Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de maig 30, 2007


A la fi s'han distribuït les primeres còpies de "Collage", dels Tired Hippo. Encara que en teoria hem de quedar a l'espera de l'ambiciós "Sweet Après Dinner", de llarga gestació, podem ja afirmar que "Collage" té tanta entitat com l'altre projecte. Felicitats des d'aquí, doncs, pels bons resultats de la proposta. Ens en parla el màxim responsable, en Ferran Baucells.


1. Després de més de dos anys, a la fi una nova entrega de Tired Hippo en disc. Tranquil·litat, a la fi?

La tranquilitat no arribarà fins que no surti Sweet Après Dinner… amb el Collage hem aconseguit treure una nova maqueta… nous temes… coses que no havíem fet encara… però el cercle es ‘tanca’ amb Sweet Après Dinner… sens dubte

2. La Itzi està potent, ara.

Com sempre els seus temes m’encanten… ‘cause’ és un inici perfecte pel disc… ‘hablemos de negocios’ és lo més mogut que ha fet mai TH… i ‘lo que te plazca’ m’agrada per haver fet un tema instrumental que sona molt bé.

3. Per cert, tens alguna idea de com va fer la portada?

Mai li pregunto ni com, ni què volen dir les nostres portades… simplement genials per mi.

4. He perdut el compte: quanta gent sou, ara? T'hi pots explaiar.

El recompte oficial del grup comptaria amb els fundador, el ‘petiso’ jordi (guitarra i veu), la viki (veu), el miguel (bateria i percusió), el guerra (baix), el jorge (trompeta) i la mireia (veu)…

5. I la Martin?

És una extensió dels meus braços… estimo aquesta guitarra… però ja ho sabeu… també es fa vella… i l’hi hem donat un respir en un parell de temes de Collage…

6. Descriu-me les cançons, plís.

Parlaré de les que he escrit jo… ‘z-ray’ és un tema que vaig escriure l’estiu passat, d’aquí que parli sobre el sol, i el pont sempre he pensat que té un toc als temes de la Velvet relaxats… ‘faro’ és de la tardor passada… la meva intenció era fer un tema que sonés o s’acostés als temes clàssics dels anys 50 o així… no s’assembla però penso que ha quedat molt bonic amb els tocs d’slide i trompeta… ‘the shore’ en origen era un primer intent de fer una cançó en català… no funcionava però al posar-li lletra en anglès vaig veure que ho tenia i ‘a change in the weather’ va sortir de frases que havia anat sentint a la feina… vaig estructurar una lletra i vaig veure que el tema podia sonar una mica a luna (cosa que volia)… els dos temes els vaig escriure mentre feiem les sessions de gravació i per donar’los-hi força els vaig cantar amb la mireia… ‘lost’ és un tema que vaig escriure l’any passat mentre vivia en un pis de Gràcia… la veritat és que m’agradava moltíssim tocar-lo durant una temporada però tot i que està tot a puesto i ben tocat, esperava que la cançó funcionés millor… coses que passen… i ‘vilatristesa’ és una troballa… no sé com em va venir la idea d’intentar fer una cançó en català i va sortir aquesta… tristesa i terrassa tenen certa semblança i així estirant va sortir la lletra i la música és molt TH… i això m’encanta: és en català però no desentona… la ‘cançó fantasma’ està gravada al meu menjador amb l’esperit del ferro i el vi voltant…

7. Ara parla'm del productor, el TonyNoise.

Aquesta ha estat la gravació més còmode que he fet mai… ens hem sentit amb la possibilitat de provar tot el que hem volgut amb el TonyN i fer tots els temes que han anat sortint… en principi ‘collage’ havien de ser quatre cançons i al final n’han caigut 10+1… la experiencia al Laboratorio Mágico ha estat molt positiva!

8. Quin criteri has seguit, a l'hora de demanar un determinat estil de producció?

L’únic que vaig suggerir va ser a l’hora de masteritzar… hi ha una cançó de Nacho Vegas (NV por la paz mundial) en el que m’agrada com sona tot i també els discs d’Iron&Wine per la senzillesa dels temes

9. Hi ha menys efectes que a l'"Another Side of Tired Hippo", però són més significatius.

La veritat és que no n’hi d’efectes quasi… algun so de vinil que m’agrada… i el so del mar que m’encanta… els efectes tornaran amb més intensitat a ‘sweet après’ … crec que qui més efectes posa has estat tú, lluis…

10. Quanta gent vas fer passar pel Laboratorio Mágico?

A banda dels vuit que et comentava com a membres del grup… vas passar tú per donar color a diversos temes… m’encanta el xilofón a ‘Z-Ray’… el Raül Barbero, company als ToBe que va contribuir al subidón final de ‘Lost’…
el xavi Serra… que va posar el baix d’A Change in the Weather’… i el David García que posa la guitarra atmosfèrica i slide de ‘faro’

11. Què recordes amb més afecte de les sessions?

Si m’he de quedar amb un record… i no és perquè em fagis tu l’entrevista… recordo venir-te a buscar amb cotxe del Raul i pensar… ‘hi cabrà tot lo que porta el lluis???’… sitar, xilofon, bandúrria i demés… tot en un citroën saxo amb nosaltres tres… i la polícia dirigint el trànsit… espectacular!

