Avui he fet el primer moviment en molt temps en l'àmbit polític (que no de la política): adherir-me al manifest a favor d'una candidatura única independentista per a les estatals del 20-N. No sé què esperar-ne, però per separat és possible que ni CUP ni SI s'hi presentin, i seria pitjor. I hi ha tot aquest sabor a Bildu. Espero que funcioni, perquè el govern de Madrid (= PPSOE) està fent passos molt ràpids per a acabar amb nosaltres i amb CyU a la Generalitat estem lligats de mans i peus. No esperem al 2014: vé de cinc minuts.
També, no arribo a percebre "l'argument" de tot plegat, però les notícies provinents de Xile sobre atacs a l'educació, atacs als mapuches, enfrontaments amb la policia, morts i ferits una sabata plena, detinguts... són simplement alarmants. Ni idea de què fer des d'aquí, però el Piraña està aconseguint deixar petit al PPSOE, que ja és dir. Voldria fer alguna cosa.
També, Sol sembla estar fent molt més bé les coses que els equivalents a Catalunya (o almenys percebo problemes a Terrassa). No m'hi he involucrat però hi simpatitzo. I un punt està clar: els cossos de policia que hi ha tant a Catalunya com a Espanya són com per posar-se vermell. Això no és una democràcia.
Canviant de tema, avui he llegit "El valle de las cobras" de la sèrie "Jo, Zette i Jocko" d'Hergé. No és un desastre (Hergé va fallar molt poques vegades), però confirmo el problema d'estructura que comentava Benoit Peeters i que consisteix en que s'ha de moure a tota una familia de cop o situar a cert personatge en un determinat lloc com sigui, i això dóna lloc a una acció relativament lenta amb alguns temps morts i on es nota que a Hergé li costava tenir idees i donar una certa fluidesa a la història. Almenys la meva curiositat està (força) satisfeta.
Creativament, res de nou. Estic parat i a la vegada amb recança de tornar a l'acció. Bloqueig d'escriptor, i a la vegada crisi tecnològica no del tot superada (Cubase no m'obeeix i no puc disposar de cap dels altres programes que emprava excepte de Krystal, que en si mateix queda lluny de cobrir totes les meves necessitats). Almenys l'ordinador i l'Audiophile responen bé.

1) El PSR-E233 va arribar dimecres, i hi vaig passar una bona estona. Té els sons que necessito i això m'alegra. Falta buscar-li un suport en X i un pedalet de sustain. Tot arribarà.
2) Fa cosa d'una hora he acabat la bio d'ABBA. Com deia, molt ben investigada. Però m'ha costat de llegir (en això hi ha fet molt que em costa llegir llibres, sobretot totxos d'aquesta magnitud -541 pàgs.-). He de descansar.
3) Quasi no he tocat el material del "1964"... excepte per reorganitzar-lo en dues carpetes. Una consisteix en el material "sixties" (i no val la pena, la veritat). L'altra, en material més semblant al "Feina 2.0". En cap cas hi ha material realment definitiu, i falten "hits", imprescindibles si vull publicar. Ho deixaré aquí, almenys fins a acabar els altres projectes que tinc per davant.
4) Per a canviar d'aires, estic escoltant de nou la "Missa Glagolítica" de Janaceck. Melòdicament rica i harmònicament aventurada, és el tipus d'obra clàssica que SÍ voldria interpretar en directe (hi ha part de cor) però que no confio que s'arribi a fer mai a Terrassa. Ni tan sols havent expirat els drets d'autor.
5) Fa una setmana vaig comprar en una "segona mà" un disc de LeAnnRimes anomenat "Twisted Angel". Per sort va sortir barat, però em va sonar a vell fins i tot sabent que no comprava precisament una obra mestra (coneixia la cantant des de feia anys, això sí). Diguem que va intentar fer un disc "sexy" i no li va sortir bé (temes dèbils i sobreproducció innecessària). Per a mi, el moment realment important de la carrera d'aquesta dona és la seva versió "a pelo" d'"Amazing Grace", on, sense cap instrument i amb una mica de reverb només, ella fa una interpretació perfecta. Però va ser només un flash momentani. De totes maneres té algun disc millor que "Twisted...", tot s'ha de dir.
6) Per contrast, ara estic escoltant la "Missa dels Psalms" de Stravinsky. És una de les seves obres més conegudes, sense ser-ho tant com la "Consagració de la Primavera". Aquesta sí que l'he sentit algun cop en directe... però no a Terrassa. Destaca pel refinament en la orquestració: un "so integrat" difícil d'igualar. Escolteu sobretot el tercer moviment.

És un agost perdut. Em costa relaxar-me. Sobretot, que tinc la sensació d'haver perdut el temps durant el darrer any, i hi ha una certa urgència per a presentar alguna cosa. Sobretot ara que pot haver-hi canvis (per confirmar) a Els Visitants i que convé presentar novetats. En tot cas, és com si el gran any hagués de ser el 2012. Espero que no se'm compliqui l'agenda com sí ho ha fet aquest curs passat.
Una cosa que em frena és que encara m'estic adaptant al nou sistema operatiu i a haver de canviar de programes. Cubase AI4, que vaig adquirir amb la tarja M-Audio Delta 1010LT, està resultant molt difícil de configurar. Amb moltes possibilitats, però encara no he aconseguit fer-hi feina. El problema es centra en el MIDI, no puc fer-hi el que volia fer-hi. El "tècnic" serà consultat. El cert és que cap dels programes que feia servir amb XP ha sobreviscut intacte al canvi a 7-64bit i no puc treballar. Aviat produiré un segon tema per a un conegut del Macondo, en Dino Ratso, i tot hauria d'estar en ordre (un primer tema, "La noria", està ja acabat, amb certs bons resultats). Bé, sinó toca emprar el portàtil...
Almenys ja tinc connectada la taula nova, una Behringer X1832USB. Puc retirar la Fostex i fer servir la X802 per a directe. I, per primer cop a la vida, podré gravar fins a 6 pistes a la vegada (si algun cop cal). És una millora sensible. També, durant la setmana arribarà un teclat barat, el Yamaha PSR-E233, que és com un germà petit dels que tinc i que bàsicament necessitaré per directe (sí, pel projecte misteriós també).
Els dies que porto després de la debacle del 31 de juliol els he ocupat majorment llegint (encara no l'he acabat) la bio d'ABBA escrita per Carl Magnus Palm. Està molt ben investigada, i quan m'hi puc concentrar és interessant. Però és tan densa com un llibre d'historiografia típic, i no en passo tanta via com creia que hi passaria. Almenys aprofito per a llegir-la escoltant (la major part del temps) els àlbums d'ABBA. M'haurà servit per a tenir una temporada ABBA. Això sí, voldria que es traduís en alguna cosa nova des del punt de vista creatiu i no tinc clar ni què ni com. Estic molt accelerat. Únicament sé que l'mm6 podria formar-ne part. També, ressucitar el DX7? Qui sap! Tot depèn del que pugui fer caber a la meva petita habitació. I de si ho puc connectar al PC i fer-ho anar.