Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de novembre 21, 2011


Bé, ja és aquí. Ha trigat (del 2 al 15 hi van 13 dies) però és aquí. La caixa de "The SMiLE Sessions" és certament ambiciosa. 5 CDs, 2LPs i 2 singles contenint un muntatge de SMiLE en una forma escoltable més els punts àlgids de les sessions que s'han conservat (no totes, però sí moltes). Completen el pack un llibret de 60 pàgines més informatiu, un altre de 12 amb les fotos del llibret original que havia d'acompanyar SMiLE el 67, i un poster de la portada. Tot això en una caixa amb portada en 3D (aconseguida amb diferents plans de paper imprès). Un full separat al darrera de la caixa informa al comprador del contingut, i crec que es podia haver imprès a la caixa mateixa donat que l'informació que vé en una pàgina del llibret de 60 pàgines es refereix només als CDs i no és tan accessible. Almenys és un paper que conservaré.
El muntatge de SMiLE que ocupa bona part del disc 1 consta de 19 cançons, i està arranjat en tres suites a semblança de "Brian Wilson Presents SMiLE" (2004), tot i que amb alguna variant. Sentit en el marc del CD amb una continuitat que en mp3 no tenia, aquest muntatge guanya bastants punts. Se li pot criticar que hi ha algun moviment estrany: seguir el pla d'una obra ja acabada amb peces inconcluses no sempre sona gloriós. A més, hi ha tant afegits d'alguna sessió en una altra ("I'm in Great Shape", "Look") com alguna gravació no escessivament posterior (l'estrofa de "Cabinessence" cantada pel Carl Wilson el '68, el final de "Surf's Up" cantat pel grup el '71 amb dos versos de Jack Rieley), posats aquí per a donar més sensació de disc acabat del que realment és. També és cert que els discos pirates (Vigotone, Sea of Tunes) ens han acostumat a certs muntatges de les cançons que "semblen" més coherents que els aquí presentats. Finalment, hi ha algun tros amb reverb afegida (penso sobretot en el "2on moviment" de "Surf's Up" i en el cant "aquàtic" de "Love to Say Da Da"). Però el cert és que, com llegirem en el llibret, els productors Alan Boyd i Mark Linett van parar micos per a trobar els fragments correctes enmig de 75 bobines de cinta magnetofònica. I la part bona és poder sentir els fragments originals en una forma de disc prou coherent (si bé en mono).
Acaben el disc 1 (idèntic al de la caixeta de 2 CDs que es mantindrà com a edició regular d'aquest material) uns bonus tracks semblants als d'altres caixes retrospectives dels Beach Boys. A les cançons no incloses a SMiLE ("You're Welcome" i "He Gives Speeches") s'hi afegeixen muntatges estéreo de "Heroes and Villains" i seccions inusades d'aquesta cançó, un muntatge de cors de diferents cançons de SMiLE, un gag d'entre els molts que va gravar el Brian Wilson durant les sessions, i una demo no coneguda d'en Brian cantant "Surf's Up" en un piano desafinat, el que hauria pogut ser "Surf's Up" si s'hagués inclòs a "Smiley Smile".
Però el que realment motiva a SMiLEòfils com qui escriu són els CDs 2 a 5, contenint la millor anàlisi que s'hagi fet mai d'aquelles sessions. Són sessions encapsulades (fins i tot així, cada CD dura 79 minuts i escaig) però suficients per a entendre com treballava en Brian, i hi ha sessions no recollides en pirates, el qual vol dir que hi ha sorpreses. D'entre els discos, els més importants són el 2 (quasi íntegrament dedicat a "Heroes & Villains", i que demostra que moltes cançons del projecte es van originar com a segments inusats d'aquest tema -"Mrs. O'Leary's Cow", "Barnyard" o "Vega-Tables"-) i el 6 (dedicat en exclusiva a "Good Vibrations", potser una mica reiteratiu). Sorpreses: sentir la base 1 de "Wonderful" sense ralentitzar, sentir "Intro (Early Version)" que és com una primera versió de "Cow", sentir "Da Da" amb piano elèctric o en l'última sessió de tot el projecte... I també els bonus del disc 5, entre ells la inacabada (i magnificent) "Tune X" del Carl Wilson. "Three Blind Mice", en canvi, és una sessió prou interessant del '65 que sembla haver-se inclòs aquí perquè durant molt temps els pirates la van prendre per un fragment de SMiLE. I el que valia la pena rescatar però que no serà gaire escoltat és "Teeter Tooter Love", una de tres cançons molt senzilles cantades pel fotògraf de les sessions, Jasper Dailey (admetem-ho, dir que no té una gran veu és un eufemisme). Amb tot, un breu fragment s'ha de trobar a una altra banda: una versió ràpida, enèrgica i bàsica de "With Me Tonight" que va ser publica fa deu anys al doble CD "Hawthorne, CA, Birthplace of a Musical Legacy ". Potser es va gravar després de maig de 1967? El cert és que aquí hi ha dues versions de "Cool, Cool Water" posteriors a l'acabament de SMiLE. Possible resposta a l'interrogant: espai. Als CDs ja no hi cap ni una agulla. Ah, i està confirmat que el foc que se sent a "Cow" és autèntic, fet a dins de la cabina de gravació i enregistrat com tots els altres efectes del disc: tot autèntic.
