Personatges importants, 2. TonyNoise.

En TonyNoise és guitarra rítmica i teclista del recomanable grup Ménage. També ha produït, entre altres gravacions, la primera maqueta de To Be Continued (maqueta que ha d'estar al caure en el moment d'escriure aquestes línies) al seu estudi de gravació, el Laboratorio Mágico.

1. En primer lloc, per la proximitat, parla'ns del teu treball de producció a la primera maqueta de To Be Continued.

Vaig agafar el projecte de To Be Continued amb moltissima ilusió fa tot just un any, ja que sempre he sigut un fan d’ells i la idea de produïr-los m’atreia molt. He de confessar que ha estat un treball lent donat el ritme de vida que tots portem a sobre, però del qual me’n sento molt orgullós (i espero que ells també). La meva part de feina ha estat bàsicament tècnica (grabar i mesclar), però he fet de tot (recomposar línies de baix, gravar diferents instruments, fer veus, palmes, tranquil.litzar el personal, etc…). No m’agrada dictar una producció concreta, sempre escolto als músics a l’hora de produïr treballs. Crec que es bò escoltar-se i aprendre coses noves mutuament. Les meves cançons preferides del CD són: Andrea Doria (la millor per a mi) i Lullaby (trobo que és una cançó preciosa).

2. Alguna anècdota que te n'hagi quedat?

Mai oblidaré el día que vam quedar amb el Lluís d’una manera una mica informal per gravar algunes guitarres acústiques i va apareixer al Laboratorio Mágico amb tot un munt d’instruments… (guitarra de 12 cordes, violí, sitar, triangle, congas?...). Vam gravar fins i tot el soroll d’una camèra de fotos. :D

3. Com a membre de Ménage, com valores el treball que heu fet durant aquests anys? I les maquetes que heu fet? (I el videu!)

Ménage és un grup que va néixer fa 5 anys i al llarg de tot aquest temps s’ha anat transformant d’una manera força clara. Al principi era un grup que buscava un sò més fosc, sota les influències de Joy Division o Sonic Youth. Jo vaig entrar-hi a l’estiu del 2003 (de manera provisional) en substitució d’un guitarra que havia deixat la banda just abans de 2 concerts força importants, així que en només dues setmanes vaig haver d’aprendre'm el repertori i tocar en 2 festivals d’estiu de la comarca. Des de la meva entrada al grup s’ha anat notant un canvi d’estil una mica més proper al pop, però sense abandonar el sò característic de Ménage. La meva entrada a Ménage va coincidir amb el neixement del Laboratório Mágico i la meva vocació de productor, fet que facilità la gravació de la primera maqueta de Ménage, un treball amb els primers temes més foscos on s’hi veu reflexat (tot i que no al 100%) cóm sonaven Ménage originalment.

Ménage és una banda amb moltes hores d’assaig a l’esquena i això es nota quan sents al grup en directe, sona molt compacte. En el darrer any Ménage s’ha dedicat a preparar la seva segona maqueta i a enrregistrar el primer videoclip, “The Way Back”, amb un sò molt més garagero i un pop rock de més fàcil digestió. En aquests moments s’està acabant de mesclar el segón treball del grup, “Lazy Days”.

4. Una pregunta de fan: aquells finals de concert... quin secret tenen? Com poden ser, tres minuts de soroll canviant sense tocar ni una corda?

No t’ho sabria dir. És una combinació de factors i de pedals. Cada final de concert es nou, diferent i inesperat, i això és potser el que ho fa màgic.

5. Què valores com a més important a l'hora de gravar, sigui sobre el "factor humà" o relacionat amb la teva maquinària?

El factor humà és importantíssim. He après que sense pressió es traballa molt millor, i aquesta tranquilitat és el que intento transmetre als músics quan venen a gravar. M’agrada escoltar als músics i que m’escoltin perque és una forma d’aprendre mutuament. Dono bastanta llibertat a les produccions i m’agrada que la pròpia banda s’involucri en el treball i no es limiti a gravar i marxar. La maquinària és força important també. En definitiva, una bona producció és fruit d’una bona combinació de factors, tant tècnics com humans.

