Estat del "1980" i altres

El "1980" promet. Aquesta darrera quinzena he fet les bases de sis cançons. Si a això afegim que ja tenia set bases vàlides pel disc (una de les quals, "King Kong", va rebre overdubs) i que he mogut al projecte dues bases inusades que tenia, surt un disc que musicalment s'aguanta força més bé que el "Feina 2.0" o el problemàtic "1964". Com a molt, se'm pot assenyalar que té regust a "Corrupció", però ara em sembla una virtut, en un moment en què el més important era agafar seguretat en mi mateix. I inclou cançons amb potencial per a ser "singles", cosa molt important pel que serà el meu darrer intent de publicar. Ara només falta crear lletres, això és el que em costarà. De moment he renunciat a fer un disc conceptual sobre Polònia, en adonar-me que la lletra principal, "Solidarnosc", hauria de defensar un moviment extremadament catòlic. I jo respecto les idees d'altres, però el catolicisme comença a ratllar-me. En fi, que crec que fer un disc compost de subtemes literaris em pot rendir més. Un cop dit això, la llista de bases del "1980" (amb noms de treball, però definitiva) queda així:

1. Yupiiii!!!
2. TechnoPiece
3. Celtic
4. Andorra Piano
5. Barret
6. Gafas
7. King Kong
8. Glass So Fast
9. Aung
10. Korg Float
11. Middleeat
12. Moogie Moogie
13. Wawel-gaita
14. Monroe
15. Jazzy

Les lletres intentaré fer-les la primera setmana de maig.

"Himnes" em fa dubtar més. No per la música (puc fer algun retoc, però essencialment és de la mateixa qualitat que la del "1980"), sinó per les lletres. Tot i que no he esgotat del tot les portes on trucar pel projectat concert (pura manca de temps), el cert és que no poder-lo fer al lloc on jo havia volgut m'ha desencantat. I no m'acabo de veure subscrivint lletres tan religioses sense un motiu potent. Com a molt, m'ofereixen l'avantatge d'estar ja escrites, que no és poc. No sé què fer.

El "1964" acabarà sortint, m'ha portat massa feina i preocupacions com per abandonar-lo, però no hi estic massa entusiasmat. Almenys ofereix un sabor diferent del de la resta de la meva obra, però reconec que les cançons que tinc més ullades com a "singles" no han acabat de sortir bé, tal com estan ara. No és un projecte prioritari.

I em falta trobar un nou inici per a "Santuari", un cop he mogut "Aung" al "1980" (on encaixa força més bé). Paciència. Almenys, tot plegat m'ha decidit a buscar encàrrecs de composició. Tinc clar que jo sóc bàsicament compositor, no cantant, i que el que realment sé fer és compondre i produir. No sé si innovo, però és una idea que hi ha darrera de la meva música. Penso que és possible ser comercial i fer bona música al mateix temps. I el "1980" n'és la prova més evident.

Per acabar, dir que estic treballant en un DVD de rareses, que ha d'incloure coses com les meves primeres cintes magnetofòniques experimentals, cançons descartades del "Feina 2.0", "covers" fets amb quatre trastos per a entrenar-me a gravar l'any 2000, i videos d'actuacions meves diverses. No és material molt brillant, la veritat, però penso que està bé tenir-lo reunit en un sol lloc. En tot cas, tinc previst fer-ne pocs exemplars, només per a qui de veritat hi estigui interessat.

