junt amb el fet que fins ara encara no he pogut trobar la manera de pagar-lo. Diguem que hi ha algun esquema pel desembre, però és fer el compte de la lletera, pla i simple. Però puc comentar en què penso, almenys riurem. Després de considerar durant algunes hores el Casio XW-P1 (aparentment molt potent, però li falten octaves i altaveus, i els videos de demo insistien a treure'n els pitjors sons, el que em fa témer que no li pugui treure tant suc com jo voldria), m'he "instal·lat" en el seu colega Casio WK-7600, menys ambiciós (prescindeix del sinte "analògic", del sequencer i de les capes de so) però més adequat pel que en necessito: secció Hammond, 76 tecles, un bon piano i altaveus, el que el convertiria en un bon teclat de directe -sobretot per a la coral, on anem mancats d'un teclat en condicions-. Bé, també pensava en un "tauler de pads" de percussió Yamaha DD65, eficaç i relativament barat, però reconec que el fet que la persona que pensava gravar-hi en MIDI no en vulgui saber res m'ha refredat bastant. Pel que no descarto anar pels DOS Casios quan les finances m'ho permetin, que és el que no tinc clar. I per una taula de mescles una mica més gran (la que tinc comença a anar justeta), però no espero que sigui precisament aviat. Les guitarres les aparco, és cert que en tinc més que suficients i potser cal més fer fer certs moddings a algunes de les que tinc, sobretot un canvi de clavilles a la "Schönbrun" i intentar localitzar un pont de 12 selletes per a la "Glendor" (és cert, el pont de 6 selletes de sèrie causa notables problemes de quintatge en algunes cordes). El que vol dir que ja tinc prou feina econòmica pel 2014.

dilluns, d’octubre 28, 2013

Entrevistes 2013, 13.

Potser aquesta sigui l'entrevista de la sèrie en la que més m'hi he implicat emocionalment. En Francesc "Quico" Palomar, membre fundador de La Fura dels Baus i actualment músic i pintor de talent, els atzars de la vida l'han apartat dels cercles on un pot esdevenir "mediàtic", sigui el que sigui el que aquesta paraula impliqui. Per tant, ell és un dels grans oblidats als que el món de la cultura del nostre país hauria de rescatar. Content de poder-vos-el presentar avui aquí.

1. Abans de parlar de música, què ens comentaries del teu vessant com a dibuixant i pintor?
De petit sempre m'havia agradat la fantasia, la història, els còmics i pintors experimentals,Dalí i similars, hiperrealisme i sobretot fantasia.
Les arts son complementaries i barrejables.
Sempre he pintat i dibuixat, el ser miop em deu haver influenciat a fer complicades miniaturitzacions.
A Barcelona la majoria de feines que hi havia eren de tractar amb gent: publicitats, vendes, a domicili... i enquestes.
Un dia se'm va ocórrer de fer imprimir un dibuix, per ensenyar-ne mes vaig dibuixar una cara feta de dibuixets ,un dels meus trets caracteristics...
al imprimir o, avui dia, fotocopiar aprofito per complicar els dibuixos i posar hi moltes coses...
Als anys 70 ,quant deien que venia la democràcia, els carrers eren festa de llibertat o ens ho semblava ,donçs anant pel carrer llocs on hi havia jovent, pubs , parcs , universitats... oferint un dibuix a preu super economic anava i encara vaig buscant me la vida.
He pintat en varies tècniques... he fet murals , etc.
Últimament aquarel·les petites per poder vendre a poc preu.
Tinc coses mes treballades que no porto pel carrer.
Ara m´hauria de lamentar del poc reconeixement pero preferiré parlar d´altres temes.

2. I del teu paper en la fundació de La Fura dels Baus?
Als anys 70 a Barcelona hi havia concerts i festivals on jo participava amb tribu, solíem ser un grup multitudinari. Jo em cuidava de disfresses i ninots, l'ármadura, una cabra, un elefant de goma... i de vegades feia sortir a ballar alguns components futurs de la Fura... eren xicots del meu poble, de vegades adornaven les meves actuacions, tenien inquietuts culturals i un dia em van dir que volien fer un grup de teatre...
Bàsicament influenciats pels Comediants i els seus espectacles-cercaviles...
A Barcelona vàrem actuar pel gòtic, les rambles,la rodona que hi ha al capdamunt de les rambles on hi ha el metro...
Després cercaviles als pobles, el carro i la mula... tot dins un ambient festiu i familiar.
jo en aquells moments estava amb l´idea de teatralitzar la musica, com Genesis o Jethro Tull, buscant vessant medieval romantico-còsmica... el gir punk-industrial.
Però els hi va anar be.