6. I en què et fixes, quan sents les produccions d'altra gent?

Uff, en moltíssimes coses. Sobretot en la mescla i en com sona cada instrument. Els arranjaments també són importants però potser m’hi fixo una mica menys. M’agraden les mescles clares, entenedores, on cada cosa està al seu lloc i la pots discriminar mentalment mentres l’escoltes sense problemes. M’agrada molt escoltar cóm estàn gravades i com sonen les guitarres, potser perque soc guitarrista, no ho sé. Les produccións que més m’agraden són les de: George Martin, Stephen Street, William Orbit, Guille Milkyway, Carlos Hernández, …

7. Ets un apassionat del rock fet a Espanya. Quina cançó (o quin àlbum) és el que més t'ha impactat dels/ de les molts/es que has sentit? Quins mites creus que han de caure sobre el tema? I què diries als que et diguin que realment aquí no hi ha res?

El millor álbum per mí en espanyol es sens dubte “Una Semana en el Motor de un Autobús” (RCA, 1998) de Los Planetas. És un disc que et transmet moltíssim tant a nivell de lletres com a nivell de música i producció. Va ser produït per Kurt Ralske i enregistrat a Nova York. Jo l’anomeno el “disc teràpia” perquè és el millor remei pels pitjors moments.

Els mites que han de caure sobre el tema són moltíssims. Crec que el 99% de la gent de OT, per exemple, tenen un éxit generat per la publicitat televisiva creada pel programa, i ón el físic i la veu és l’únic que compta, deixant de banda, composicions, produccions, etc… La resta de gent que ha arribat a dalt pels seus propis mèrits mereixen el meu respecte tant si m’agrada el que fan com si no.

Aquí si hi ha res. El que passa, es que no s’ha de buscar a los 40 principales, ni a la tele, sinó que requereix un esforç de recerca que la gent (la majoria) no està disposada a assolir. Ara és quan més música hi ha, quan més discogràfiques hi ha. Tenim internet, emisores locals, concerts, etc. Hi ha bona música per donar i vendre, el que pasa es que l’has de buscar, perque la gran indústria no te la portarà a casa.

8. Sorprèn una web tan professional com la que li has dedicat a la Marisol. Què té d'important ella, per a tu o per a algú que no la conegui a fons?

Buenu, diguem que en aquest aspecte sóc bastant freaky. M’encanten les pel.lícules (dolentes a més no poder) espanyoles dels 60. Tot lo retro m’agrada molt, i em crida d’una manera força especial. Suposo que Marisol engloba d’alguna manera tot allò, i el fet de com va anar la seva vida, i les seves ideologies posteriors, totalment contraries al que va viure de petita la fan més especial. La web ja no existeix perquè no es podia mantenir per falta de temps, pero va ser una època maca la de la febre sesentero-rancia.

9. Què diries a algú que et vingui amb que els Beatles estan sobrevalorats? Què te n'impacta més? I què en penses, d'en George Martin, en Geoff Emerick, en Chris Thomas...?

El gran tema. Jo no diré que els Beatles són la millor banda de tota l’història perque aixo és força subjectiu. Pero subjetivament si que ho puc afirmar. Per mi sí que ho són. Parlo de sensacions personals que m’han transmès les seves cançons i la seva imatge. Els escolto desde sempre i desde sempre han sigut un referent per mi. Les produccions dels seus albums (sobretot l’epoca 65-66-67) em semblen excepcionals i super innovadores per l’època. En George Martin i companyia em semblen uns genis, tant a nivel de producció com a nivell tècnic. Amb els medis de l’època van aconseguir fer uns discos increíbles, que es continuen venent com a xurrus avui en dia.

10. El tema de les arts gràfiques, com el portes? El cap t'hi porta, o et porta de cap?

Bé, el cap m’hi porta i també em porta de cap. Però de moment ho porto que és el que compta. Un món nou molt interessant en el que estic aprenent un munt de coses.

11. El teu germà, en Dani, com el veus com a fotògraf? I com a bateria?

El meu germà Dani és un crack en moltes coses (sobretot en dones). Molt bon fotògraf i no menys bon batería. Porta molts anys darrere del bombo i és el batería perfecte per un grup de música més aviat dura.