VIATGE A CRACÒVIA

30 març de 2012

Ens n'hem anat de casa a les 5:30 amb taxi. Controls usuals, etc. A l'avió ens han donat uns entrepans força correctes en termes del que se sol servir en avions, i un suc de tomàquet (de taronja per a la mare). Escala a Munich. Quan hem arribat a l'aeroport de Cracòvia (escala HO) hem agafat un taxi que ens ha costat 77 zlotis i que ens ha deixat a l'hotel Royal. Hem recorregut 3 km de passadissos fins a l'habitació 205, molt espaiosa. L'hotel semblava datar de l'època comunista (tot i haver estat fundat el 1898). Hem deixat els equipatges i, en sortir, hem començat a preguntar per l'òpera. Quasi ningú ho sabia. De fet, la gent era molt sossa, una sensació que tindrem regularment durant tot el viatge. D'alguna manera hi arribem i comprem entrades per Rigoletto. També fan el Requiem de Verdi però està “sold out”. Sortint, desfem camí i ens mirem l'estació de tren. Davant hi ha la Galeria Krakowska, on entrem. Molta roba, suficient com per equipar a tot Polònia. Veiem una llibreria/tenda de discos, però no trobo els discos que vull. Retornant ja a l'hotel, creuem part del centre, que sembla estar prou bé. Triguen a encendre l'enllumenat fins que quasi és de nit.

31 de març

En sortir al matí, hem buscat la “i” (informació) i després ens hem posat a caminar pel centre. Hem trobat una plaça enorme, la plaça del mercat, on hem mirat restaurants i hem sentit música folklòrica en directe, amb pluja abundant. Hem dinat a un restaurant on les cambreres anaven amb uns vestits curts incongruents amb el fred regnant. Jo he dinat spaghetti a la carbonara. La mare, un pollastre amb formatge tot curiós. Hem quedat quadrats. Hem anat al Carrefour a comprar pomes i iogurts, i cap a dormir a l'hotel. A les sis i una mica hem sortit a explorar el barri, hem vist una esglesia davant mateix de l'hotel i ens hi hem ficat. Bufona. Preparaven un concert. Quan anàvem a sortir, arriben uns i ens diuen que el concert es farà a les 19:30 i que tocaran la Sant Joan de Bach. Comprem entrades, sortim, descobrim un petit comerç on anar a comprar menjar, passem un moment per l'hotel, cap a l'església... i estava plena. Hem segut de miracle, i només hem pogut sentir el concert, no veure'l.

1 d'abril

Al matí, missa a la catedral. Semblen de fa 70 anys, de veritat. Sobretot quan s'agenollen tots de cop. I hi ha molts joves. M'he preguntat què hi feia allà. En sortir, hewm seguit una corrúa d'estudiants que anaven a peu... a una altra esglesia. A la plaça major hi havia passacarrers catòlics, i també hem assistit a una sessió de cant coral a l'escenari, molt desafinat. Hem dinat al restaurant de l'hotel. La mare ha demanat una cosa típica i no li ha agradat. Jo m'he menjat mig pollastre, força més bo. A la tarda hem hagut d'anar a l'òpera a peu, els tramvies són una merda. Especialment les màquines de bitllets, només en polonès. Resum del Rigoletto: l'orquestra ha estat correcta, els cantants han estat justets (la soprano ens ha fet patir una mica)... i el muntatge ha estat el més horrorós que hagi vist en un escenari d'òpera. El Bieito sembla un gran geni neoclàssic en comparació. Bidons sobre palets, planxes de color plata barat, vestits mig estripats, un home que cantava dins d'un bidó, elements que distreien de l'acció principal... No hi tornarem. Hem tornat a l'hotel en taxi.

2 d'abril

Hem anat amb un tren destartalat a Oswiecim, on hem agafat un taxi cap a Auschwitz. L'entrada era molt cara, és un dels punts pesseteros de Polònia. La visita ha estat interessant, malgrat tot, i l'hem suportada bé, malgrat tenir continguts molt dramàtics. Hem tornat en bus. He comprat dos discos de Czeslaw Niemen, un d'original i un altre de grans èxits. Una de les dependentes de la botiga era molt tanoca: li he preguntat si podia encarregar uns àlbums i ella s'entestava a dir que eren cançons individuals.També hem comprat menjar al Carrefour. La dependenta era molt antipàtica. Duiem les pomes sense pesar, per pura ignorància, però el que ha fet la interfecta ha estat retirar-nos les pomes bruscament i sense oferir-nos cap explicació. Jo m'he emprenyat molt. I hem decidit que no hi tornarem més.

