Fent anar el Firefox m'he adonat de les profundes implicacions de les pestanyes. Quan acluquem els ulls deixem de veure-hi, però l'altra gent ens pot veure, en tota la seva dimensió, les pestanyes, nostres, en teoria privades, a l'hora de la veritat públiques, com els autobusos. I si són com els autobusos, aleshores és que ens permeten desplaçar-nos d'una parada a una altra, pel mòdic preu d'1'10 €. Per tant, les pestanyes són una forma a descobrir d'alleugerir el dens trànsit de les ciutats: munteu-vos sobre les pestanyes de, per exemple, la portera, i us estalviareu els embussos matutins mentre arribeu còmodament a la vostra oficina.
I també, com que les implicacions de les pestanyes són profundes, les haurem de conèixer viatjant amb l'Alvin fins les obscuritats abisals. Aleshores, direm encantats "hola, implicacions!", al qual les implicacions, molt humides a aquestes alçades, respondran "glu, glu, glu!", i en despedir-nos per a tornar a la superfície els direm "Sort!"

Avui parlaré de guitarres en l'òrbita de To Be Continued. A mi, en general, m'agraden les guitarres amb un toc diferent. M'agrada la Danaelectro d'en frn, i el Jordi ha dit que si les tornessin a fabricar se'n compraria una. Ambdós solen tocar també les seves respectives Fender Telecaster de gama alta, obres d'art. Jo tinc dues imitacions de Stratocaster, una d'elles baratíssima (però no em desagrada com sona, especialment la pastilla humbucker del pont), potser atret per la palanca de vibrato. I somnio (tot i que està per veure si alguna vegada em sortiré amb la meva) amb una Rickenbacker de 12 cordes (la 330/12 és potser la més assequible que aquesta penya té en catàleg), però miro de calmar l'espera amb una acústica Samick de 12 cordes (que ja és alguna cosa, malgrat ser de gama baixa). I m'imagino que no dec ser l'únic del grup amb algun somni instrumental sota la flassada. Acabo, de totes maneres, amb un regust amarg d'una altra banda: he aconseguit que un familiar em regali un theremin, però no hi ha hagut manera de fer l'operació per internet (aquesta mateixa tarda).

Estic en una mena de procés de canvi pel que fa a la meva activitat com a cantant clàssic. Ahir vaig cantar a Sant Pere (del conjunt monumental) en un concert, com a part del cor, i la cosa va anar sorpresivament bé (va dirigir l'Enric Ferrer, compositor d'"El dubte de Leonora" aquest mateix any). També, el 22-N passat, cantí en un acte del Conservatori (un concert express: em van trucar al matí i al vespre estava cantant a vista -NO Windows Vista- un número de West Side Story amb el cor femení del Conservatori, amb el meu nom imprès als programes, com vaig descobrir en acabar l'acte). I també he reforçat als Estudi XX de la Rosa Ribera en uns concerts del Rèquiem de (ho sento) Mozart (gran cor, per cert). Tot plegat va bé, perquè hi ha una altra cosa de la que en puc rebre no bones notícies en poques setmanes (perdoneu el secretisme, m'explicaré més en una propera entrada).
També, dimecres 13 vaig assistir a la presentació del núm. 21 de TERME al Col·legi d'Advocats de Terrassa, amb una conferència interessant sobre historiografia i mitjans de comunicació. Hi he fet alguna petita col·laboració, si se'm permet.

1) Catalunya ha estat admesa com a selecció de patinatge a Sud-Amèrica. 2) Als del Consejo Superior de Deportes la cosa els ha empipat bastant. 3) Quant temps haurem d'aguantar les sortides de to dels minyons del CSD? Un Catalunya-Espanya ja!!!!!