Els vinils repeteixen material dels CDs... en les cares 1 a 3 dels LPs. Són les tres suites separades. Tinc pendent sentir les remescles en estéreo de cançons del disc que poblen la cara 4. I els 2 singles. Mentre no tingui accés a un plat de disc això queda pendent. Sorry.
Per acabar, el llibret de 60 pàgines. Els ha costat omplir-lo. Comença parlant en Brian, en un escrit molt articulat pels seus estàndards. Segueix un text de Tom Nolan on s'aludeix a les lletres de Van Dyke Parks (cridaner: per què no s'ha inclòs algun text escrit per ell i en canvi més endavant hi ha textos que no aporten res i sí que s'hi han inclòs?). Segueixen els altres Beach Boys (en Mike es contradiu una mica, si se sap llegir el seu text entre línies). Del Carl i del Dennis se n'han escollit breus declaracions fetes en vida. Segueix "Brian sobre els Beach Boys", on el Brian ensabona de valent a la resta de membres del grup en unes declaracions fetes ca. 1966. Peter Reum ens fa una mica d'història del disc (no aporta novetats però pot anar bé per a qui es compri la caixa a cegues).
La Sessionografia és un dels punts àlgids del llibret, amb informació actualitzada i exhaustiva que revela el que alguns ja sospitàvem: alguna cinta ha desaparegut. Després, un "timeline" fet per Domenic Priore. Les lletres junt amb les 20 il:lustracions originals de Frank Holmes i un breu escrit d'en Frank (això no podia faltar! Si no, seria com sentir "Desserts" de Varèse sense les cintes de música concreta pel mig), i són dibuixos de vàlua on el seu autor il·lustra les cançons sense fer el més obvi (certament són intrigants).
"Anècdotes" és això, anècdotes relatades per "insiders", des de la sessió de fotos a l'aeroport de Los Angeles fins a un partit de bàsquet que no aporta gran cosa. Ja he dit que aquest llibret ha costat d'omplir. El més substancial d'aquesta secció és un "diàleg" a tres bandes entre Michael Vosse, David Anderle i Danny Hutton on s'arriba a comparar a SMiLE amb el període cubista de Picasso (una cosa no tan exagerada, un cop es coneix la música).
Les notes dels productors són l'altra part substancial del llibret, on s'exposa l'enorme dificultat de compilar un disc que en la seva època no va arribar a existir més que en fragments escampats en diverses cintes. Es conclou que si amb la potent tecnologia digital de 2011 ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, arribar a muntar les cançons tallant i empalmant cinta era pràcticament un impossible el 1967: recordar què hi ha a cada cinta, trobar la presa correcta, que l'editatge no soni com un error... Els productors (i en Carl Wilson) ho han comparat a muntar una pel·lícula. Deu haver estat marejador.
Finalment, un altre escrit de Domenic Priore ens posa l'àlbum en el contexte de 1966, i bàsicament celebra l'àlbum.
Tot això, per un preu de 149,99 €. En general crec que ha valgut la pena. I si no m'agrada el muntatge dels productors, aquí hi ha prou material com per a compilar-me jo una mescla. SMiLE és l'àlbum obert per excel·lència. Una aventura inacabable.

Lluís Paloma Sánchez, 22-11-2011.