3 d'abril

Hem visitat el barri jueu. Queda molt poca cosa, una antiga sinagoga convertida en museu i un museu jueu pròpiament dit. Hem dinat al restaurant de davant de l'hotel (ànec, molt bo). Després hem dormit. Al vespre, concert a l'esglesieta de la plaça major amb un quartet de corda. El repertori era conegut però hi ha hagut molt virtuosisme, especialment per part del violí.

4 d'abril

Hem sortit de l'hotel decidits a explorar el Wawel. Hem visitat la catedral i la sala d'armes del castell. Hi ha hagut caos amb les entrades. Eren prou estúpids com per a fer-nos esperar una hora de rellotge per a visitar les cambres reials... amb una guia obligatòria en anglès! Ho hem deixat córrer i ens n'hem anat al casc antic, en part a veure esglésies (a totes deien missa), en part de compres (no hem trobat res per a Apoll però jo he trobat tres discos més del Niemen, entre ells “Enigmatic”). I hem trobat un museu de pintura, només per a trobar que estava en obres. També hem trobat agència de viatges, però anar a les mines de sal pinta negre. Enmig de tot això, hem dinat carn a la plaça major. Hem tornat a l'hotel. La mare ha dormit. Jo només he dormitat, però estic fet pols. En llevar-nos hem decidit gastar unes targetes de cortesia pel bar (mitzvah) de l'hotel. a) s'hi estava fent una festa privada d'alt nivell; b) amb les targetes només ens servirien vodka amb seven up. Ho hem deixat córrer i hem sopat una miqueta a l'habitació.

5 d'abril

Avui hem visitat el santuari de Częstochowa, una mena de Lourdes a la polonesa. Ens han recollit a l'hotel. Una furgoneta per nosaltres sols, tot i que el conductor estava molt callat. En arribar a lloc (150 minuts de trajecte) ens ha aconseguit una guia en castellà. La visita ha estat molt interessant (hem vist l'orgue!), però és un altre món. En tornar hem dinat a la plaça major (carn un altre cop) i hem comprat una samarreta per a Apoll. Jo he renunciat a comprar més CDs de música d'aquí perquè no tenia cap referència. Al final del dia ens hem acostat a l'estació del tren i la dels busos per a mirar horaris i prendre decisions. Ja no hem entrat a la Galeria Krakowska, ja no hi havíem de fer res.

6 d'abril

Avui hem anat a Zakopane. Hi hem arribat amb bus. Una francesa ens ha indicat el camí (amb alguna petita inconcreció, no pas per culpa seva). Hem acabat veient una fira on he comprat alguns CDs. I al final hem aconseguit l'objectiu: veure el cementiri amb làpides de fusta, prou bonic (l'esglesia que l'acompanyava també era de fusta, un edifici acollidor on no obstant hem vist una cua fenomenal per a confessar-se). Hem dinat carn (en raccions molt justes) i hem voltat pel carrer principal abans de buscar la carretera, arribar just a l'estació d'autobusos i cap a Cracòvia de nou. En arribar, he anat pel meu compte a mirar discos a la plaça major... però per alguna raó no m'han atret, semblaven contenir qualsevol cosa. Ho he deixat córrer. I cap a l'hotel. No sabem on dar-la.

7 d'abril

Avui hem anat a Wielicszka, prop de Cracòvia, a veure les mines de sal. Hem agafat el tren... que parava als afores de Kraków, per raons que no ens han quedat clares. I ens ha tocat esperar un bus llançadora. Hem pagat una altra entrada costosa i hem baixat a la mina, molt fonda i plena d'estàtues de sal, quasi totes religioses. El millor, un temple excavat a la roca, enorme. Quan hem sortit d'allà dins ens hem, dirigit a la parada d'autobusos. Ens ha tocat esperar, una mica venuts perquè els conductors no s'explicaven. Finalment hem pogut agafar el bus de l'anada, i cap al tren. Hem dinat, no massa bé, a un restaurant davant de l'estació de tren. Almenys ha estat barat. Hem passat una estona a l'hotel i hem sortit a passejar a la plaça major. Plovia. La botiga de discos era tancada, així que no he pogut fer la darrera compra. Sopar a l'hotel.

