Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de març 10, 2006

Avui se m’ha parat l’olla i vaig a parlar d’una cosa tan inútil com el fil. Quan llegiu l’etiqueta d’una caixa que conté bobines de fil (per exemple, una de la casa Antex, que aparentment són els únics que sobreviuran a la crisi causada per les importacions de tèxtil asiàtic, amb Torcidos Ibéricos com a darrera víctima fins el moment) us trobareu en primer lloc unes xifres estranyes com aquestes:

PES 167/48/1 CS

El “PES” és l’abreviatura de “poliéster”, una fibra artificial feta a partir de components vegetals (per contra, “PA” és l’abreviatura de “poliamida”, una fibra completament química. Altres materials usuals són el cotó o l’acetat, o també la llana). La primera xifra representa el gruix d’un cap del fil en deniers (en proporció directa), i sol seguir uns estàndards (78, 100, 110, 125, 150, 167 i 220 són les més freqüents). La segona, el nombre de filaments de què consta un cap de fil (també estandaritzats. Com més filaments, menys rígid és el fil). I la tercera, el nombre de caps (1, 2, 3 o 4). Aquesta última xifra és important, perquè un fil a dos caps és el doble de gruixut que el seu equivalent a un cap. De fet, uns 167 a dos caps i uns 340 a un cap són matemàticament intercanviables i de fet és possible emprar-los en la mateixa màquina. Finalment, la primera lletra de les dues del final indica la forma d’un filament (circular –“C”- és la més freqüent, però hi ha també trilobal –tres cantons-, octolobal –vuit cantons-, multilobal…) i la segona si és brillant (“B”), semimat (“S”) o mat (“M”). Abans d’abandonar aquest apartat, dir que la casa Antex té el costum d’indicar alguns fils només amb el nombre de deniers, i sovint amb xifres relativament elevades (650, 860, 1200…). Això vol dir que aquell fil és “taslan”, és a dir, tractat amb aigua a pressió per a donar-li textura.
La següent línia seria una cosa com aquesta:

Set Tangli Bicono (Masa)

En primer lloc, es designa com a “set” el fil que ha rebut un tractament per a “compactar-lo” de cara a la fabricació de peces tèxtils, en contraposició a “stretch”, que no hauria rebut aquest tractament. En segon lloc, “Tangli” defineix la unió dels filaments amb injeccions d’aire comprimit, un tractament alternatiu i més barat a la torsió del fil, i amb l’avantatge que el fil no té risc de tenir “ràbia”, és a dir, una tendència a enroscar-se amb si mateix i formar nusos, cosa que l’inutilitzaria per a determinats usos (quan el fil és torçat, s’ha d’indicar les voltes per metre i la direcció de torsió –“S” o “Z”-). “Bicono” indica suport de cartró, contra el “Tub Tintura” emprat per a poder tenyir el fil. “Massa” sol indicar que el fil ha estat tenyit. Altres coses: “Ignífug” indica fil no inflamable, i el fil també pot ser “cationic”, fet amb dos fils diferents del mateix material.
La darrera línia seria més simple: el nombre de partida (Antex segueix una numeració simple, mentre que Tex-Ven numera amb Article i Lot) i, si hi és, el color concret del fil (si no hi és, el fil és “cru”, i sol correspondre a un color blanc per a la majoria de matèries, o un color més “brut” per a certes matèries naturals com la llana). Per cert, el fil pot ser “Master”, que implica que no es pot tintar, encara que normalment ja no van amb bobina de tint. O també “bicomponent”, que implica un fil fet amb dos materials diferents o de diferent color.
Finalment, un requadre de l’etiquetat conté les indicacions de nombre de bobines a dins de la caixa, pes brut (pes total a la bàscula d’aquella caixa), tara (pes del cartró i els suports, a més d’altres pesos morts que hi poguessin haver) i pes net (la resta de pes brut menys tara, donant el pes del fil “per se”).
És important no barrejar partides diferents, especialment de diferents gruixos de fil, perquè el teixit resultant pot ser inaprofitable. El que sí es fa és fer fils de més d’un material o color per a aconseguir certes propietats en el teixit acabat. Hi ha altres possibles “accidents” que poden inutilitzar una bobina: ruptura de part del fil recollit en una bobina (cosa que n’impedeix l’us en la fabricació de teixit), creuaments del fil en una bobina (si són pels dos extrems, només), trencament dels suports, un mal tintat (visible com a degradat de color de la bobina)… Fins i tot he vist bobines de cru guixades! En tot cas, alguna vegada es poden aprofitar restes de fil lligant-les i reenconant-les (l’enconat és el procés de recollir el fil en una bobina o conus), normalment per a usos menors com la fabricació de corda. He vist algunes bobines multicolor molt decoratives fetes d’aquesta manera.
El fil sol sortir de fàbrica en bobines molt grans fetes a propòsit per a la fabricació de teixits. De vegades aparèixen bobines d’un tamany mitjà, degudes a la ruptura del fil durant la fabricació, però un tercer cas més usual són les anomenades “culades”, bobines amb poquíssim gruix de fil, que són el residu de la fabricació de teixit: una peça de roba pot ser fabricada amb, per exemple, cinquanta bobines noves, i quan s’acaba la peça no totes les bobines hauran acabat de lliurar el seu fil, evidentment per molt poc. Aquests i altres factors com la continuitat en el mercat d’una matèria determinada fan que hi hagi cinc categories de venda de fil, de Primeres (fil en òptimes condicions, amb continuitat garantida) a Cinquenes (fil de residu, sense continuitat).
Per acabar, tres explicacions apart:
1)Els “cops” són un tipus especial de suport, de mig quilo de tara cadascun, amb el fil enconat “per sectors”, el que fa que defectes d’enconat en aparença petits puguin inutilitzar una bobina. Solen ser emprats per a poliamides i acetats.
2)El fil “de cosir” de venda a merceries és un fil de fibra vegetal torçat a moltes voltes i amb fibra tallada (és a dir, compost de molts filaments de pocs centímetres mantinguts junts per la torsió), i la seva denominació, en decitex (de proporció inversa), per exemple 1/30.000, s’ha de llegir al revés, 30.000 dtex a 1 cap.
3)Podeu diferenciar el poliéster de la poliamida cremant-en un cap de fil i: A)observant com de ràpid es crema: la poliamida va rapidíssima i a més crea una bola negra, mentre que el poliéster va relativament lent; B) olorant-lo: el poliéster fa una olor relativament “vegetal”, mentre que la poliamida “put” a químic.