Aquesta tarda he assistit a la darrera missa de mossèn Pausas a Sant Pere. A l'esplanada, més ben dit. Estava plè. Els catòlics, quasi tots, estaven allà per a despedir a l'últim sacerdot que els quedava (i que, donat l'ambient en què ha hagut de treballar, en el fons fa bé de marxar cap a territori amic). Jo hi era una mica en plan manifestació silenciosa. També jo penso que és, com a home cultural, insubstituïble. No el coneixia personalment, malgrat haver cantat a Sant Pere en algunes ocasions i haver-hi assistit a concerts d'orgue, però a molts músics clàssics se'ns tanca una porta. I una de molt valuosa.

A petició d'un amic, faig un resum de com està ara la meva obra:
Requiem? Avança, però he tingut compromisos i he perdut aquesta darrera setmana. Almenys avui al matí he compost íntegre el 13è moviment, amb el que tinc assegurada la recta final de la peça. Els altres moviments fets són els 1 a 4, 6 a 8, 10 i 14. Però amb els quatre que queden la cosa serà més difícil, no sé com estructurar-los i em falten passatges sencers, o en tinc algun que no funciona. En principi, la cosa havia d'estar per demà, però aquesta tarda la "colf" vé a netejar i he de perdre el temps aquí a Kanga. Per tant, no ho podré acabar almenys fins la setmana que vé.De totes maneres, no s'estrenarà fins l'any pum, si tot va bé. Pels curiosos, hi ha fragments de dos temes del "Busco Feina" i una cosa no gravada de l'època "Corrupció" per allà al mig.
Party, S.A.? Encalladíssim. No m'hi tornaré a posar mentre no acabi el Requiem. Admeto que, essent una cosa continuista, hi he perdut l'interès, només el faré perquè crec que la penya té dret a sentir aquest material.
(Ja no) Busco Feina? Serà això: les mescles definitives, ja conegudes, d'Automatic Day i Amsterdam, més coses disperses en cerca d'àlbum, des d'unes cançons fetes per a un concurs fins a dos "oldies" com són els 2000 mosquitos i Misticismes Bizantins, 1683. Es pot dir que, a falta de poder gravar un piano de veritat i fer la partitura de dues coses llargues, és un àlbum que no em fa témer. Encara no sé si anirà bé penjar-lo a internet el juny de l'any que vé, però. Depèn de què faci amb un dels temes.
I, apart d'això, poc més. L'últim text que vaig escriure "de debò" va ser el de la jove que marxa de casa. I d'això en fa ja uns quants mesos. M'he d'acontentar amb textos tècnics com el dels Beach Boys. Almenys, la producció que he fet de l'EP "Febrer" dels Tired Hippo (amb cançons del Ferran Baucells, entre elles les ben rebudes "Facing Up The Tide" i "Potser... Després") m'haurà permès un breu respir de novetat (i, sí, sóc fan de TH).
En resum, tinc un gran problema: tinc moltes coses que estan "a punt de", però en tots aquests anys no n'he poguda acabar cap, i això em posa nerviós, perquè hauria de presentar una novetat ja.
----------------------------
"Another Look at Harmony, Part 4" és una peça de Philip Glass que vaig escoltar per primer cop la tardor de 2003. En el CD la tracten com si fós una simple peça de transició, però jo hi tinc bastant entusiasme, tot i que no m'he parat a analitzar-la com fa molts anys feia amb cada cosa que escoltava. És una peça per a cor mixte a 6 veus i orgue elèctric. Té diverses seccions, en un sol moviment llarg, i cada una consisteix a establir una situació senzilla de partida i desenvolupar-la gradualment fins a un punt màxim molt treballat. De fet, comença amb una certa èstasi harmònica i acaba amb unes successions d'acords molt el·laborades (de fet, té la mateixa dinàmica d'agafar elements simples de l'harmonia tradicional i emprar-los de maneres inesperades emprada a "Einstein on the Beach"). Però potser aquesta descripció tècnica no reculli la bellesa d'aquesta obra. El millor consell que us puc donar és mirar d'escoltar-vos-la.

Bona nit a l'Auditori Municipal. Tired Hippo han fet un dels seus millors concerts. En la meva modesta opinió, "Only Unhappy People Dance Bad" i "Disillusion" han marcat els millors moments, fent-me recordar què hi havia estimat la primera vegada que les vaig sentir. D'alguna manera, eren Tired Hippo tancant el cercle iniciat amb les demos de mbmstudios de 2005. Única pega: la lletra de "Potser... després" no s'entenia prou, segurament pel problema combinat d'una mescla correcta però no perfecta i de posar alt el volum de PA en una sala molt brillant i pensada per a concerts clàssics. El mateix els ha passat als Manel, un grup excel·lent amb mil històries per a explicar però de les que en devem haver entès un 40% pel mateix motiu. El públic? Relativament petit, però tots interessants.
El Requiem va progressant. Nou moviments són ja al sac. Quatre més estan començats (dos d'ells, avui, revisant coses fetes "de coco" a Lanzarote), amb el que queda només un per començar... i tinc un parell d'idees per a fer-lo. A veure què em depara demà al matí. A la tarda, misteri a l'entorn d'uns vaixells de joguina. Això sí, l'estrena de la composició trigarà. Ja us avisaré.
Algú de vosaltres ha vist "La muchacha de Londres" del Hitchcock? A mi em va agradar molt.

Lanzarote? Es troba molt bé, gràcies.
Amb un quadern de paper pautat he traçat les línies mestres dels moviments restants del Requiem. He decidit, almenys, acabar-lo. A partir d'aquí, misteri...
Em sento cansat.

Oceà Atlàntic.