Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, d’agost 20, 2012

Breu nota en II parts

Part I (política): tot s'està movent amb molta velocitat a la política catalana, pel que això que escric ara es pot veure superat en 24 hores. La mani de l'ANC (a la que aniré) està agafant tanta volada que fins i tot la CUP ha hagut de rectificar i donar-hi suport, encara que no deixin de fer la seva pròpia (sobretot, no ens mostrem dividits, ens hi juguem el nostre futur). I el que és més, fins i tot un Artur Mas que ahir mateix semblava entestar-se amb el pacte fiscal (malgrat que el govern espanyol no ha fet sinó fer-s'hi un bon tip de riure i dir-hi que no des del principi) semblaria estar considerant participar a la mani de l'ANC. Això és una arma de doble fil: si hi participa com a president de la Generalitat i respectant la vocació independentista de la manifestació estaríem parlant d'un fet d'una trascendència política importantíssima, però si volgués "reenfocar-la" al pacte fiscal o anar-hi només a títol individual no faria sinó confirmar el divorci entre el poble de Catalunya i la seva classe política. I això ha de canviar, tenim el cronòmetre en contra i ja no queda més temps. Almenys, ERC, RCat i SI comencen a parlar, ni que sigui en una fase de primers tempteigs, de negociar per a constituir una coalició per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, coalició que des d'aquesta modesta tribuna demano que es miri d'assolir, necessitem una alternativa clara als partits de sempre, almenys dos dels quals han fet un gir encara més espanyolista del que ja eren. I en un altre pla, no menys important, no deixem de seguir els preparatius pel "setge del Congreso" el proper 25 de setembre, ho dic des de la meva posició d'independentista que ho és per a poder eliminar de la seva vida la variable (nefasta) PPSOE (i dreta espanyola encara més dura) i que veu com a interessant qualsevulla iniciativa que apunti en el mateix sentit, encara que no es vinculi pròpiament a l'independentisme català.

Part II (més personal): només apuntar que: 1) "Himnes" està gravada en la seva integritat (correcció d'errors a la partitura inclosa, les veus van ser gravades en una sessió maratoniana de 7h30min l'11 d'agost passat) però pendent de la mescla final i un mínim masteritzat (que és quasi segur que faré a principis de setembre; una altra cosa és si se n'arribarà a fer concert, no veig gaire clima i també reconec que no m'acabo de sentir còmode amb els textos, per la seva temàtica i per com queden un cop cantats); 2) "1964" ha d'entrar en una "tercera fase" consistent en la gravació en overdub de diferents pistes de percussió i bateria per a moltes de les cançons, en un intent de donar més "punch" a l'obra, i de moment una primera decisió ha estat treure del llistat de cançons la "Sintonia X-1", que simplement no hi acabava d'encaixar (cosa que m'obligarà a redefinir l'ordre de cançons d'aquest projecte, però això pot ser bo); i 3) no hi ha hagut canvis a "1980" de moment, però pel "field test" que porto fet no acabo de veure molta resposta al que a principis d'estiu veia com una possible obra major (no sé si perquè, com em va dir algú, podria sonar més a anys 80), pel que no descarto provar a afegir-hi dos o tres temes més deliberadament vuitanteros (miraria de no tocar, o fer-ho només un mínim, les bases ja fetes; almenys començo a veure més clar la part literària, dintre de ser el que més em costa en qualsevol projecte).