Ahir al vespre vaig passar-les canutes per voler aprofitar l'entrada al concert dels Pets a Castellbisbal. 17:31, surto de Terrassa amb la RENFE (mal presagi!), 25 minuts perduts a l'estació de Cerdanyola, agaf el tren de Martorell, baixo a Castellbisbal... Estació quasi deserta, ningú del país... Ni rastre del poble, cap indicador... Tiro cap a un polígon industrial, és negra nit, descobreixo que he d'anar en direcció contrària, 10 minuts perduts, tot pujada cap al poble, a peu... a les 19:20 entro al poble, pregunto, arribo al Casal Cultural, 19:28, entro catatònicament a la gran sala, arribo a veure on són el Vallde i la Neus, me n'hi vaig, em trec abric i jersei, camisa xopa de suor, m'assec, s'apaguen els llums puntualment a les 19:30, i comença el concert. Un bon concert, bons músics (6 persones a l'escenari), so rodó, i molts comentaris irònics per part del Lluís Gavaldà. 105 minuts de concert, amb molts temes de l'Agost (i el propi Agost de gran final), també Por, Hospital i Bon Dia, i dos temes molt de tranquis que estan gravant pel seu proper disc (d'aquí a 13 o 14 mesos, segons el Lluís Gavaldà). Entusiasme entre el públic (amb un alt percentatge de nens, això sí). En sortir, vaig comprar una samarreta (de la meva talla només tenien la del Malacara, un àlbum que jo desconeixia i vaig fer una mica de pena però me'l vaig quedar igualment) i el “Sol”, que és l'àlbum amb més bones crítiques d'aquesta gent. Almenys el Ferran i la Neus em van tornar en cotxe, però el que vaig fer ahir per arribar al concert no ho hagués fet cap dels seus fans de debò (jo només he sentit l'”Agost”, que és un bon àlbum).
I, en arribar a casa, començaven un reportatge sobre el Guernika de Picasso. Crec que és una vergonya que hagi anat a petar al museu que duu el nom de la dona del rei nomenat pel Franco, i que aquest quadre hauria d'anar a Guernika.

Fa un parell de dies que vaig descobrir que Rickenbacker havia pujat radicalment els preus de tots els seus articles i que en especial la guitarra que tenia pensada (i que d'entrada m'era ja molt difícil d'atènyer) està definitivament fora del meu abast. En fi, que abandono aquest camí. De fet, si un s'ho pensa, els preus són, de fet, prohibicions...
Ara estic escoltant "Embryo" dels Pink Floyd, en una versió en directe de 1970 millor que la versió d'estudi i on ja hi ha algun truc que després reapareixerà a "Echoes". M'encanta la guitarra d'en David Gilmour aquí (no tant quan es va posar a dirigir els Floyd el 1987, amb els fluixos resultats que tots sabem), i com tot plegat sona molt bé (encara que sigui cert que el tot és molt més que la suma de les seves senzilles parts i que qui busqui en Barrett hagi de mirar cap a una altra banda). La versió d'estudi és de l'època d'"Ummagumma" i comparteix amb el material que sí va entrar en la meitat d'estudi d'aquell doble àlbum aquella sensació de "no ens acabem de trobar". Com amb "Careful With That Axe, Eugene", les versions en directe són molt més importants que la d'estudi.

Estic a mig camí de tenir un nou i mític instrument a Kanga II: per R**s m'han regalat un theremin en kit! Ha arribat, però amb un problema: hi havia molta més feina a fer i molt més delicada que simplement soldar IV components a una placa base i collar dues antenes a una carcassa ben preparada. Dilluns vaig decidir portar-lo al mestre Adrià Font, que va acceptar l'encàrrec tot i veure's al damunt una feinada monumental. Sortirà car, però ja no em puc fer enrera. N'hi ha com a mínim fins a finals de mes.
Almenys, tinc també un llibre magnífic sobre l'Andrea Doria, en italià, que comencí a llegir fa III dies i que promet. Bé, de fet ja he hagut de fer una pausa breu i no desitjada: ahir vaig tenir exàmen d'un llibre obligatori a Italià, llibre que vaig haver de llegir abans d'ahir en 9h 45m i anant a dormir molt tard. I no em va compensar: el llibre és la primera novel·la d'un periodista, Luca Goldoni, i els resultats són força deslluïts.
En tot cas, una gran novetat: a la fi he configurat bé aquest blog i hi podré enviar noves notícies, així com deixar comentaris als vostres altres blogs. Motiu de la pausa de prop d'un mes? Vaig voler actualitzar el blog a Blogger Beta per a tenir-ho fet, i de sobte no podia accedir a res. Avui m'ho he pogut mirar amb calma.