Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de gener 23, 2010


Avui la cosa va per entregues, estic tocant moltes tecles (figuradament i literal):

Assaigs pel concert

Fa una setmana tot just, vam fer un primer assaig per a un concert acústic meu (o més d'un, però no hi ha res concretat). Els arranjaments semblen quallar, però vam gravar una demo (per un lloc on me la demanen) i definitivament no la escoltaran a cap altre lloc perquè el so resultant és, malgrat que hi toquin bons músics, substàndard (encara l'he d'acabar, hi ha dubtes en dues cançons). En fi, quan sàpigui alguna cosa del cert aniré avisant.

Yamaha PSR-E413

Al final, desencantat amb l'mm6 (té alguns bons sons de piano elèctric, però és bàsicament un banc de sons amb teclat i poques funcionalitats, una mica car pel que és), he comprat un altre cop el PSR-E413. Suposo que el problema de mapejat midi hi deu ser igual, però per la resta m'aporta molt més que l'altre, per menys diners (tot i que tenint els dos m'hauré gastat una pasta, a la llarga). En certa manera el vaig comprar per un sol so que enyorava (el clavicèmbal de "They Came From Above"), però m'he descobert fent molta feina, provant sons i coses, explorant l'arquitectura del sinte... I això sense comptar que té dos altaveus que aniran genials per a no haver de traginar amplificadors.

Disc TH

Dies intensos treballant en l'EP (o LP!) amb TH. Hi ha versions acabades de "29 de febrer", "Tampi" i "Brillant", així com de quatre transicions breus. M. aporta "Winter Boots", que està bastant avançada, tot i que pendent d'una pista de banjo i d'un parell d'indicacions per a la mescla (almenys ja sé què fallava en la primera mescla que en vaig fer, i la mescla actual sona substancialment millor). Les meves estan bàsicament igual... però no del tot. "Ruidito" sona massa plena, ara que he fet tots els overdubs de base que creia convenients, i queda pendent de remescla. No acabo de saber com acabar "Nashville C.", tot i que he decidit fer una segona mescla enterament acústica pel meu Myspace. I almenys sembla que uns pocs tocs a la guitarra acústica per part del Ferran Baucells em salvaran les altres dues. Això sí, encara no he trobat temps per a escriure les punyeteres lletres. Però l'única que continua com a gravació simple de guitarra i veu és la cançó de la Itzi. No és tan fàcil de tocar com sembla, i li vull fer justícia.
(Bé, no la única: el Ferran B. m'ha proposat de gravar una última cançó, que encara no he pogut sentir).

Concert Fiodor

Força bo, amb tot l'humor que es gasten sempre. Una bona estona. Únics problemes, que M. tenia la veu fora de joc (tot i que des del públic no s'ha notat, la veritat) i que el novíssim piano digital del pianista ha anat pel terra per culpa d'un suport de teclat en X (són horribles, eviteu-los). I una pregunta apart: per què tots els locals nocturns estan pintats de negre? ( Dades del concert: No Nos Llamamos Fiodor, Seven Sins, Muntaner, 7 BCN, 22'30 (han començat puntuals)).

diumenge, de gener 10, 2010

Dies de producció: estem treballant en un EP conjunt amb els Tired Hippo. Bastant avançat ja. El que està menys a punt és el meu material propi, però almenys una cançó, titulada temptativament "Nashville C.", em manté esperançat. Les tres del Ferran Baucells estan mesclades i tot, i li he proposat incloure'n una quarta, pendent de gravació. Jo també n'inclouria una quarta (originalment n'havien de ser tres i tres). A això s'hi afegeix l'addició al projecte, diumenge passat, de dos temes, un de M. i un altre de la Itzi (enviat des d'Amsterdam), que encara estan pendents d'arranjament. Amb el que hi ha la possibilitat d'acabar en un CD de deu temes, una bona xifra. Això sí, em vaig immergir tant en la producció que a mitja setmana he hagut de parar a prendre aire (a més, no falta un excés de feina però pot ser crítica pel que fa a mi, així que vaig amb fars antiboira).
Ahir, de fet, hi va haver concert de TH a FNAC de l'Illa Diagonal. Concert que va estar prou bé, tot i que per alguna raó no van pitjar l'accelerador com en altres concerts recents seus. En sortir del concert, dues compres: un triple CD de gravacions d'estudi de Bill Monroe (entre elles "Blue Moon Of Kentucky") i una caixa que diria que és una integral de Mendelssohn (encara no sé què faré amb 40 CD's, un DVD i un CD-ROM). Diria que 45 CD's de cop és el meu rècord.
Darreres audicions: bastant material de Charles Ives (entre ell el CD "Psalms" amb algunes coses bastant boniques; per la resta he tirat molt de Naxos i tot just ho he escoltat tot, falta païr-ho), i el Stabat Mater" de Karl Jenkins (2008) que vaig sentir en concert a Berlin. En general està millor el disc que el concert. La peça com a tal és irregular. Hi ha moments molt bons (la idea de les percussions està superbé), algun que altre passat de sucre, i un moviment que sobra ("Incantations"). En general, l'obra és una fusió entre clàssic i New Age que majorment funciona. Jo la defineixo habitualment com una obra clàssica per als fans de Nightwish i altre material especial per a la Terra Mitja (no del tot, però és el que més s'hi aproxima). Ara em queden pendents un CD de Smetana ("Má Vlast", la seva típica, amb el que tanco un cercle iniciat a les classes de la Rosa Alamany a l'Escola Pia) i un doble amb "La fanciulla del West" de Puccini (obra que no conec).
Aprofito per a posar enllaç a dos videos. El primer és el video clarament amateur (i que va rebre certes crítiques en el seu moment) d'"Amsterdam", fet fa mig any. El segon és una primicia: "Hotel Renaissance" en un video molt anat de l'olla però que m'encanta com ha sortit, especialment per haver estat fet de manera molt senzilla. Els propers els faran amics meus.

(Videus retirats. A 2016, prefereixo deixar-ho tot en mans de RouteNote.)