Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de desembre 18, 2010



Avui comencem en plan de comèdia: a finals de novembre vaig estar a Benalmádena a veure com plovia i ventava. Vam fer un parell d'escapades a Màlaga a veure Picassos a les dues breus pauses que hi va haver, però per la resta va ser una pèrdua de temps. M'havia de relaxar i vaig tornar nerviosíssim. I a encadenar agenda fins...
...el dissabte 4 de desembre a Cardedeu. Va anar molt millor del que em temia, a partir del moment que els productors d'"Unpluggeds Cardedeu" (RTV Cardedeu i ASMUCA) em van demanar de treure tres cançons del set list i així em vaig poder centrar a fer bé set cançons amb el grup (primera presentació d'Els Visitants!), una sol i una altra amb l'armònica del Ferran Baucells. Quasi tot primeres preses (excepte dues segones: "Buy Guitars" i "Shelby Avenue Bridge"), i m'enviaran un DVD amb el programa, que no sé quan s'emetrà però suposo que aquest mes. Moltes gràcies a ASMUCA per l'oportunitat de gravar aquest programa, del que els participants n'estem molt satisfets.
Ara, hi haurà una cita en solitari el dijous 20 de gener al Centre Cívic Francesc Macià. Tot just dues cançons amb pregravats per a telonejar a una parella de cantants clàssics amb pianista. Així es tancarà una exposició col·lectiva on també exposaré el meu primer oli (millor rebut del que em pensava).
Pot ser l'últim any que el 6 de desembre fem canelons per Nadal amb la mare. Aquest cop han estat tan difícils de fer que la mare va dir una cosa així com "el proper any, els comprarem al Bonàrea!" També estic fent neteja del disc dur, esborrant coses que van quedar a mitges però que no s'han tornat a tocar em molt de temps. Necessito l'espai per a nous projectes que vagin sortint. Almenys, el masteritzat pel Maurici Ribera està ja quasi acabat i hi ha bones sorpreses.
Una cosa curiosa que em va passar un dia a Facebook va ser un anunci on regalaven un àlbum per internet. Admeto que me'l vaig descarregar. Deia "Brett Detar - Bird In The Tangle". Un cop escoltat, no està malament, tot i ser irregular (hi ha almenys dues cançons que semblen acabades amb presses, i falla el "pedal steel") i no innovar gaire. La millor cançó (i la més arriscada d'un disc bastant conservador) és "This World Ain't Got Nothing". En general és un disc que no sé si hauria comprat, però que em crida l'atenció que el regalin a internet quan està fet en bons estudis que devien costar una pasta. El nou concepte del disc com a simple eina promocional? Fotuts estem.
A l'estudi hi he fet un afegit: el Fostex torna! Encadenant tot de coses puc tenir totes les connexions fetes i accessibles, i gravar ràpid. I estic gravant ràpid: encara no sé en què acabarà, però en una setmana he gravat nou pistes de base. No hi ha meravelles, però demà encara en podria sortir alguna. Reconec que estic treballant ràpid perquè no em vull tornar a trobar amb un projecte parat perquè algú te grans idees de què em pot fer fer. Les diferències amb el "Feina 2.0" són una gran influència dels Drifters, fugir del bum bum bum però no d'altres tipus de patrons rítmics, i la velocitat de treball. No serà un gran disc, però em dec fer-ne un. Per a mi. Encara que mai no el pugui publicar. En tot cas, potser pel febrer...