3. Molt sovint fas filmacions dels teus concerts. Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar? I algun video favorit?
Els videos que he fet son per veure la intenció. Cap no m'ha sortit massa be, he d´agrair al Martí Inglada de Reus els dos que m'ha fet per al youtube.

4. De moment comptes amb un CD de gravacions en viu. Tens pensat de fer un àlbum d'estudi en el futur?
Porto anys gravant algunes cançons en estudi amb el jairo moreno. Quants anys mes per acabar 12 cançons? No ho se...

5. Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?
La primera "l´estel de canya", a l´estudi vaig afegir-li un tros per fer-la mes simpàtica.

6. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?
Em fa respecte composar, penso que ja hi ha infinitat de musica feta i em sento poc culte per opinar. Amb les lletres el que faig en directe es barrejar-ho tot: estils , ritmes,canvis de lletra, versions, i quant surt, cançons improvitzades irrepetibles.
M'agradaria compondre en grup a una casa de pagès, d´eco un pou, etc., aixo als anys 70... Avui en dia és dificil , tot i que hi han molts mitjans portàtils.
Fer una canço pot semblar arquitectura i experiment psicologic, em costa quedar amb mi mateix per composar, preferiria compartir-ho, avui hi ha molts avantatges per fer ho, veient el que han fet els altres...

7. I a l'hora de fer adaptacions? Tens algun autor favorit?
M'agradaria trobar qui m'animés a fer versions de les més maques... King Crimson, Moody Blues i tot tipus d´estils, bellesa, emoció, i diversió.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?
Depèn d'on... Adaptarse al moment segons el public... Interessa expresar el que es pugui del meu misatge i fer-ho tant personal com pugui, tambe depèn de la comoditat tecnica i segons com sigui el públic...

9. Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.
Sóc un seguidor dels instruments peculiars i màgics, hi va haver un temps que vaig confondre un mellotron amb un arpa de boca, molts anys somniant en un theremin i fa anys que el "toco ". Mandolines bastantes ,guitarres més, m'ha interessat molt la de 12 cordes, n'he tingut unes quantes ,una aria de La Trinca que els hi vaig canviar per una eko... El mellotron que tinc espatllat ara el te un tècnic de teclats, qui sap quant es podrà arreglar. Uso quan puc un vintage synth de Roland i un v- machine de sons samplejats.

10. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?
Un lloc en un entorn bonic, pagès o castell... a poder ser un amfiteatre o teatre o teatret ,o almenys escenari còmode... a la realitat hi ha el Pastis, el London, Cara B, Bohemius... A mi em faria falta un mànager.

11. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?
Vaig aprofitar l´emule, ara ja no... Penso que es perillos de perdre-hi el temps, hauria de ser una ajuda, no un substitut de la realitat. Tinc l'equip de vinil en excedència, s´hauria de reparar, i sobre la qualitat dels sons tambe hi ha diferents qualitats d´oïda en les persones.

12. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?
Ve més de gust el vinil pero lo altre es mes portàtil i a mi m agraden les sonoritats. Potser hauria d'escoltar-ho en tres maneres.

13. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?
Joan Colomo, l´Albert Palomar, Ix, tots els companys cantautors amb qui ens trobem a les jams. Tampoc no ho conec tot.

14. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?
Arcade Fire, Moody Blues, Crosby Stills & Nash, tots els altres.

15. Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?
Actuar on es pugui i obert a l'inspiracio, colaboracio, i quan pugui gravar més ...

16. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.
Hauràs de corregir una mica... (No he hagut de fer-ho molt, Quico. -Ed.)

dijous, d’octubre 24, 2013

Entrevistes 2013, 12.



Més respostes avui! Ens arriben les paraules d'en Carles Cuixart, "Vol menor". Apassionat i ben informat, ens avora a tot de nova gent. Escoltem-lo!