8 d'abril

Dia de perdre el temps. Pel matí hem sortit a voltar sense rumb, parant a veure el Vístula. Nevava. Hem recorregut carrers que no coneixíem però hem acabat anant a raure a un cafè a la plaça major, on es hem refugiat del fred i hi hem pres cafè amb llet (la mare) i llet (jo). Hem dinat a l'hotel, molt bo. I dormir fins les 6. Hem comprat entrades pel Chopin a l'hotel... i eren per a un lloc diferent, però el concert ha estat bo. Això sí, a la mitja part un home del personal ha obert la finestra “per a ventilar” i el que era una temperatura força agradable s'ha transformat en un taro de marca major en no més de 20 segons. I a menjar pomes a l'hotel.

9 d'abril

Bàsicament, tornar. Aquest cop (paf! Aiiii!!!) l'escala l'hem feta a Frankfurt. Ja la podíem haver fet a Hamburguesa, pel preu.

El meu amor... impossible?

Confusió absoluta. Encara no sé si hi ha una possibilitat llunyana d'obtenir la Rick algun dia o si definitivament me la pintaré a l'oli. De fet, com mostra la foto, me l'estic pintant a l'oli per si de cas. La història és així: quan em vaig comprar la Strato XII (que, tot s'ha de dir, m'ha ajudat a fer la feina amb dignitat) la meva idea era comprar-me una Rickenbacker 370/12. Però, ai!, a la botiga em van dir que era impossible, que el distribuidor en portava poques i no sempre era el que es demanava, i que sortia molt car. En aquell moment ho vaig haver de deixar córrer i per sort vaig detectar la Strato XII. Però sempre m'ha quedat la cosa. Sobretot pel so. Durant aquests anys he anat acumulant informació: el distribuidor semblava dirigir els seus esforços només a dues botigues de Bilbo, i a la resta de l'estat era efectivament impossible aconseguir res. A Barcelona hi havia certa botiga que oferia Ricks de segona mà, sovint en bon estat, tot i que per a mi el problema era com reunir els diners i que el model concret que busco no l'han arribat a tenir, que jo sàpigui. Fins i tot així, una vegada vaig arribar a veure-hi una 330/12, i si hagués tingut 1800 € me l'hagués emportat immediatament. Hi ha certa botiga alemanya de venda per internet que semblava tenir, com a mínim, 360/12 de diferents colors, però el problema de com pagar-ho persistia. El mateix passava amb cert comerç especialitzat d'Anglaterra.
En aquestes, fa dos o tres mesos vaig tornar a passar per la botiga que he esmentat en primer lloc, en principi per una altra cosa, però se'm va acudir preguntar si encara era impossible obtenir una Rick. El noi va trucar al distribuidor... i em va dir el que li havien dit: que Rickenbacker havia deixat d'exportar a Europa. Jo havia vist a la botiga alemanya que tenien un parell de 360/12, però ben bé podien ser les últimes. Així que vaig quedar molt fet pols. Indecisió total. Havia d'anar a Nova York a comprar-la com se'm suggeria? Segurament això estava fora de les meves possibilitats. Això em va deixar molt parat... fins que fa uns tres dies vaig tornar a mirar la web alemanya per si ja havien venut les darreres Ricks, i de sobte veig que els han arribat noves Ricks, i a més entre elles hi ha tres 370/12. Avui ho he comentat a la botiga "en primer lloc", i el que hem de mirar és si simplement Rickenbacker ha canviat de distribuidor a l'estat. Això darrer seria fantàstic. De moment encara no puc fer l'encàrrec, però per poc que pugui estic decididíssim a intentar-ho tan aviat com pugui pagar un termini.

Addenda 24/4/2012

Doncs me la pintaré a l'oli. M'han confirmat que no es troben Ricks en botiga a tota la Unió Europea i que només es pot comprar per internet. Clar, sense les facilitats de crèdit d'una botiga ho tinc molt pelut. Estic mosca.