12. Crec que aquí hem de fer una parada obligada amb el "Sweet Après Dinner". Està acabat? Com és que s'ha allargat tant? Sortirà aviat?

Està gravat i està pendent de que s’acabi de mesclar i masteritzar… jo espero i desitjo que al setembre estigui llest… després de més de dos anys… tinc moltes ganes.

13. Tens algun altre projecte en marxa? Repòs, potser, després dels dos discos més ben acabats de Tired Hippo?

Tinc un disc començat a gravar a casa del Miguel… a banda dels temes que ja hi ha hi afegiré alguns dels nous temes que he escrit durant aquest 2007… seran les ‘bedroom tapes’ i si les dates quadren (no quadren mai a TH) espero que surtin per acabr l’any més tired de tots…

14. Finalment, quins plans hi ha, per a fer directe (si n'hi ha)?

Estic intentant buscar un concert de presentació de ‘collage’ a terrassa però de moment no estan molt receptius les locals… quan tinguem el ‘sweet après’ serà el moment de baixar a Barcelona….
(Nota: en el moment que aquesta entrevista arriba a aquest blog, ja hi ha confirmat un concert l'1 de juliol al Pupiles de Terrassa. Notícia recentíssima!).

dimarts, de maig 15, 2007

Ahir vaig acabar una cursa frenètica (que va durar 56 hores) per a llegir a temps (i tant a temps! L'exàmen no era ahir, sinó demà) la tercera novel·la d'Italià, "La verità è un' altra", de Piero Degli Antoni. En la seva major part, molt millor que els dos raves fregits que l'havien precedida en l'ordre de lectura que toca aquest curs. Sobretot per l'aspecte "Ciutadà Kane" que va prenent. Problemes? El principi (entrem de seguida en matèria, però les primeres pàgines són forçades i amenacen amb un altre "Sopravvissuto" -de Luca Goldoni, un dels trunyos-) i el final (les dues darreres pàgines baixen el nivell i la línia final, bé que necessària, és un anticlímax). Com si s'hagués hagut d'acabar en un dia determinat. Hagués valgut la pena fer un esforç extra, perquè posem que de les 300 pàgines, 230 valen molt la pena.
Dijous passat vaig anar pel meu compte a sentir un concert d'orgue a Sant Pere. Sobretot em van interessar les peces de Dietrich Buxtehude, un compositor alemany del segle XVII molt poc conegut del qual n'havia cantat una peça per a orquestra i cor a 3 veus el 1994 i de la qual tinc molt bon record. J. S. Bach era quasi obligatori, però va estar bé també. Alguna peça de compositor català, un eclesiàstic. I una d'Arvo Pärt que començava amb un glissando aconseguit a base de deixar de manxar aire. Per una vegada, memorable. La intèrpret, Maria Nacy, s'ho va currar. Una bona nit, fins i tot tenint en compte el punt estrany de qualsevol concert d'orgue (cosa que també notí al concert aquell a Viena): l'orgue -i l'intèrpret- és darrera del públic, de manera que, excepte pels sorolls dels canvis de registre i per l'entorn on érem, era com sentir un disc. Tot i que de vegades tens aquesta sensació en sentir música clàssica, fins i tot quan tens els intèrprets a davant teu. Tot és tan formal...!

dimarts, de maig 01, 2007

Ara que ja porto un temps amb la Fender de 12 cordes (recordem-ho, "Califòrnia" pels amics), he decidit fer-ne un comentari aquí. Bon tacte, bon so (com era d'esperar pel preu)... Però crec més important dir que Fender les fabrica molt de tard en tard, per als IV gats que les busquem, i a més diria que tinc l'edició correcta, donat que les precedents es van fer amb una escala de màstil curta, per a facilitar la digitació, però amb l'inconvenient que el so era menys brillant, cosa que ha estat criticada en webs americanes dedicades al tema com Harmony Central http://reviews.harmony-central.com/reviews/Guitar/product/Fender/Stratocaster+XII/10/1
Aparentment, en anteriors edicions la guitarra no donava els mitjos característics d'una Rickenbacker. Crec que la cosa s'ha solventat bastant, si tenim en compte que es tracta d'una Stratocaster XII, amb una electrònica i un cos molt diferent del d'una Rick. Això vol dir que disposes del selector de pastilles de cinc posicions, de controls de to per a les pastilles centre i pont, i d'un volum general, i que el so només recorda a Rick en la posició d'aguts (res, doncs, de repetir la intro de "California Girls", més aviat penseu en "Stairway To Heaven"), tenint més aviat la transparència d'una bona Strato, augmentada per les dotze cordes. Aguanta molt bé el to, i sona bé fins i tot desconnectada (per a no parlar de l'excel·lent acabat). Tot, per la meitat del que costa una Rickenbacker 370/12 (i la trobes aquí, tot i que hi ha una botiga del carrer Tallers de Barcelona que fa el que pot amb Rick).