1. Per què "Vol menor"? Com vas arribar a aquest nom?

Vol menor, és una cançó que va fer el meu cunyat i amic de l'infància, abans, no fa molt, uns 4 anys, teníem un projecte musical que es deia "pistoles d'aigua". Vam fer una quarantena de cançons, una d'elles i la meva preferida era "vol menor", quan es va acabar "pistoles d'aigua",..em vaig quedar fet caldo, i  vaig decidir  tirar endavant sol i cantant per primer cop, abans mai no ho havia fet... i vaig voler agafar el nom de la cançó per recordar aquella història, a part, el nom en sí és maco, sincer.

2. Quants discos portes gravats ja? Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar?

Porto gravat dos discos, el primer "escriu-me en un paper" 13 cançons folk gravades de la manera més senzilla possible, hi han pocs instruments, guitarra, veu i piano, i el segon l'acabo de treure ara: "pluja d'estiu". Aquest segueix sent folk però amb toquets de pop, gràcies a la producció del Roger Gascon, la gran descoberta de l'any, músic multi-instrumentista i gran productor, que m'ha gravat el segon disc. Com anècdota, dir que en el segon disc, vaig deixar total llibertat en Roger a què fes al que volgués en les cançons... li vaig comentar, que estava saturat de gravar-me a mi mateix a casa, i que necessitava algú que es fiqués en la cançó, quan gravàvem les cançons, anava al seu estudi, gravava la guitarra i la veu i marxava. Després, l'endemà, rebia un mail de'n Roger amb la cançó muntada, i era com rebre un super regal de la teva pròpia cançó, ho recomano a tothom, gravar amb ell i deixar-se fer, és un mag aquest home, i una part molt important en vol menor a partir d'ara.

3. Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?

És molt difícil escollir una, jaja... m'agrada una cançó instrumental que es diu "Didi", és una peça instrumental amb la guitarra dedicada a la Cloe, l'angelet de casa, la vaig fer 6 anys abans de néixer i li tocava a la Guiomar la meva parella sabent els dos que era una cançó del nostre futur fill o filla, en aquella època ens agradava el nom de didi, que després vem escollir Cloe...

4. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?

Quan faig una cançó, em deixo dur, li don importància a les melodies que venen soles, quan menys tu esperes, busco espontaneïtat i que pugui arribar el missatge, amb les lletres sóc bastant directe, i vull que s'ha mantengui fàcil, sempre busco transmetre alguna cosa de dins.

5. Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin les teves lletres?

A les lletres parlo quasi sempre de fets personals que m'han passat, del que sento, del que estimo, i de temes en general, últimament, em surten lletres una mica anti-sistema, bé, amb tot al que està passant és fàcil que surti la vena punk.

6. Tens alguna experiència que ens vulguis comentar amb fer videos?

De tema de vídeos poqueta cosa, el primer el vaig gravar amb la Maria Mateu de k de cultura (la màquina el temps) i després, sol, sense tenir ni idea, amb una càmera de fotos, vaig gravar el segon vídeo (transparents) a la platja, de Calonge... ara, d'aquí poquet, gravaré coses noves, dos vídeos en directe.

7. Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.

Toco amb la primera guitarra que em va comprar la mare, ja fa una pila d'anys,.. una acústica Aria, al llarg dels anys he anat tenint diferents guitarres com una ovation i diversos pianos però per circumstàncies he anat venent i al final em quedo amb l'essència, el records del primer regal musical... i segueixo amb la primera guitarra. Com anècdota, em van regalar un piano vertical de fusta de "l'oeste", jaja, una clienta quan li estava fent el jardí de casa (sóc jardiner),..em vaig quedar de pedra quan em va dir : nen, si t'emportes el piano te'l regalo.." ostres vaig flipar,..aquest encara el tinc a casa, i sona molt maco, he fet moltes cançons instrumentals gràcies a aquest piano.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?

Als directes, busco transmetre un sentiment sincer en cada moment, i comunicar-me amb el públic, i últimament que la gent canti.

9. Com vius el moment de tocar el primer acord d'un concert?

Com sempre, al principi de cada concert, surt aquesta adrenalina màgica, que et deixa en un estat de eufòria, no sé, és difícil d'explicar, és una sensació màgica.

10. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

Hi ha de tot, hi han llocs macos, com el "versalles" de Sant Andreu" la goleta de Sant Feliu de Guixols, el niu i l'ultra-local records del poble nou, la teteria sa pubilla de Calonge, però al millor lloc, és al carrer amb un ampli a piles davant del mar.

11. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

En un principi internet, pintava molt maco pels músics independents, etc,..i segueix estan bé per poder promocionar la teva música i arribar a llocs on abans potser era impossible, però al mateix temps ha fet, que tot vagi molt ràpid, hi ha molta informació, que no dona temps assimilar-la, s'ha perdut l'encant d'escoltar un disc sencer. En format físic, crec que d'aquí poquet ja no existirà i les tendes de discos seran com museus...(per desgràcia).

12. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Les tres per igual... tot canvia... aquest pas al nou format serà un implant a la pell amb milions de cançons... (locura)

13. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

És impossible dir només un, en aquests dos anys que porto tocant, he conegut gent increïble, de fet, el segon disc està dedicat a ells i elles, els dic "els transparents", gent molt bona, que encara no té el lloc que es mereix. Per citar alguns: Ian Sala, Albufera, Helios Ruiz, Marlon Dean Clift, Albert Palomar, Jordi Calvet, Sam Destral, Canciones de nadie, Elaiza, Petit,el Cantaitor, Oscárboles, Namina, ultraido, Llorer, Abús, Rusó Sala, Guillem Michel, Jirbi, Carles Ribot... the missiing leech, etc etc...

14. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

M'encanta en Quimi Portet, crec que fa cançons increïbles, en Puntí, i en Serrat, que és com els beatles, té unes 60 cançons conegudes com a mínim i tots els clàssics del pop i rock de sempre... uehhh!

15. Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?

Ara segueixo fent concerts acústics, i estic preparant la presentació de "pluja d'estiu" en format trio (bateria i baix) que la farem el 13 de desembre a l'alfa en viu. En un calaix, ja tinc les cançons noves pel tercer disc que segur segur que tornaré a treballar conjuntament amb en Roger Gascon i la idea és que sigui doble... a veure què surt.

16. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Bé, tinc ganes de que vinguin ja els "anunakis" que posin una mica d'ordre en aquest puto sistema... i per acabar, la meva pàtria és la panxa de la mare.

Entrevistes 2013, 11.



Dia intens en aquesta sèrie, que avui començarem amb Notienefans (Dani Pino), parlant de grans experiències, de grups intensos, i d'una Maton. Enjoy!

1.        Per què "no tens fans"? Com vas arribar a aquest nom?

Sempre dic que prefereixo pensar que en lloc de fans, si t’agrada notienefans, serás un amic en potència.

2.        Quants discos portes gravats ja? Tens alguna anècdota que ens en vulguis comentar?

Notienefans té un disc: La deriva de los viejos, la quietud de los columpios.
I una maqueta ( que no sé en quin moment va passar de maqueta a EP ):
Descampado Plein.
He colaborat en discos d’altra gent com: Cabaret Misêria ( on formava part activa i pallassa ), Ulysses ( la meva banda de tota la vida ), Nunnery ( colaboració petita ), Estupida Erikah...

Més que anècdota millor explico qui ha grabat el disc de Notienefans:

Es diu Àlex Ballester (alias Plankton Electronics http://www.planktonelectronics.com).
És un autèntic privilegi treballar amb ell. Tot el material amb el que he grabat ha estat fabricat per ell ( previs, micro, pedals...) i podem dir amb un cert orgull rabiós que el nostre disc sona únic. Han sigut nou mesos molt intensos de proves, errors, i encerts.

Us convido a tots a visitar la seva web i fer un cop d’ull a tot allò que aquest home s’inventa.

3.        Quina és la teva cançó favorita entre les que has escrit?

Això és molt difícil!! Però puc fer-ho.
És Los primeros dias de julio. Per què? Perque va significar una victòria per mi, una victòria davant de moltes coses complicades.
I a més, també va significar una forma de fer.

4.        Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a compondre?

Li dono importancia a tot. I per això acostumo de deixar abandonades moltes coses. Fins que la cançó no té la cara que había imaginat des d’un inici puc passa-me anys renant-li.
No tinc cap procés establert.
Tal i com em vénen les idees les realitzo. Unes més lentes, unes altres més inmediates. Sigui música o lletra. Això sí, les nits sempre són més agraïdes.

