Avui tinc una notícia important a donar, si bé amb retard: ja no formo part de To Be Continued. La separació ha estat amistosa, ho faig constar d'entrada, i pot ser que a alguns d'ells els retrobi més endavant en cert projecte del que de moment no en puc donar més detalls. Bàsicament, el que va passar és que el bateria que teníem ho tenia complicat per a pujar a Terrassa cada diumenge per a assajar, la seva sortida ens obligava a buscar un nou local, i jo, amb certes perspectives de pis per confirmar, ho tenia xunguíssim per a pagar la meva part. Ara la tensió s'ha esvaït. He acceptat. I almenys tindré moments com els d'aquest diumenge passat, en què encara ens vam trobar 4/5 del grup original per a sentir uns premasters de la imminent segona maqueta del grup.
O com el meu darrer concert amb ells, a la sala BeGood de Barcelona. Vam ser els que vam tenir més públic, potser una quarantena de persones, i personalment vaig cantar bastant, una cosa que no solia fer abans. A més, vaig tenir el privilegi de veure en acció als Sugar Overdose, i en especial al seu guitarra solista. Tocava amb molt feedback, potser això no era molt original per si mateix. Però és impossible exagerar l'esforç i l'energia que hi va destinar. Tocava com si cada nota anés a ser la darrera que anés a tocar, com si mai més anés a pujar a un escenari i volgués deixar escrit el seu Manifest. Ell em va ensenyar què era la Passió, viure la música. Oblideu-vos dels conservatoris, la música de veritat la coneixen gent com ell.
Estic parat. No he gravat des d'agost passat, excepte unes veus per a "Tot el que s'ha perdut" tan horribles (no s'entenia paraula) que m'estan fent replantejar el futur d'aquest tema, i potser el del "feina" en conjunt. No tinc prou forces per a acabar-lo, ni estic realment convençut que sigui això el que vull donar al món. Intentaré acabar el projecte de M., que té millor material que el meu, però després necessitaré parar. Definitivament? No ho sé. Però només aillant-me durant anys del món podré fer el pas que necessito fer i pel qual encara no estic preparat. Ha arribat el moment de replegar-me. Estic massa revolucionat. Almenys puc dir-vos que tinc un exemple a seguir, algú que ho va deixar obert tot i que m'ha aportat la seva llum, esperant-me al final del camí: Charles Ives. http://www.musicweb-international.com/Ives/index.htm