12. Com el veus, el mullader de l'Estatut? Com està el pati?

El tema de l’Estatut cansa una miqueta ja. El que em sap greu és l’odi que s’està generant a la resta de l’Estat envers Catalunya i els catalans. Ja veurem com acaba tot això. (Espero que bé)

Personatges importants, 1. Ferran Valldeperas.
Obro una petita secció d'entrevistes a gent de l'escena musical terrassenca, personatges amb una ubicació personal important i que tenen alguna cosa a dir, però que normalment no són molt observats pel fet que estan una mica a la reraguarda de muntatges importants amb altres protagonistes. Començo amb en Ferran Valldeperas Mellado, bateria de To Be Continued i Jiggy.

1. A quins grups has estat, abans d'aterrar a To Be Continued? Vas tocar el baix en un d'ells, veritat?

Abans d’entrar a formar part de To Be Continued he estat a nombrosos grups. Vaig començar als 15 o 16 anys tocant els teclats en un grup senzill que es deia Abduction, el guitarrista del qual també coneixes, el Vic, i allà hi tocàvem teòricament trash metal, però al veure que els teclats no hi tenien massa presència i no trobàvem baixista vaig passar-me al baix, em vaig comprar un baix senzillet i un ampli de 100W Fender. Això va durar un parell d’anys. Després el guitarra i jo vam formar un grup que es deia Stimwatts, un grup més madur, amb gent més gran i vam començar a tocar cançons pròpies i alguna versió. Allí encara tocava el baix, però finalment, es va donar la situació que el bateria va marxar i a mi em va entrar la vena percussionista i veia que se’m donava més bé que tots els instruments que havia tocat en anterioritat, així que vaig substituir al bateria i així va començar el camí com a bateria. Después d’Stimwatts va venir Apeiron, un grup de rock dur guitarrero, sempre amb el mateix guitarrista dels tres grups anteriors. Em vaig comprar una bateria Pearl Export Series, de segona mà i de sèrie mitjana per aquelles dates. A Apeiron assajàvem a casa del Lluís Paloma, al Carrer La Rutlla, als estudis Kanga fins que al cap d’uns mesos es va queixar la veina del costat i vam haver de marxar. Una vegada dissolt aquest grup vaig entrar a formar part de Foolish Wives, gràcies a un amic d’EGB que es deia Raül i que era cosí de l’Isaac, un noi que amb prou feines vaig conèixer, i a la vegada aquest Isaac anava a cole amb el Dani Trujillo, teclista aleshores de Foolish Wives, amb Antonio Machado a les guitarres.

He de reconèixer que va ser el grup més fructífer del que portava fins ara en el panorama musical. Vam fer un concert al pati de l’institut Can Jofresa i a mesura que passava el temps ens vam anar disgregant.

Después de Foolish Wives jo em vaig vendre la bateria, hi van haver uns intents, però, de refer grups, projectes no reeixits com versionar els sagrats Beatles o menudències de poca creativitat.

Finalment en una trobada atzarosa als FGC entre el Jordi Ibáñez i jo un servidor va fer que entrés a formar part de TO BE CONTINUED, que buscaven per aquella època un bateria. I aquí estic, fotent-li canya en la mesura de les possibilitats.

2. Quin consideres que és el teu paper a To Be Continued? I com veus l'equilibri de personalitats i funcions dins del grup?

El meu paper a To Be és el d’intentar encaixar determinats ritmes a cadascuna de les nostres cançons, el problema és que tenim cançons que de vegades sonen molt semblants amb guitarra neta, i això fa que hagis de variar el ritme o efectes de percussió perquè no sonin tan repetitives. S’ha d’aportar el màxim de riquesa rítmica per no caure en ritmes bàsics poc creatius i que no quedin estrofes o ponts massa buits, així com omplir parts amb diverses “floritures” per aquest mateix motiu, donar un caràcter personal i singular a la cançó i que no sigui una més del montón del repertori.

L’equilibri de personalitats al grup és força bo, hi ha gustos per a tot, des de heavy melòdic o rock dur o clàssic, com és el meu cas, fins a l’altre extrem, hi ha varietat de gustos com dic i crec que això és positiu en un grup, ja que no té un caràcter homogèni (encara que algunes cançons semiacústiques ho semblin) alhora de treure cançons o fer arranjaments.

