Aquest post l'inclouré també a "Patinet". Fa un mes que no gravo ni componc, estava cremadíssim i necessitava descansar. Bé, començo fent una confessió sobre l'encara inexistent disc de vaixells: havent desplaçat el poc material inicial que tenia cap a d'altres projectes, només em quedaven disponibles dues cançons no originals que en un primer moment havia pensat d'incloure en el disc, potser com a descriptives d'un determinat ambient. He decidit no incloure-les, per diferents motius. Una d'elles era l'himne protestant "Nearer, My God, To Thee", que havia pensat de versionar a tres veus sobre una pista d'efectes de la que no disposo. La raó d'abandonar-la és que aquí no és gaire coneguda, però fora de Catalunya està més que sobada, malgrat tenir una bona melodia, i no s'acabava de justificar que la inclogués en un punt clau del disc. La tardor passada vaig pensar a cantar-la en directe a l'Audició de Cant de gener, però una afonia molt forta ho va impedir.
L'altra cançó era "Songe d'Automne", una cançó d'èxit el 1912 que ha estat versionada fins i tot per Django Reinhardt (una versió que no té res a veure amb el clima que jo buscava). Jo la vaig escoltar principalment en una gravació cilíndrica de 1912 disponible a la web Encyclopaedia Titanica, i el fet que tingui a mig fer un text en italià que inclou el nom de la cançó és una prova evident de la qualitat de "Songe...". M'he passat des de 2005 fent proves de tant en tant, a veure si podia localitzar una partitura de la cançó (avui mateix, per exemple), i sempre he topat amb dues limitacions: els drets d'autor segueixen vigents fins l'any pum, el qual vol dir que a internet has de pagar per una partitura electrònica (cosa que jo no pede per manca obligada de targeta de crèdit), i tant la cançó com l'autor (el "rei anglès dels valsos" Archibald Joyce) han caigut en l'oblit, el qual vol dir que ho tinc chungo per a comprar partitures d'aquest autor. De fet, són els drets d'autor (que no puc pagar per a una gravació) els que han causat la caiguda de cartell d'aquesta cançó. Però, dintre de tot, hi ha una bona notícia: un bon amic em va convidar a Spotify, una mena de ràdio d'internet amb programa propi, i fa una estona he localitzat per casualitat una gravació orquestral de cançons d'aquest autor (Joyce: Toto / Dreams of You / A Thousand Kisses. RTE Concert Orchestra, amb Andrew Penny, director. Discogràfica: Naxos.), prou notable, i m'he fet un "single virtual" amb "Songe..." i "Dreaming", que he estat escoltant durant hores, sens dubte la millor novetat que he escoltat en mesos, apart de certa peça clàssica de la que parlaré tot seguit. En tot cas, recomanació absoluta.
La "altra" peça de la que parlo és el 1er moviment de l'Orchestral Set nª 2 de Charles Ives, "An Elegy to our Forefathers", també trobada a Spotify (dades: "Charles Ives. The Three Orchestral Sets. Malmö Symphony Orchestra, Malmö Chamber Choir. James Sinclair, director. També a Naxos.), i pot ser important parlar-ne, degut a que m'està donant molt a pensar des d'un punt de vista compositiu. D'alguna manera, coincideix amb Brian Wilson en què és una peça complexa feta a partir de mecanismes aparentment simples i detectables per l'oient. La diferència està en el grau de complexitat harmònica de la peça (sembla estar en diversos tons a la vegada, tot i que hi ha un pedal Re-Si que ho aguanta tot). I a mi em dóna la sensació, per primer cop des de 1992, que potser estigui trobant la clau per a resoldre el "punt dèbil" del "Corrupció" (dintre que és un punt dèbil que ha facilitat molt la comprensió d'aquell disc): la seva simplicitat harmònica. És oportú, donat que la idea que algú m'ha suggerit per a intentar canviar de rumb, les bases de caixa de ritmes, no m'està funcionant com jo voldria. Aquest proper estiu pot ser clau per a saber si el canvi és possible. I si sí, aquest podria ser ben bé el fonament sobre el qual construir el disc de vaixells, amb paciència i concentració. Aquest i la documentació que lentament vaig reunint i a la qual he de donar forma. En tot cas, escolteu la peça d'Ives, i digueu-me si per a vosaltres té tant sentit com per a mi.