5.        Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin les teves lletres?

Crec que amb notienefans no tracto temes gaires còmodes en general. “la deriva de los viejos...” tracta d’alguna manera, sense vocació de tenir un fil conductor, de l’abisme que hi ha ha entre un nen i un vell. De si és més important l’experiència o la intuïció. Néixer o morir.
Em sembla que cada cop estem més inmersos en un procés d’ignorància cap a nosaltres mateixos que em resulta delirant.

A notienefans li agrada parlar de coses així.

6.        Tens alguna experiència que ens vulguis comentar amb fer videos?

No sé molt bé si la pregunta vol tenir relacions amb el vídeo de presentació de la gira del disc.
Si tinc experiències que vulgui comentar? I TANT!
Una nit de festa major vam grabar un vídeo amb el Ian Gehlhaar (BlueBeardedLady). Estàvem a la plaça vella. Volíem mostrar la forma de veure el públic de notienefans. I vam pensar en grabar un concert a fragments de notienefans mentre la gent l’ignora completament.

Amb el Ian hem treballat junts en altres projectes i sempre surten idees i resultats sorprenents.

L’estimo mogollón.

7.        Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.

Quin perill. En aquest sentit, tenint un company com l’Àlex les possibilitats son inifinites.
Però a part d’alguns pedals més...s’aproxima una Maton. Un Aer. Un vintage 30 pel meu Hot Rod.
En quan a guitarres elèctriques he aconseguit arribar on volia amb la meva Strato Vintage 60. Per aquí el somnis ja no m’agafen.

També he de parlar de la meva Tanglewood TGRSP. Em va sorprendre molt. La vaig dur al luthier on acostumo a deixar les guitarres i li van afegir una LR BAGGS IBEAM. L’Àlex va fabricar una DI especial pels directes.
I en quan a so acústic, no puc demanar res millor, mai he tingut la sort de sonar com ara.
Només això, una Maton.

8. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?

Als nivells dins de l’escenari.
A fora l’Àlex fa una feina molt fina, és un productor i un tècnic de so excelent. Paneja els loops, dosifica les reverbs, tracta les veus amb molta cura ( tinc una veu una mica incòmode...) i les guitarres son molt grans i planegen lleugeres pels puestos on anem.
Jo sempre tinc obessió amb tenir els nivells dels loops i les guitarres i les veus molt equilibrats. Llavors em faig la bombolla i jugo perquè sé que a fora va tot bé.

9.        Com vius el moment de tocar el primer acord d'un concert?

Suposo que com quan un lladre comença a fer allò de tallar el vidre per emportar-se una joia valuosa de la vitrina d’algú important.

10.         A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

La setmana passada vaig tocar a León al Bar Belmondo. Gent preciosa, respectuosa. Molt recomanable.
Rouge Bar de Poble sec.
La Cava de Terrassa.
El Teatro de la Estación de Saragossa (molt bon so, molt bona gent)
El teatre Alegria ( incomparable )

Em queden molts locals per conèixer, espero.

11.         Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

Que les incompatibilitats se les inventen les institucions que no tenen res a veure amb la música.
Jo consumeixo de tot, necesito música a tot arreu.

12.         Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Com ja he dit consumeixo de tot. Però m’encanta estar a casa i escoltar vinils.
Vinil. Per orgànic, per contacte, per real, per històric, per olfacte, per litúrgia,...

13.         Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

A ZA! per valents i tremendament originals i energètics.
A Espaldamaceta per sincer.
A Gente Joven per delicats.
A Pau Vallvé per compromès.
A Cabaret Misêria perque durarán sempre.
(Nota editorial: Cabaret Misèria van dissoldre's el juliol d'aquest any; sembla, però, que el Toni Ubach retornarà aviat).

14.         I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

Dels anteriors Za! y Espaldamaceta ja están “ en la brecha “.
Dels internacionals a Tame Impala, José Gonzàlez, Radiohead, Tune Yards...

15.         Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?

De projectes en tinc alguns. Un segon disc de notienefans en construcció. Potser un parell de bandes sonores. I un projecte molt ilusionant del que no puc parlar, encara.

Noms propis prefereixo no donar per no cagar-la.

16.         Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Jo sempre oblido coses importants. Ja en som dos.