3. Fora de To Be Continued has trobat una mena de "segon canal" en el grup Jilly. Com va anar, això? I què penses que et pot aportar?

Pel que fa al grup Jiggy podriem dir que sí, és un segon canal, bastant més comercial que To Be Continued, però a nivell personal tampoc resulta molt enriquidor. Penso que has de composar la música o tocar la música que t’agrada, però no per interessos comercials, perquè sempre es disfruta en menor mesura. A To Be Continued m’ho passo més bé, li donem força canya a les cançons, i dóna joc a fer més coses amb la bateria, ja sigui a nivell d’efectes amb els plats de sonoritats especials, i en un grup de pop acaramelat no pots jugar tant en aquest aspecte, sinó que et trobes més limitat a estructures rítmiques més pausades, calmades, a mig gas, tret d’algunes excepcions, però sense poder oferir una bateria suficientment contundent ni fer tants jocs d’efectes.

Al grup Jiggy vaig entrar-hi per un anunci a Internet i em van trucar, és un grup amb moltes ganes de treballar i aspiracions, això si, no paren de moure’s a nivell de concursos, aconseguir concerts o gastar-se pasta en locals d’assaig. Crec que és una experiència agradable i curiosa, encara que no sigui l’estil de música que estic acostumat a escoltar.

4. Hi haurà alguna vegada un "Ferran Valldeperas Project"? T'has plantejat compondre?

No sé si hi haurà un Ferran Valldeperas Project, de moment no m’ho he ni plantejat i per ara no m’ho plantejo...Crec que estic bé on estic mentre les coses vagin com ara, és a dir, ambient de treball, assajos constants, concerts a la vista, etc. Tampoc em considero una persona egocèntrica, perquè no ho sóc, i un Ferran Valldeperas Project implicaria un grup subordinat a les meves directrius, tant a nivell compositiu com musical, i tampoc em considero un músic professional com permetre’m el luxe i la petulància de formar una cosa d’aquest estil, sona una mica star system el plantejar-se aquest tema.

Compondre? De vegades ho he intentat, a nivell de teclat o amb una guitarra, però sento molt respecte al fet de compondre cançons, no és una cosa fàcil i com he dit abans no sóc un músic professional ni he acabat els estudis de conservatori. Sempre que ho he fet he acabat sonant com sonen les meves influències i això no crec que sigui bo, s’ha de tenir molta creativitat per ser un bon compositor i no caure en paralel.lismes o semblançes o perquè no....PLAGIS. Crec que es pot escriure cançons, però s’ha d’haver escoltat molta música prèviament, i tenir certs coneixements musicals teòrics.

5. Parla'ns de la teva nova bateria.

La meva bateria és una Pearl Session Custom, de gamma alta, de color blau turquesa i negra, amb un bombo de 22”, dos toms, un goliath flotant i una caixa. Utilitzo normalment Zildjian, em resulten molt bons en quan a sonoritat, però de vegades també cau alguna marca diferent. Tinc uns crashos Zildjian A Custom, un Paiste Dimension, ambdós de 18”, un crash de 16” Avedis Zildjian, un Z Custom de 16”, un Ride 21” AAX de Sabian, un charles Avedis de 14” i dos crashos Meinl de 18”.

6. Veus l'ordinador com un amic o com el teu problema de companyia? I internet?

Faig servir l’ordinador com una eina, basicament. Com una eina per piratejar pel.licules d’internet o música, en menor mesura, ja que ja tinc moltíssim material musical i no dóno l’abast a escoltar-lo i no en baixo tant. De problema de companyia no en tinc perquè ja tinc la meva nòvia, així que més aviat seria una eina útil per poder descarregar-me música, buscar informació a internet o pel que la majoria de mortals fa servir l’ordinador, per treballar o confeccionar treballs, etc.

7. Em crida l'atenció el teu interès per grups no molt comentats en ambients alternatius, encara que no siguin específicament mainstream. Anem per parts: sé que ets un fan de tota la vida d'Aerosmith. Què et sembla que aporten? I quin és el teu àlbum preferit d'ells?

