Han passat un parell de setmanes des del caos. Va ser una història de nervis que em va passar factura. No crec que ningú, apart dels propis compositors, se sentís satisfet amb el resultat. I, no obstant, sóc el primer sorprès que els músics donéssim un 120% de nosaltres mateixos. Crec que això és el que va fer la diferència i que al públic no li semblés tan desastrós. Però a mi em va deixar veritablement trist que en un dels parlaments es digués que s'havia fet l'encàrrec "als tres compositors professionals de Terrassa", un comentari que passava per alt a una quanta altra gent que també s'hi guanya la vida, i que en el meu cas semblava passar per alt que la única diferència entre mi i un professional oficial és que no he pogut publicar mai encara que hagi maldat per aconseguir-ho. La gent amb la que he parlat del tema m'ho han posat més en perspectiva, però de fet tota aquesta història ha posat de relleu que a Terrassa se'm considera un cantaire de coral bastant bo, però que no es pensa en mi com a compositor i que la meva obra ha tingut poc ressò, malgrat els meus esforços en aquest sentit i malgrat que en teoria una activitat podria haver beneficiat a l'altra. Encara no sé com resoldre aquesta situació en aquest moment de la meva carrera, però tinc clar que necessito encàrrecs, i que ara mateix la penya està més pendent dels concerts que de les gravacions (encara que a mi no se'm pugui entendre sense escoltar-me en estudi). He rumiat sobre intentar posar-me en contacte amb algú d'aquella església. No m'he decidit perquè el tema religiós no m'acaba de cridar, però havent fet un Requiem reconec que em preocupa més la qualitat literària d'un eventual text (el del caos no era particularment brillant en aquest aspecte) que si és molt devot o no (a més, a tothom li sento a dir que la meva música sona molt religiosa -un accident tècnic, però no deixa de cridar-me l'atenció-). En tot cas, l'única raó que no m'hagi mogut ja és que vull deixar el "1964" a punt per a gravar-hi veus (estic a mig escriure-li lletres i és un procés bastant complicat, especialment sota tensió) i no em veig amb cor de dur els dos projectes a la vegada.
Mentre, aquest divendres passat vaig anar a l'Arrikitown de Cornellà a sentir a Tired tocar (bé) tres cançons, i sentir de passada a Algar i a Albufera. I, com que un altre grup que havia de tocar no es va presentar, ja tens a en Patinet improvisant una mínima actuació, parcialment acompanyada pel frn, amb Shelby, Amsterdam, Buy Guitars... i el meu primer intent de cantar "a pelo" (només dues estrofes) "Nearer, My God, To Thee", que intentaré aprendre'm bé per a futurs concerts. Única pega: només dos assistents, apart dels propis músics. Però és el que sempre passa quan actues en locals i sense el suport de la Indústria. En tot cas, vaig gaudir de l'ambient i de la companyia de veterans del Macondo. I l'Algar m'ha fet arribar la seva primera maqueta, molt senzilla però interessant d'escoltar. Tot un honor. Com també descobrir, fa unes setmanes, als Falcon & Firkin mitjançant un enllaç que em van fer arribar. Cançons molt senzilles també, però almenys una part estaven gravades amb acústiques i baix, i era una bona combinació. De tots ells espero sentir més notícies.
Deixar constància que al Fauré de Cardona del 24 d'abril hi va assistir la Lídia Pujol (a la sortida em va reconèixer i vam parlar un moment molt breu, li havia agradat; em recordava d'una de les sessions del magnífic "Iaie" de 2003, produït per l'Òscar Roig -i on no vaig fer res, aclareixo-).
I dir que tinc entrades per al concert de Steve Reich del 16 de juny a l'Auditori de BCN (de fet, estic tenint una nit Reich mentre escric això, amb "Four Organs", "Phase Patterns", "The Desert Music", "You Are (Variations)" i "Music For A Large Ensemble") i pel de Wilco del 2 de novembre al Palau (el setembre treuen nou disc, que promet més que l'últim fins a la data). I que estic a l'espera que surti la caixa de luxe de "Smile" a Capitol: potser jo sigui el fan número 1 d'aquest disc, del qual algunes tècniques van possibilitar el "Corrupció", i del qual vaig parlar a la conferència de 2009 a Amics de les Arts (amb article escrit a la revista "Ciutat", que en algun moment voldré actualitzar).
I m'ho deixava: el passat diumenge 8 vam estrenar el Sanctus del Requiem amb la Massa Coral en un festival de cant coral a l'església de Cubelles. Tota l'actuació ens va sortir bé, i vam donar bona impressió, amb un repertori variat i diferent del que van fer les altres corals (de les quals destacaria una d'Igualada formada per estudiants, que van cantar amb precisió i bona veu). El Sanctus, en aquest contexte, quasi va sonar a peça del segle XIX, cosa curiosa quan pensem que el Requiem té una certa voluntat avantguardista. Almenys va ser ben rebut, i això ja és prometedor. El tornarem a fer el dia 21 a les 22 h. a la trobada de corals terrassenques al Teatre Principal de Terrassa. No us ho perdeu.