Certament, Aerosmith és un dels meus grups preferits i més escoltats. Fa temps que els segueixo, tot i que últimament n’estic una mica distanciat, estic veient coses que no m’acaben de fer el pes d’ells. Són uns americans molt patriotes, han tret dos darrers discos i ni tan sols s’ha mencionat la possibilitat de venir a Europa, sinó que les seves gires ara mateix queden reduïdes a Nord-Amèrica per petites ciutats que siguin i a diferents estats, i això no m’agrada si es tracta de rendibilitat. El meu àlbum preferit d’ells potser és, juntament amb el Get a Grip, el Nine Lives.

Apart d’Aerosmith escolto bastant rock dur i no tan dur, i alguna cosa concreta de heavy-metal pel que aporten de tècnica a nivell d’instrumentistes, melodia, producció i sò potent, potser no són molt comentats com dius tu en “ambients alternatius” lògicament, que és l’ambient dintre el qual es mou l'ona To Be, és lògic, en ambients més rockers si que són comentats, i en altres no, com tot.

8. També, Stratovarius sembla haver-te introduït en tot un món de rock ampul·lós que t'agrada. Què te'n crida l'atenció, d'aquest grup? En recomanaries algun tema o disc?

Stratovarius és un grup que escolto des de no fa masses anys, tot i que vaig fer un primer tast quan anava a l’institut on em van deixar un disc d’ells. És un estil anomenat “power-metal” conegut dintre de la ona heavy com la vessant musical amb ritmes ràpids, accelerats de bateria, bons instrumentistes, tècnica, cert virtuosisme i coneixements musicals clàssics a nivell de formació. Per poder tocar aquest estil cal tenir una certa tècnica, sense la qual podries fer una mica el titella a l’escenàri, se n’ha de saber, no crec que ni hagi prou amb comprar-se un doble bombo i comprar-se una ESP o una Jackson i fer xivarri al garatge. Stratovarius és un grup finlandès, m’atrau perquè ofereix un sò contundent, una bona producció i arranjaments, un bon directe molt calculat i assajat, i una melodia atractiva en els “estribillos” també.

Et recomanaria el disc “Episode” de principis dels 90, tot i que ara el grup ha decidit fer un gir de 180 graus, variar i apostar més pel rock dur i molt guitarrero, així que els ritmes ràpids han desaparegut en el seu darrer disc.

9. I Nightwish? Sé que t'atreia la seva combinació de so potent amb una veu clàssica. Són potser el grup definitiu per a tu? Com veus tot el tema de la ruptura entre el grup i la cantant? Té sentit na Tarja Turunen fora de Nightwish?

Exacte, m’atrau la combinació de sò potent amb veu clàssica, com és el cas de la cantant del grup, mezzosoprano, descartant vulgars imitacions com Within Temptation o Evanescene, amb tots els respectes. No és el meu grup definitiu, de fet no tinc cap grup definitiu, i espero que un bon músic no tingui cap grup definitiu, perquè personalment crec que si es té un grup definitiu, més enllà d’aquest grup no hi ha res millor, i és una mica estúpid. Un pot tenir gustos i influències amb major grau que altres, però no quedar-se definitivament amb una cosa. Sobre la ruptura entre el grup i la cantant crec que ells sabràn el que es fan, tenint en compte les raons d’un costat i de l’altre potser sí que la cantant hauria de vigilar més amb les seves ambicions econòmiques i egocèntriques, i més estant en un grup. El grup pot trobar una nova solista, serà complicat perquè la noia tenia una bona tècnica i cantava força bé, a més, en bona part de les cançons dels primers grans èxits hi ha la presència de la veu mezzosoprano més accentuada i no sé com s’ho faràn per trobar una cantant d’aquestes característiques. Serà complicat acostumar-s’hi, això si no fan les paus.

10. Quins són els teus mitjans d'informació preferits? T'agrada estar sempre al dia, o va a temporades?

Llegeixo molt la premsa escrita, preferentment l’AVUI, després El Periodico, El Pais i la Vanguardia, respectivament; en segon lloc les notícies de la televisió, preferentment les del pais i finalment Catalunya Radio amb el Bassas. M’agrada estar sempre al dia, cert, a més ara disposo d’una feina on tinc temps per llegir els diàris que em doni la gana i tots els articles d’opinió.

11. Com veus tot el tema de l'Estatut? Hi ha alguna raó per la qual el defensaries, o certament tiraries per una altra banda?

El veig bastant negre, a Madrid no els interessa massa que Catalunya tingui massa autogovern. Aquesta pregunta donaria per a una tesi doctoral i no val la pena extendre’s aquí. Evidentment el defenso, però ha arribar un moment en que la gent, i jo m’hi incloc, estan una mica ratllats d’Estatut, tant pels mitjans de comunicació com per qualsevol altre mitjà. Jo voldria una Constitució per Catalunya i no un Estatut, però si només ens podem quedar amb un Estatut doncs que almenys no estigui retallat per cap costat.

12. Fes'nos una reflexió final. Sorpren-nos.

Una reflexió final? “La feina ben feta no té fronteres”

L'objecte d'aquesta entrada és reunir aquí les adreces d'altres webs i blogs on hi hagi informació sobre mi en el moment d'escriure aquestes ratlles.
Per començar, a http://www.rockcatala.com/, a la secció de grups, hi ha un interessant text sobre mi (i penso que és una bona web en general). També, a http://www.galinsoga.blogspot.com/ m'hi fan una llarga entrevista (i val la pena interessar-s'hi per l'excel·lent grup Ménage i pel propi blogger, en Tony Noise).
De moment, a http://tobecont.blogspot.com/ no hi ha informació directa sobre mi, però és el blog del grup on toco els teclats, To Be Continued, i apart de la notable qualitat musical del grup pot ser que més endavant hi hagi informació concreta sobre mi.
També podeu trobar escrits meus (algun és important) a partir del núm. 22 de la memorable revista electrònica Paper de vidre http://usuarios.lycos.es/paperdevidre/ (encara que no a tots els números des d'aleshores). Val la pena fer-hi una mirada, especialment per entrevistes com la feta a en Pau Riba al núm. 5.
Per acabar, a http://www.massacoral.terrassa.net/ hi trobareu informació sobre la coral clàssica on canto, la Massa Coral de Terrassa. Incidentalment, la web l'he dissenyada jo. En fi, espero que aquesta entrada us sigui útil. També podreu trobar amb un buscador algunes entrades que he fet a LaMalla en resposta a notícies del seu Butlletí.

Vinc d'unes petites vacances, que es podrien resumir en: Còrdova és genial encara que massa catòlica (i, sí, la mesquita val la pena, especialment si t'hi coles durant la missa de la primera hora quan no fan pagar l'entrada de 8 € de l'ala. Llàstima del "pegote" neoclàssic del mig!), hi ha oli i bon ambient a la província de Ja, Ja, Ja, Jaén... però Toledo fa basarda. Dues banderes espanyoles penjant al Zocodover (una d'elles proclamant "¡Viva España!"), l'Acadèmia d'Infanteria ("Todo por la Pátria"), l'Alcázar reconstruït pel Franco, navalles i espases com a producte típic, i una exposició molt elogiosa sobre Isabel la Catòlica estratègicament ubicada a la Catedral (de manera que als que només anàvem a veure l'edifici i la caòtica col·lecció de pintura clàssica de la sagristia també ens compten com a visitants. L'exposició estava ja prorrogada fins al 12 de desembre, PER ÈXIT DE PÚBLIC!). Millor tocar el two, tot i que cal dir que com a ciutat és bonica... sense oblidar-nos de "L'enterrament del comte d'Orgaz" del Greco. Ara és en una sala separada de la resta de l'església, i no per res però fan pagar entrada, molt abultada només per a un quadre (hi ha una minicrucifixió penjada a l'altra banda de la sala, però és un cas típic de mala sort: un quadre discret, i te'l pengen a on pugui patir més per comparació. Una jugada similar a la de la "Guàrdia nocturna" de Rembrandt al Rijksmuseum d'Amsterdam: a l'altra paret hi tenen un quadre més discret a patir menyspreu, també. El món de l'art és el que no hi ha).